Anar al contingut

Pandèmia de COVID-19 en Ciutat del Vaticà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Artícul principal → Pandèmia de malaltia per coronavirus de 2019-2020.


El primer cas de COVID-19 en la Ciutat del Vaticà va ser confirmat per la Santa Sèu el 6 de març de 2020.[1] A diferència d'atres jurisdiccions que notifiquen casos dins d'un territori determinat o casos de residents o ciutadans d'un territori, la Santa Sèu informa sobre casos "en l'Estat de la Ciutat del Vaticà i entre els empleats de la Santa Sèu", independentment del lloc de la prova, el tractament o la residència.[2] El Papa Francisco va donar negatiu en acabant de que, al començament de març, un refredat que va tindre aplegara a ser objecte de rumor en la possibilitat de que fora realment COVID-19.[3] Despuix de les excepcionals circumstàncies preses en la pròpia Ciutat del Vaticà com en Itàlia, la màxima autoritat pontífex va cancelar totes les seues aparicions en públic per a evitar els actes multitudinaris, transmetent aixina les misses i demés events religiosos a través d'Internet.[4] Va haver 12 casos confirmats de COVID-19 entre els residents i empleats del Vaticà; no va haver morts associades.[5] Tots els infectats varen donar negatiu abans del 6 de juny de 2020.[6] A mitan d'octubre de 2020 es va informar d'un brot entre membres de la Guàrdia Suïssa de la Santa Sèu , en un total d'11 al 15 d'octubre.[7]

Antecedents

El 12 de giner de 2020, l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) va confirmar que un nou coronavirus era la causa d'una malaltia respiratòria en un grup de persones en la ciutat de Wuhan, província d'Hubei, China. La malaltia havia segut notificada a l'OMS el 31 de decembre de 2019.[8][9]

La taxa de letalidad de COVID-19 ha segut molt més baixa que la del SARS de 2003,[10][11] pero la transmissió ha segut significativament major, en un número total de morts significatiu.[12][10]

Cronologia

Març 2020

El 5 de març de 2020, la pandèmia de COVID-19 va aplegar a la Ciutat del Vaticà en el diagnòstic de "una persona externa que havia acodit a les consultes externes" per a un examen mèdic previ a l'ocupació.[13] Posteriorment, es va identificar al pacient com un sacerdot que havia aplegat d'una de les "zones roges" d'Itàlia,[14] és dir, els municipis baix el més estricte règim de quarantena.[15] Cinc persones que varen estar en contacte en el pacient varen ser posades en quarantena com a mida de precaució.[13]

El 8 de març es va oferir el Ángelus a través d'una transmissió en viu des de la biblioteca privada del Papa.[16] Els Museus Vaticans varen estar tancats del 8 de març al 3 d'abril.[17]

El 10 de març, un dia en acabant de que Itàlia ordenara restriccions de viage, la Santa Sèu, "en coordinació en les mides introduïdes per les autoritats italianes", va tancar la Plaça de Sant Pedro i la Basílica de Sant Pedro als turistes del 10 de març al 3 d'abril.[18]

L'11 de març, el Papa va oferir per primera volta una audiència general virtual.[19]

El 16 de març, Francisco va eixir de la Ciutat del Vaticà per a visitar dos iglésies en Roma. En la Basílica de Santa María la Major, resa davant l'icon bizantí conegut com Salus Populi Romani, que el Papa Gregorio I va dur en processó en 593 resant pel fi de la Plaga de Justiniano. Després va caminar mija milla fins a Sant Marcello al Cors per a resar davant un crucifix considerat pels catòlics com a miraculós. Va ser dut en processó durant la pesta de 1522.[20]

El 23 de març es va cancelar la visita del Papa a Malta prevista per al 31 de maig.[21]

El 24 de març, la Santa Sèu va confirmar que coneixia 4 casos, als que es varen sumar 3 empleats anunciats anteriorment: 2 que treballen per als Museus Vaticans i 1 que treballa en l'oficina d'enviaments.[14]

El 25 de març, el periòdic de la Santa Sèu L'Osservatore Romà va suspendre la producció de la seua edició impresa perque les restriccions d'Itàlia impossibilitaven l'impressió i distribució. Continua publicant en llínea.[22]

El 27 de març, el Papa Francisco va pronunciar una bendició especial Urbi et Orbi en una Plaça de Sant Pedro buida resant pel fi de la pandèmia de coronavirus davant el crucifix miraculós de Sant Marcello al Cors que va ser dut allí des de la seua ubicació habitual dos dies abans.[23][24]

El 28 de març, la Santa Sèu va confirmar 2 casos més, elevant el total a 6 casos. Un era un funcionari de la Secretaria d'Estat que viu en Domus Sanctae Marthae, la residència del Papa. Va ser el primer pacient identificat com a resident del Vaticà. El segon cas nou va ser un empleat del Vaticà que treballa en el resident en qüestió. Es varen realisar proves a atres 170 residents i contactes propencs i els seus resultats varen ser negatius.[25]

Abril 2020

El 2 d'abril, la Santa Sèu va confirmar el seu sèptim cas, un empleat que s'hi havia auto aïllat des de mediats de març.[26]

El 5 d'abril, la Missa del Dumenge de Ramos es va celebrar dins de Sant Pedro davant una chicoteta congregació en lloc dels mills que normalment omplin la plaça fòra.[27] La Missa Crismal del matí del Dijous Sant a la que vares agarrar habitualment el clero de Roma va ser posposta.[28] Les demés llitúrgies de la Semana Santa varen ser traslladades i celebrades, com es va anunciar el 27 de març, "sense la participació del poble".[29] La Missa del Dijous Sant, que el Papa celebra des de fa varis anys fora del Vaticà en refugiats o presos, es va celebrar en Sant Pedro; es va ometre el lavatorio de peus.[29] Al voltant de dos dotzenes de persones varen assistir al servici principal del Divendres Sant; només el Papa va besar el crucifix.[30] El Via Crucis del Divendres Sant, que se celebra des de 1964 en el Coliseu, es va celebrar en la Plaça de Sant Pedro; representants dels servicis de salut de la Santa Sèu varen estar entre els pocs participants.[31]

El 8 d'abril, la Santa Sèu va anunciar que un atre dels seus empleats havia segut diagnosticat en el virus despuix d'eixir de Roma per a assistir a familiars malalts. Va informar l'estat dels seus 8 casos com: 2 recuperats; 1 dau d'alta i recuperant-se en casa; 2 en hospital; 3 asintomáticos i auto aïllats.[32]

El 20 d'abril, la Santa Sèu va informar que una novena persona va donar positiu i va ser hospitalisada per a observació. Aparentment un atre empleat, solament havia estat en el treball una volta en les dos semanes anteriors i no s'havien identificat casos entre els seus contactes eixe dia.[2]

El 28 d'abril, la Santa Sèu va informar que una dècima persona va donar positiu, un empleat que havia mostrat síntomes en març i estava en confinament treballant a distància. Els seus companyers varen ser revisats i varen donar negatiu.[33]

El 30 d'abril, la Santa Sèu va informar que una undècima persona va donar positiu, un empleat que va presentar síntomes durant la primera quinzena de març i es va aïllar.[34]

Maig 2020

El 2 de maig, el Comité Superior de Fraternitat Humana va anunciar una jornada de dejuni, oració i súplica pel be de tota la humanitat el dijous 14 de maig, i invita a participar a tots els líders religiosos i pobles del món.[35]

El 6 de maig, la Santa Sèu va informar que una persona va donar positiu, un empleat que havia estat treballant a distància des de principis de març. Els casos en la Ciutat del Vaticà varen pujar a 12.[5]

Setembre 2020

En setembre, la moradura filipí Luis Antonio Tagle va donar positiu per COVID-19 despuix d'aplegar a Filipines des del Vaticà. Es va convertir en el primer cap d'un dicasterio del Vaticà confirmat en haver contret la malaltia.[36] El seu cas no es conta en el conteo de COVID-19 del Vaticà.

Octubre 2020

El 12 d'octubre, 4 guàrdies suïssos varen donar positiu per COVID-19, ademés d'atres 3 casos, residents de la Ciutat del Vaticà.[37] El 15 d'octubre, 7 guàrdies suïssos més varen donar positiu per COVID-19.[7] El 17 d'octubre, es va confirmar un nou cas positiu al COVID-19 en la Casa de Santa Marta; ademés, es va informar de la recuperació de 3 residents que havien dau positiu.[38]

Giner 2021

El 9 de giner, el periòdic del Vaticà L'Osservatore Romà va anunciar que el mege personal del Papa Francisco, Fabrizio Soccorsi, va morir de neumonia i a causa de la COVID-19.[39]

El 14 de giner, es va confirmar que tant el papa Francisco com el llavors papa emèrit Benedicto XVI havien rebut les seues primeres dosis de la vacuna contra el COVID-19, i s'esperen les dosis de seguiment en tres semanes.[40] Varen rebre la seua segona dosis en febrer.[41]

Giner 2022

El 18 de giner, l'Oficina de prensa de la Santa Sèu va informar que la moradura Pietro Parolin i el monsenyor Edgar Penya Parra varen donar positiu al COVID-19.[42] El 22 de giner, es va informar que el monsenyor Edgar Penya Parra s'havia recuperat despuix de donar negatiu en una prova anti Covid.[43]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Primer cas de coronavirus en el Vaticà» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2022-03-15.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Declaration of the Director of the Holy See Press Office, Matteo Bruni». press. vatican. va. Consultat el 2022-03-15.
  3. ↑ Pope tests negative for coronavirus, Italy report says. Publicat el 3 de març de 2020. Consultat el 22 de març de 2020.
  4. ↑ Pope cancels main public appearances to stop crowds gathering amid coronavirus. Publicat el 7 de març de 2020. Consultat el 22 de març de 2020.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Holy See Press Office announces 12th covid-19 case in Vatican - Vatican News» (en en). www. vaticannews. va. Consultat el 2022-03-15.
  6. ↑ «Declaration of the Director of the Holy See Press Office, Matteo Bruni». press. vatican. va. Consultat el 2022-03-15.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Covid-19: Eleven cases among Swiss Guards - Vatican News» (en en). www. vaticannews. va. Consultat el 2022-03-15.
  8. ↑ «Novell Coronavirus Information Center» (en en). Elsevier. com. Consultat el 2022-03-15.
  9. ↑ «[1]». Consultat el 2022-03-15 (en en-GB).
  10. ↑ 10,0 10,1 «Crunching the numbers for coronavirus | Imperial News | Imperial College London» (en en). Imperial News. Consultat el 2022-03-15.
  11. ↑ «High consequence infectious diseases (HCID)» (en en). GOV. UK. Consultat el 2022-03-15.
  12. ↑ «Coronavirus - guidance for anaesthesia and perioperative care providers» (en en-gb). WFSA. Consultat el 2022-03-15.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Holy See Press Office Communiqué». press. vatican. va. Consultat el 2022-03-15.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Il Vaticà senar chiude gli uffici «allo scopo vaig donar evitara il contagi»: la gaffe nel comunicato, 4 i positivi» (en it). www. ilmessaggero. it. Consultat el 2022-03-15.
  15. ↑ «[2]». Consultat el 2022-03-15 (en en-US).
  16. ↑ «Pope voices support for coronavirus victims in livestream message» (en en). euronews. Consultat el 2022-03-15.
  17. ↑ «Vatican Museums closed until April 3» (en en). Catholic News Agency. Consultat el 2022-03-15.
  18. ↑ «Vatican closes St. Peter’s Square, Basilica to tourists through April 3» (en en). Crux. Consultat el 2022-03-15.
  19. ↑ «[3]». Consultat el 2022-03-15 (en en).
  20. ↑ «Pope Francis Makes Walking Prayer Pilgrimage for Coronavirus Pandemic» (en en). NCR. Consultat el 2022-03-15.
  21. ↑ «Coronavirus pandemic leads to cancellation of Pope Francis visit to Malta» (en en). MaltaToday. com. mt. Consultat el 2022-03-15.
  22. ↑ «160-Year-Old Vatican Newspaper Succumbs to Coronavirus.».
  23. ↑ «Pope’s special Urbi et Orbi blessing: ‘God turns everything to our good’ - Vatican News» (en en). www. vaticannews. va. Consultat el 2022-03-15.
  24. ↑ «Miraculous crucifix from 1522 plague mogau to St. Peter's for pope's 'Urbi et Orbi' blessing» (en en). Aleteia — Catholic Spirituality, Lifestyle, World News, and Culture. Consultat el 2022-03-15.
  25. ↑ «Covid-19: 2 new cases in the Vatican, another 170 people tested - Vatican News» (en en). www. vaticannews. va. Consultat el 2022-03-15.
  26. ↑ «Declaration of the Director of the Holy See Press Office, Matteo Bruni». press. vatican. va. Consultat el 2022-03-15.
  27. ↑ «Pope Celebrates Palm Sunday Service Without the Public | Clave». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2020. Consultat el 2022-03-15.
  28. ↑ «On Holy Thursday, Pope Francis counsels world’s priests: ‘Take risks for forgiveness’» (en en). America Magazine. Consultat el 2022-03-15.
  29. ↑ 29,0 29,1 «Calendar of the Holy Week Liturgical Celebrations presided at by the Holy Father Francis (update)». press. vatican. va. Consultat el 2022-03-15.
  30. ↑ «Pope leads Good Friday service at empty St Peter's».Consultat el 2022-03-15.
  31. ↑ «Pope leads Way of the Cross in empty St Peter's Square» (en en). The Tablet. Consultat el 2022-03-15.
  32. ↑ «Declaration of the Director of the Holy See Press Office, Matteo Bruni». press. vatican. va. Consultat el 2022-03-15.
  33. ↑ «Dichiarazione del Direttore della Sala Stampa della Santa Sèu, Matteo Bruni». press. vatican. va. Consultat el 2022-03-15.
  34. ↑ «Declaration of the Director of the Holy See Press Office, Matteo Bruni». press. vatican. va. Consultat el 2022-03-15.
  35. ↑ «Call to prayer from the Higher Committee of Human Fraternity (14 May)». press. vatican. va. Consultat el 2022-03-15.
  36. ↑ «Cardinal Tagle tests positive for Covid-19 in the Philippines - Vatican News» (en en). www. vaticannews. va. Consultat el 2022-03-15.
  37. ↑ «Vatican: Four Swiss Guards test positive for Covid-19 - Vatican News» (en en). www. vaticannews. va. Consultat el 2022-03-15.
  38. ↑ «Vaticà: nou cas positiu al Covid-19 - Vatican News» (en és). www. vaticannews. va. Consultat el 2022-03-15.
  39. ↑ «Pope's personal doctor dies from Covid-19 complications» (en en). CNN. Consultat el 2022-03-15.
  40. ↑ «Pope Francis and Pope emeritus Benedict XVI receive COVID-19 vaccine» (en en). Catholic News Agency. Consultat el 2022-03-15.
  41. ↑ «Pope Francis and Benedict XVI receive second dose of COVID-19 vaccine» (en en). Catholic News Agency. Consultat el 2022-03-15.
  42. ↑ «Vaticà: Parolin i Penya Parra donen positiu al Covid-19 - Vatican News» (en és). www. vaticannews. va. Consultat el 2022-03-15.
  43. ↑ «Covid-19: Monsenyor Penya Parra dona negatiu en el test i retorna al treball - Vatican News» (en és). www. vaticannews. va. Consultat el 2022-03-15.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pandèmia_de_COVID-19_en_Ciutat_del_Vaticà&oldid=1163795»