Anar al contingut

Palmeral de Orihuela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Palmeral de Orihuela
Palmeral de Orihuela
Localisació
TiposEspai natural / Bosc
MunicipiOrihuela
ProvínciaAlacant
El palmeral de Orihuela

El Palmeral d'Oriola, també denominat Palmeral de Sant Antón, és un palmeral situat en Oriola (Alacant) Espanya, entre els barris del Palmeral, Sant Joan i Sant Antón i la pedania d'El Escorratel. És una gran extensió de palmeres dins que llimita en el caixco urbà i històric d'Oriola (Alacant). És el segon palmeral més gran d'Europa, solament superat pel de Elig.

Una atra de les característiques del palmeral és el fet d'haver sorgit als peus de la serra d'Oriola, que rodeja al palmeral pel sur, oest i el nort i tenint als peus l'Horta d'Oriola, lo que supon una conexió entre una extensa zona de seca (el palmeral) i una extens zona de regadía solcada pel riu Segura i multitut de séquies.

El palmeral es trobava travessat pel Camí Real que venia de Valéncia, passant per Alacant, Elig, Callosa de Segura fins a Oriola. De fet a l'oest del palmeral es troba la porta este de la muralla d'Oriola, cridada porta de la Olma.

El principal tipo de palmera que es troba és la cridada Phoenix dactylifera que va ser dut allí pels musulmans quan varen ocupar la península ibèrica. En l'interior del palmeral s'ha creat en una zona menys densament poblada un viver d'este tipo de palmeres per a anar aumentant la població de palmeres i anar substituint les que moren per nous eixemplars.

La palmera o palma es cotisa molt be en el mercat espanyol i també en les exportacions clandestines; és molt important l'indústria datilera i la confecció de palmes, que són les seues branques dutes a un procés especial de secat. De fet, durant una época (década dels 70) algunes de les palmeres d'este palmeral varen ser venudes a Niça o Mónaco para ornamentar els seus carrers.

De la mateixa manera, s'ha portat a terme una neteja de palmeres d'atres espècies, sent distribuïdes pels carrers d'Oriola (Alacant), en la finalitat d'evitar que en el palmeral sorgixquen bosqueig d'atres espècies fòra de l'autòctona.

El Palmeral d'Oriola ha segut declarat lloc d'interés comunitari per l'Unió Europea, dins de la ret Natura 2000. De la mateixa manera, posseïx declaració singular de be d'interés cultural del patrimoni històric espanyol.

En 2004 es va detectar que hi havia eixemplars de palmeres infectats per larves de picudo roig (Rhynchophorus ferrugineus). Este insecte, és un escarabat, posa els seus ous en l'interior de la palmera, i quan eclosionan els ous, les larves s'alimenten del talle de la palmera. La seua procedència es creu que és a partir de palmeres no autòctones dutes d'Amèrica i que es varen ser reproduint en jardins i parcs de la ciutat fins que varen aplegar al palmeral. En l'actualitat l'Universitat Miguel Hernández d'Oriola, va firmar un conveni renovat en 2008 pel que estudia i intenta atallar esta plaga.

Orige

El Palmeral d'Oriola es creu va ser creat pels primers habitants musulmans despuix de la conquista d'Oriola. Els àraps varen seguir la mateixa tàctica de protecció i varen aumentar la plantació. Pronte es va fer una gran sistema de séquies per a regar l'Horta d'Oriola, lo que va produir que inevitablement el propi palmeral es vera solcat per algunes d'elles. En l'actualitat el palmeral d'Oriola està solcat per la séquia d'Almoradí, la séquia de Callosa, i els azarbes d'El Escorratel i de les Fonts. Ademés el palmeral es trobava regat per un manantial que manava del mont de Sant Miguel, que va ser transformat en Balneari en el XIX.

Ademés, pel sistema de séquies, es va possibilitar inclús l'extensió de plantacions de regadiu al palmeral aprofitant l'altura d'estos arbres, lo que va crear un sistema original d'agricultura intensiva en plena Edat Mija.

Composició

La forma del palmeral es troba molt influïda pel lloc a on ha sorgit, a l'abric de la serra d'Oriola al nort, el mont de Sant Miguel al sur i el oriolet a l'oest. El palmeral posseïx una forma de mija lluna que li convertix en un ecosistema únic, tant per la seua forma, com pel fet de sorgir a l'abric de la montanya i llimitant en l'horta d'Oriola, que inclús va aplegar a ocupar partix la seua superfície. Totes estes característiques ho han convertit en un sistema únic d'agricultura, unint a això el seu caràcter històric i l'ingenieria de l'aigua que els solca, creada pels musulmans.

Part del palmeral és de propietat municipal. No obstant alguns boscs seguixen sent de propietat privada. En l'actualitat l'interés de l'ajuntament és adquirir la totalitat del palmeral, i acréixer el número de palmeres del tipo Phoenix dactylifera, evitant que sorgixquen boscs d'un atre tipo de palmeres importades i que res tenen que vore en el Palmeral d'Oriola. Ademés, s'ha prohibit el encapuchament de palmeres de tot el terme municipal per a la realisació de les palmes de Dumenge de Rams, que perjudiquen el creiximent normal de la palmera.

Alguns eixemplars tenen més de 300 anys. Cal tindre en conte que la palmera té una vida mija de 250 a 300 anys. Les palmeres que componen el bosc són de la mateixa espècie que les dels palmerales d'Orient pròxim, Aràbia Saudita i Iran. Són datileras i és en decembre quan donen el seu frut. Ademés hi ha algunes atres espècies tropicals.

A diferència del Palmeral d'Elig, este no s'ha vist perjudicat pel creiximent de la ciutat, ya que la ciutat ha creixcut cap al sur, oest i est, lo que ha permés la supervivència del paisage simbiòtic que creaven la serra, el palmeral i l'Horta que li dona caràcter únic en el món.

Sobre la base d'açò, està obert l'expedient per a la declaració del palmeral com Patrimoni de l'Humanitat.cita requerida

Bibliografia

«El Palmeral de Orihuela: un espacio de gran valor histórico, natural y etnológico, valorado en 34.043.302 euros». La Crónica Independiente (30 de mayo de 2014). Consultat el 2 de agosto de 2017.