Palma (unitat)
La palma és una obsoleta unitat antropométrica de llongitut, originalment basada en l'ample de la palma humana i després estandardisada de diverses maneres. El mateix nom també s'usa per a una segona unitat, prou més gran, basada en la llongitut de la mà humana.[1]
L'ample de la palma era una unitat tradicional en l'Antic Egipte, Israel, Grècia i Roma i en l'Anglaterra migeval, a on també es coneixia com a mà (hand),[2][3] ample de mà (handbreadth),[4] o ample de mans (handsbreadth).[4][5] L'única «palma» comunament discutida en l'anglés modern era la palma bíblica del antic Israel .
La llongitut de la mà —originalment la «palma major» romana—, formava la palma de l'Itàlia i França migevals.
La «palma» espanyola (pam) i portuguesa (pam de craveira) era el pam, la distància entre un polze estés i un
Història
Antic Egipte
- Artícul principal → Unitats de mida en l'Antic Egipte.
La palma egipcíaca antiga (en egipcíac antic, shesep) ha segut reconstruïda en uns 75 mm.[7] L'unitat està atestada des del regnat de Djer, tercer faraó de la Primera Dinastia,[8] i apareix en moltes varetes de colze supervivents.[8]
La palma es subdividió en quatre dígits (djeba) d'aproximadament 19 mm.
Tres palmes formaven el pam (pedj) o el pam menor (pedj-sheser) d'aproximadament 22,5 cm. Quatre palmes formaven el peu (djeser) d'uns 30 cm. Cinc formaven el remen d'aproximadament 37,5 cm. Sis formaven el «colze grec» (meh nedjes) d'uns 45 cm. Sèt varen formar el «colze real» (meh niswt) d'aproximadament 52,5 cm. Huit varen formar el pol (nbiw) d'uns 60 cm.
Israel antic
- Artícul principal → en:Ancient Hebrew units of measurement.
La palma no era una unitat principal en l'antiga Mesopotamia, pero va aparéixer en l'antic Israel com el tefah,[9] tepah,[10] o topah[10] (טפח, lit, 'una extensió').[11] Els acadèmics no sabien si es calculava en el colze egipcíac o babilònic,[9] pero ara creuen que s'aproximaria al «colze grec» egipcíac, lo que dona un valor per a la palma d'aproximadament 74 mm.[10]
De la mateixa manera que en Egipte, la palma es va dividir en quatre dígits (etzba[9] o etsba) d'uns 18,5 mm i tres palmes formaven un pam (zeret) d'uns 22,1 cm.[10] Sis formaven el colze hebreu (amah[9] o ammah) d'aproximadament 44,3 cm, encara que els colzes mencionats en Ezequiel[12] seguixen el colze real i consistixen en sèt palmes que comprenen aproximadament 51,8 cm.[10]
Antiga Grècia
- Artícul principal → Unitats de mida de l'Antiga Grècia.
La palma grega antiga (, palaistḗ, δῶρον, dō̂rom, o δακτυλοδόχμη, daktylodókhmē)
[13] formava ¼ del peu grec (poûs), que variava segons la regió entre 27−35 cm.[14] Açò dona valors per a la palma entre 6,7−8,8 cm, en la palma ática en al voltant de 7,4 cm.[15]
Estes diverses palmes es varen dividir en quatre dígits (dáktylos) o dos «falanges miges» (kóndylos).[15] Dos palmes formaven mig peu (hēmipódion o dikhás); tres, un pam (spithamḗ); quatre, un peu (poûs);[15] cinc, un colze curt (pygōn);[16] i sis, un colze (pē̂khys).[15] Els grecs també tenien una menys comuna «palma major» de cinc dígits.[17]
Antiga Roma
- Artícul principal → Unitats de llongitut romanes.
La palma romana (en latín: palmus) o palma menor (palmus minor) formava ¼ del peu romà (pes), que variava en la pràctica entre 29,2−29,7 cm[18] pero es creu que oficialment era de 29,6 cm.[16] Açò hauria donat a la palma un valor teòric de 7,4 cm dins d'un ranc d'uns pocs milímetros.[19]
La palma es dividia en quatre dígits (digitus) d'aproximadament 1,85 cm o tres polzades (uncia) d'aproximadament 2,47 cm. Tres feyen un pam (palmus maior o «palma major») d'aproximadament 22,2 cm;[21] quatre, un peu romà; cinc, una mà i un peu (palmipes) d'aproximadament 37 cm; sis, un colze (cubitus) d'aproximadament 44,4 cm.[22]
Europa continental
- Artícul principal → en:Traditional Italian units of measure.
Les palmes migeval (en latín: palma)[23] i de l'Europa moderna primitiva —el pam italià , espanyol i portugués pam i la palma francesa (palme)— es varen basar en la «palma major» romana, considerada com el pam o la llongitut d'una mà.
En Itàlia, la palma () variava regionalment. La palma genovesa tenia aproximadament 24,76−24,85 cm;[17][13][27] en els Estats Papals, la palma romana tenia aproximadament 21,05 cm segons Hutton pero dividida en la «palma d'arquitecte» romana (pam vaig donar architetti) d'aproximadament 22,32 cm i la «palma de mercader» (pam del braccio vaig donar mercantia) d'aproximadament 21,21 cm segons Greaves;[13][29] i la palma napolitana informada de c20,31 cm per Riccioli, pero de 21,80 cm per atres fonts de Hutton.[17] En Sicília i Malta , tenia 24,61 cm.[28] En França, la palma (en francés: palme o pa) 24,61 cm en Pernes-els-Fontaines, Vaucluse,[28] i uns 24,76 cm en Llenguadoc.[17]
Palaiseau va donar equivalents mètrics per a la palme o pam in 1816,[28] i Rose va proporcionar els equivalents anglesos en 1900:
| Ciutat | Lineas | Equivalent en mm | Polzades |
|---|---|---|---|
| Florencia (per a seda, Palaiseau p.146) | 131.63 | [297] | |
| Florencia (per a llana, Palaiseau p.146) | 128.38 | 289.6 | |
| Gènova (mida de tela, Palaiseau p.148) | 106.9 | 241.1 | |
| Gènova (mida llineal, Palaiseau p. 91) | 107.43 | 242.3 | |
| Gènova (Rose) | 247 | 9.72 | |
| Livorno (per a seda, Palaiseau p.157) | 128.41 | 289.7 | |
| Livorno (per a llana, Palaiseau p.157) | 130.08 | 293.4 | |
| Malta (mida de tela, Palaiseau p.160) | 114.49 | 258.3 | |
| Malta (mida llineal, Palaiseau p.98) | 115.28 | 260.0 | |
| Nàpols (Rose) | 263.6 | 10.38 | |
| Palermo (mida de tela, Palaiseau p.168) | 107.16 | 241.7 | 9.53 |
| Portugal (Palaiseau p.109) | 96.36 | 217.4 | 8.64 |
| Roma (mida de tela, Palaiseau p.173) | 109.52 | 247.1 | |
| Roma (mida llineal, Palaiseau p.111) | 99 | [223] | |
| Cerdenya (Rose) | 248 | 9.78 | |
| Espanya (Rose) | 219 | 8.64 | |
| Equivalents mètrics de Palaiseau redonejats ací a 0,1 mm | |||
Anglaterra
- Artícul principal → en:English units of measurement.
La palma (palm) anglesa, l'ample de mà (handbreadth) o l'ample de mans (handsbreadth) són tres polzadas[30][31][32][33] [8] (7.62 cm)[34] o, equivalentement, quatre dígits.[33]
La mida, no obstant, no sempre es distinguia be de la mà (hand) o el puny (handful),[30] que es va fer igual a quatre polzades per un estatut de 1541 d'Enrique VIII.[31][31][35] La palma va ser exclosa de la Llei Britànica de Pesos i Mides de 1824 que va establir el sistema imperial i no és una unitat estàndar dels Estats Units.
En atres llocs
La palma marroquina està donada per Hutton com uns 18,20 cm.[17]
Referències
- ↑ «Oxford English Dictionary».Oxford University Press.Oxford:.
- ↑ 2,0 2,1 «Oxford English Dictionary»..
- ↑ En el temps, la mà s'ha convertit en una unitat separada que ara s'utilisa especialment per a medir l'altura dels cavalls. Esta mà, que incloïa l'ample del polze, es calcula com 4 polzades 102 mm.[2]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Oxford English Dictionary»..
- ↑ En l'us actual, un «handbreadth» o «handbreadth» ya no es pren com una unitat adequada, sino com un simple càlcul vago basat en la mà humana.[4]
- ↑ (1865).«Die Altaegyptische Elle und Ihre Eintheilung».Dümmler.Berlin:. (alemà)
- ↑ Més específicament, les 14 barres de colze descrites per Lepsius en 1865 mostren un ranc de 74,7−75,6 mm.[6]
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Clagett, Marshall (1999). Ancient Egyptian Science, A Source Book. Volume 3: Ancient Egyptian Mathematics, Philadelphia: American Philosophical Society. ISBN 978-0-87169-232-0.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «The Jewish Encyclopedia».Vol. XII.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «Oxford Biblical Studies Online».Oxford University Press.Oxford:Consultat el 15 de giner de 2017..
- ↑ «Strong's Numbers».Bible Hub..
- ↑ Plantilla:Bibleref, Plantilla:Bibleref.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «A Discourse of the Romane Foot and Denarius, from Whence, as from Two Principles, the Measures and Weights Used by the Ancients May Be Deduced».William Lee.London:.
- ↑ «Mathematics and Measurement».University of Califòrnia Press.Berkeley:.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 «Ancient Engineers' Inventions: Precursors of the Present».Springer.Cham:.
- ↑ 16,0 16,1 «The Oxford Classical Dictionary, 4th ed.».Oxford University Press.Oxford:.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 «A Philosophical and Mathematical Dictionary, Vol. II».J. Johnson.London:.
- ↑ «A Roman Vila and a Clapix Roman Infant Cemetery: Excavation at Poggio Gramignano Lugnano in Teverina».L'Erma vaig donar Bretschneider.Rome:.
- ↑ «The Britannica Guide to Numbers and Measurement».Britannica Educational Publications.New York:.
- ↑ Diderot, Denis; Jean Li Rond d'Alembert (eds.) (1765) Encyclopédie, ou dictionnaire raisonné dones sciences, dones arts et dones métiers (in French) Neufchastel: chez Samuel Faulche Volume XI, N – PARI p.793
- ↑ A pesar de l'igualtat d'esta unitat en els trams d'atres sistemes, la Encyclopédie va glossar la «palma major» com la llongitut en lloc de l'esgambi de la mà.[20]
- ↑ Smith, Sir William; Charles Anthon (1851) A new classical dictionary of Greek and Roman biography, mythology, and geography partly based upon the Dictionary of Greek and Roman biography and mythology New York: Harper & Bros. Table II, page 1025
- ↑ «Medieval Latin: An Introduction and Bibliographical Guide»..
- ↑ «A Mathematical and Philosophical Dictionary, Vol. II»..
- ↑ «Sizes».Sta. Monica:.
- ↑ «A Mathematical and Philosophical Dictionary, Vol. II»..
- ↑ A diferència de Greaves, que va utilisar el peu estàndar de Guildhall, Hutton va basar les seues mides en el pati fracturat en l'Exchequer,[24] aproximadament un 1% d'una polzada més curt que la yarda actual.[25] La llínea de Hutton es considera com un doceavo (1/12) d'una polzada.[26]
- ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 Palaiseau, Jean-François-Gaspard (1816) Métrologie universelle, ancienne et moderne: ou rapport dones poids et mesures dones empires, royaumes, duchés et prinicipautés dones quatre parties du monde, présenté en tableaux parell ordre alphabétique de pays ou ville, et leur position géographique avec els anciens et nouveau poids et mesures du royaume de France, et l'inverse, avec la méthode pour opérer toutes els conversions parell dones noms fixes, etc. ... (in French) Bordeaux: Lavigne jeune p.160
- ↑ Un cartell en Vaucluse, França, afirma que la palma romana era idèntica a seua propi estàndart de 24,61 cm.[28]
- ↑ 30,0 30,1 Phillips, Edward (1706). Kersey, John (ed.). The new world of words: or, Universal English dictionary. Containing an account of the original or proper sense, and various significations of all hard words derived from other languages. Together with a brief and plain explication of all terms relating to any of the arts and sciences; to which is added, the interpretation of proper names, The sixth edition, revised ... With the addition of near twenty thousand words ... edició. Consultat el July 2011.
- ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 Mortimer, Thomas (1810). A general dictionary of commerce, trade, and manufactures: exhibiting their present state in every part of the world; and carefully comp. from the latest and best authorities, London: R. Phillips.
- ↑ [n.a.] (1816). Encyclopædia Perthensis; or Universal Dictionary of the Arts, Sciences, Literature, etc., intended to supersede the use of other books of reference, Volume 16.
- ↑ 33,0 33,1 Li Clerc, George Louis, Comte de Buffon (1831). A natural history of the globe: of man, of beasts, birds, fishes, reptils, insects and plants Volume 5, John Wright (trans.), Boston; Philadelphia: Gray and Bowen; Thomas Desilver, Jr.
- ↑ Una sifra exacta des de l'adopció de l'acort de yarda i lliura internacional durant els anys 1950 i 1960 per les nacions que utilisen el sistema anglés.
- ↑ Mortimer, per eixemple, senyala que durant el seu temps "La mà entre els tratantes de cavalls, etc. és l'esgambi de quatre dits, sent el puny tancat, en lo que es medix l'altura d'un cavall" ("The hand among horse-dealers, &c. is four-fingers' breadth, being the fist clenched, whereby the height of a horse is measured").[31] Mostrant una confusió de la separació nocional de "palmes" (palms), "mans" (hands) i "punys (fists.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palma (unidad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.