Pampa salitrera

Oficina salitrera Humberstone, situada en el cor de la Pampa salitrera.

La Pampa salitrera és una regió històrica de la zona nort de Chile. Es caracterisa per ser l'espai geogràfic en el qual les oficines salitreras es varen assentar durant el periodo de la febra del salitre dels sigles XIX a XX.

Definició

El terme fa tant alusió a la similitut del territori en qüestió en la "pampa", en la seua accepció genèrica com planura extensa i d'escassa o nula vegetació, com a la principal activitat econòmica del lloc durant el seu apogeu des de la década de 1870 fins a la Primera Guerra Mundial i la Crisis de 1929.^{cita requerida}

Si be les oficines salitreras es varen instalar en les actuals regions chilenes de Tarapacá i Antofagasta, per lo general el terme fa referència només al territori comprés entre les oficines a les afores de Pisagua i Estanys.^{cita requerida}

La pampa salitrera correspon històricament al territori desértico ubicat en l'antiga Província de Tarapacá, el que es va convertir en el primer pol actiu del cicle salitrero, a on l'indústria salitrera va adquirir el caràcter i importància que va mantindre des de la década de 1870 fins a la de 1920, si be per a esta última data seria desplaçada per la Província d'Antofagasta.

Història

Artícul principal → Història del salitre.

La vida en la pampa era una vida difícil, puix hi havia pocs atractius naturals al territori: en la regió més àrida del planeta, es concentraven els seus habitants en chicotets campaments miners, una paradoxa casi inverosímil front al vast desert en mig del com s'alçaven. Pese a l'hostilitat i marejant extensió del seu entorn, els hòmens i dònes de la pampa varen ser capaces de dominar tot l'espai d'explotació del nitrat, ya fora recorrent-ho a peu, en mules, carretas o ferrocarrils salitreros. La gran afluència de persones que varen aplegar fins a la pampa salitrera, zona no només geogràficament inhòspita sino ademés en dures condicions de treball, s'explicava pel poderós incentiu d'un millor salari.

La vida del desert és alguna cosa molt difícil d'apreciar per les persones que no coneixen o no han experimentat per sí mateixos els seus rigors; la vida del desert en Tarapacá és mil voltes més terrible que la de les mines en Atacama, o la de la cordillera en el sur de Chile, perque ací se sofrixen totes les desventages d'abdós regions sense poder gojar de cap de les seues comoditats. Es comprendrà llavors que el que s'aventura a llançar-se en eixe infern, procura, en quant de sí depén, consagrar-se al treball en frenesí fins a obtindre un menut capital...

el Veintiuno de Maig, Iquique, 17 de giner de 1884

En el transcurs del cicle salitrero, la configuració del paisage social de la pampa salitrera va canviar molt, tant en aspectes humans com a materials. «Les chicotetes oficines de parades dels anys cinquanta, en les seues poques decenes d'operaris, els seus 'hornillas de cuina' i les seues barraques de costra i caliche, varen cedir lloc cap a fi de sigle a les jagantesques oficines Shanks, coronades d'importants fumerals, poblades de motors i estructures metàliques, allumenades per electricitat, en centenes o, inclús, mils d'operaris desparramados per les pampes circumdants i habitant campaments que, en molts casos, ya anaven adquirint fisonomia de pobles, en els seus respectius carrers, places i edificis públics». No obstant, va haver coses que varen canviar poc o res: «la pampa salitrera seguia exhibint la seua vocació essencial d'aridez i sacrifici, d'horisons oberts i soletat, que tan indeleblemente es va gravar en tots aquells que varen aplegar a ella en busca d'un futur millor i que, a sovint, pese a la mala impressió inicial, varen terminar radicant-se allí».

Panoràmica de l'oficina salitrera Chacabuco, a la calor del sol de la pampa.

Vore també

• Pampa del Tamarugal