Anar al contingut

Vacuna contra la COVID-19

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vacuna contra la COVID-19
Erro al crear miniatura:
Proporció de persones que varen rebre a lo manco una dosis de les vacunes contra la COVID-19.
Erro al crear miniatura:
Una adulta major rebent una vacuna contra la COVID-19 en decembre de 2020.

Les vacunes contra la COVID-19 comprenen al conjunt de vacunes que tracten de previndre la malaltia provocada pel SARS-CoV-2, virus responsable de la pandèmia de coronavirus entre decembre de 2019 i maig de 2023. Les vacunes varen ser presentades pels mijos com «molt efectives» per a evitar l'infecció i la propagació dels contagis.[1] No obstant, els estudis mèdics mostren que, si be la vacuna disminuïx la provabilitat i severitat de l'infecció, els vacunats poden contagiar el virus, incloent a atres vacunats.[2] Per l'alta freqüència en que muta el virus SARS-CoV-2, l'eficàcia de les vacunes decreix ràpidament en el temps. Per a contrarrestar este efecte, els fabricants varen propondre l'injecció de dosis de reforç regulars i varen desenrollar vacunes basades en variants més recents.

En 2020 es va llançar una carrera entre diverses empreses farmacèutiques i centres d'investigació per a produir vacunes que posaren fi a la pandèmia. Per a febrer de 2021, dèu vacunes havien segut autorisades per a us públic per a lo manco una autoritat reguladora competent. Ademés, hi havia unes 70 vacunes candidates en investigació clínica, de les quals 17 en ensajos de fase I, 23 en ensajos de fase I-II, 6 en ensajos de fase II i 20 en ensajos de fase III.[3] Les vacunes contra la COVID-19, es poden classificar segons el vector que utilisen per a introduir el material del SARS-CoV-2. El vector pot ser una versió inactivada del propi coronavirus, un atre virus (generalment un adenovirus) al que se li ha insertat ARN del SARS-CoV-2, o ben ARN mensager solament.

Les vacunes que es troben en us en l'actualitat són les:

No és possible comparar directament estes vacunes entre sí perque les característiques dels respectius estudis són distintes, pero, en general, totes les vacunes incloses en la llista OMS d'us en emergències són molt eficaces per a previndre els quadros clínics greus i l'hospitalisació per COVID‑19.[4]

Les diferents vacunes precisen de diferents temperatures de conservació. Mentres que les vacunes d'adenovirus o coronavirus inactivados es conserven en refrigeradors, les d'ARN mensager requerixen congeladors a -20 °C (Moderna) o inclús a -80 °C (Pfizer), lo que complica la seua distribució.[5][6][2] En 2021, per la capacitat de producció inicialment llimitada dels fabricants de vacunes, els governs d'estats varen competir entre sí per acaparar vacunes[7] i varen tindre que implementar plans de distribució per etapes que donaven prioritat a la població de risc, com els vells, i a les persones en alt grau d'exposició i transmissió, com els treballadors sanitaris.[8][9] El desenroll de vacunes es va convertir en una prioritat nacional per a l'administració Trump, que va accelerar el desenroll de vacunes per les seues empreses (Operació Warp Speed) mentres llançava una campanya encoberta de desinformació contra la vacuna chinenca CoronaVac.[10] Per a finals de 2022, l'expansió de la capacitat de producció industrial i la caiguda de la demanda varen dur pel contrari a disputes per a desfer-se de lots de vacunes.[11]

Fins a decembre de 2020, els països havien comprat per avant més de 10 mil millons de dosis de vacunes;[12] d'elles, aproximadament, la mitat havien segut adquirides per països d'ingressos alts que representaven el 14% de la població mundial.[13] En el consell del Acorde sobre els ADPIC, que regula la propietat intelectual i paleses dins de l'OMC, l'Índia i Suràfrica varen presentar, en octubre de 2020, una proposta per a la suspensió temporal — mentres dure la pandèmia — dels medicaments, vacunes i instrumentació mèdica d'us en el tractament contra la COVID-19. A esta proposta es varen opondre principalment els països rics, entre ells Estats membres de l'Unió Europea, els Estats Units, el Regne Unit i Brasil.[14][15][16][6][17] En maig de 2021, la proposta va alcançar el respal de més de cent països, i el 5 de maig els Estats Units varen donar la sorpresa en anunciar que recolzaven la proposta de suspensió de paleses, si ben sol en relació en la vacunes.[18]

Per al 6 de giner de 2022, s'havien administrat 9 370 millons de dosis de les vacunes contra la COVID-19, distribuïdes entre el 59% de la població mundial.[19] Els governs de varis països varen decretar l'obligació de vacunar a tota o part de la població, o varen impondre restriccions i discriminacions a les persones no vacunades, lo que va generar moviments de protesta.[20][21] La vacuna de Pfizer-BioNTech va batre el récort de vendes d'un medicament, en casi 70.000 millons d'euros ingressats entre 2021 i 2022, mentres que Moderna va vendre vacunes per valor de més de 34.000 millons en el mateix periodo.[22]

A data de març de 2023, l'Organisació Mundial de la Salut aconsella priorisar l'administració de dosis de reforç a les persones de risc, principalment persones velles, inmunodeprimidas o en comorbilidades greus. Pel contrari, per als menors de 17 anys sans l'OMS insta als estats a que reconsideren la necessitat de vacunar-els donat l'escàs benefici sanitari que els aporta la vacuna.[23]

Desenrolle

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Proyectes previs de vacuna contra el coronavirus

S'han produït vacunes contra vàries malalties causades per coronavirus per a use animal, inclós els coronavirus aviar, canino i felino.[24]

Els proyectes anteriors per a desenrollar vacunes per als virus de la família Coronaviridae que afecten als humans s'han dirigit al síndrome respiratori agut greu (SARS)[25] i al síndrome respiratori d'Orient Mig (MERS).[26] Les vacunes contra el SARS i el MERS s'han provat en models animals no humans.[27][28] En 2020, no existix encara una cura o vacuna protectora per al SARS que haja demostrat ser segura i efectiva en humans. Segons els documents d'investigació publicats en 2005 i 2006, l'identificació i el desenroll de noves vacunes i medicaments per a tractar el SARS era una prioritat per als governs i les agències de salut pública de tot lo món.[29][30][31]

Fins a 2016, tampoc hi havia una vacuna provada contra el MERS.[32] Quan el MERS es va fer freqüent, es creïa que l'investigació existent sobre el SARS podria proporcionar una plantilla útil per a desenrollar vacunes i teràpies contra una infecció per MERS-CoV.[27][33] A partir de març de 2020, hi havia una vacuna contra el MERS (basada en ADN) que va completar els ensajos clínics de fase I en humans,[34] i atres tres en progrés, totes les quals són vacunes en vectores virals, dos adenovirals, vectorizado (ChAdOx1-MERS, BVRS-GamVac) i un vector MVA (MVA-MERS-S).[35]

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ «[1]», BBC. Consultat el 1 d'octubre de 2022. «Actualment hi ha àmplia evidència que mostra que les vacunes no són molt efectives per a evitar l'infecció de persones vacunades o que propaguen l'infecció.»
  2. ↑ 2,0 2,1 “Community transmission and viral lloeu kinetics of the SARS-CoV-2 delta (B.1.617.2) variant in vaccinated and unvaccinated individuals in the UK: a prospective, llongitudinal, cohort study” . The Lancet. Infectious Diseases 22 (2): 183–195. doi:10.1016/S1473-3099(21)00648-4. PMID 34756186. “Vaccination reduïxes the risk of delta variant infection and accelerates viral clearance. Nonetheless, fully vaccinated individuals with breakthrough infections have peak viral lloeu similar to unvaccinated cases and ca efficiently transmit infection in household settings, including to fully vaccinated contacts. Host–virus interactions early in infection may shape the entire viral trajectory.”
  3. ↑ «COVID-19 vaccine tracker». vac-lshtm. shinyapps. io. Consultat el 2021-02-04.
  4. ↑ Organisació Mundial de la Salut (OMS). «Tot lo que es deu saber sobre la vacuna CoronaVac de Sinovac contra la COVID-19». Consultat el 8 de giner de 2023.
  5. ↑ «Pfizer i Moderna: diferències de les seues vacunes contra covid-19». Mileni. Consultat el 7 de febrer de 2021.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Choque entre el nort i el sur per les paleses covid-19» (en és). EL PAÍS. Consultat el 2021-02-26.
  7. ↑ «L'ONU denuncia que dèu països han acaparat el 75 % de les vacunes contra el Covid-19». France 24. Consultat el 2024-05-20.
  8. ↑ «AZ entregarà 40 millons de dosis en el primer trimestre, la mitat de lo esperat». Diariofarma.
  9. ↑ Beaumont, Peter (18 de novembre 2020). Covid-19 vaccine: who llaure countries prioritising for first doses?, The Guardian.
  10. ↑ «[2]».
  11. ↑ «A l'UE li sobren vacunes de covid i vol renegociar en les farmacèutiques Per EFE» (en és). Investing. com Espanyol. Consultat el 2023-04-02.
  12. ↑ «How COVID vaccines llaure being divvied up around the world».Nature.doi:10.1038/d41586-020-03370-6.Consultat el 2021-02-04.
  13. ↑ «Reserving coronavirus disease 2019 vaccines for global access: cross sectional analysis».The BMJ.371ISSN 0959-8138.doi:10.1136/bmj. m4750.Consultat el 2021-02-04.
  14. ↑ «MSF urge a tots els governs a recolzar la suspensió dels monopolis durant la pandèmia de COVID-19» (en és). Mèdics Sense Fronteres Argentina. Consultat el 2021-02-26.
  15. ↑ «La vacuna contra el Covid-19 i Amèrica Llatina» (en és). CELAG. Consultat el 2021-02-26.
  16. ↑ «Els països rics es neguen a compartir la fòrmula de la vacuna» (en és). elDiarioAR. com. Consultat el 2021-02-26.
  17. ↑ «VÍDEO | Per qué el monopoli de les vacunes impedix l'accés equitatiu dels països més pobres» (en és). ElDiario. és. Consultat el 2021-02-26.
  18. ↑ «El G7 demana vacunes per a tots i EEUU recolza suspendre les paleses».
  19. ↑ «Coronavirus (COVID-19) Vaccinations».Our World in Data.Consultat el 2021-09-11.
  20. ↑ «Anti-Vaccination Protests Go Worldwide As Backlash To Mandates Grows» (en en-us). Deadline. Consultat el 2024-05-20.
  21. ↑ «Protestes en Europa contra les restriccions i la vacuna obligatòria» (en és). euronews. Consultat el 2024-05-20.
  22. ↑ «Pfizer coloca a la seua vacuna del Covid-19 com el fàrmac en més ingressos del món» (en és). Cinc Dies. Consultat el 2024-05-20.
  23. ↑ «El SAGE actualisa la guia de vacunació contra la COVID-19» (en és). www. who. int. Consultat el 2023-04-02.
  24. ↑ Cavanagh D (December 2003). "Severe acute respiratory syndrome vaccine development: experiences of vaccination against avian infectious bronchitis coronavirus". Patologia aviar. 32 (6): 567–82. doi:10.1080/03079450310001621198. PMID 14676007.
  25. ↑ «Effects of a SARS-associated coronavirus vaccine in monkey» (en en). NCBI. nlm. nih. gov. Consultat el 15 d'abril de 2020.
  26. ↑ «Immunogenicity of an adenoviral-based Middle East Respiratory Syndrome coronavirus vaccine in BALB/c mice» (en en). NCBI. nlm. nih. gov. Consultat el 15 d'abril de 2020.
  27. ↑ 27,0 27,1 Development of SARS vaccines and therapeutics is still needed. Publicat el 20 de decembre de 2012. Consultat el 15 d'abril de 2020.
  28. ↑ SARS (severe acute respiratory syndrome). Consultat el 15 d'abril de 2020.
  29. ↑ Development and Characterization of a Severe Acute Respiratory Syndrome—Associated Coronavirus—Neutralizing Human Monoclonal Antibody That Provides Effective Immunoprophylaxis in Mice. Publicat el 15 de febrer de 2005. Consultat el 15 d'abril de 2020.
  30. ↑ Monoclonal antibodies to SARS-associated coronavirus (SARS-CoV): Identification of neutralizing and antibodies reactive to S, N, M and I viral proteins. Publicat el 10 de maig de 2005. Consultat el 15 d'abril de 2020.
  31. ↑ Therapy with a Severe Acute Respiratory Syndrome–Associated Coronavirus–Neutralizing Human Monoclonal Antibody Reduïxes Disease Severity and Viral Burden in Golden Syrian Hamsters. Publicat l'1 de març de 2006. Consultat el 15 d'abril de 2020.
  32. ↑ Middle East respiratory syndrome coronavirus: a comprehensive review. Publicat el 20 de giner de 2016. Consultat el 15 d'abril de 2020.
  33. ↑ Butler D (October 2012). "SARS veterans tackle coronavirus". Nature. 490 (7418): 20. Bibcode:2012Natur.490...20B. doi:10.1038/490020a. PMID 23038444.
  34. ↑ Modjarrad K, Roberts CC, Mills KT, Castellà AR, Paolino K, Muthumani K, et al. (September 2019). "Safety and immunogenicity of an anti-Middle East respiratory syndrome coronavirus DNA vaccine: a phase 1, open-label, single-arm, dose-escalation trial". The Lancet. Infectious Diseases. 19 (9): 1013–1022. doi:10.1016/S1473-3099(19)30266-X. PMID 31351922.
  35. ↑ Recent Advances in the Vaccine Development Against Middle East Respiratory Syndrome-Coronavirus. Publicat el 2 d'agost de 2019. Consultat el 15 d'abril de 2020.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vacuna_contra_la_COVID-19&oldid=1272855»