Anar al contingut

Palanteo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Palanteo està ubicat en la part central del dibuix

Palanteo (llatí: Pallantium, grec antic: Παλλάντιον) és el nom d'una ciutat llegendària ubicada sobre el Mont Palatino, en les proximitats del riu Tíber, a on més vesprada s'alçaria la ciutat de Roma.

l'Eneida conta que va ser fundada pel rei arcadio Evandro algun temps abans de la Guerra de Troya,[1] en temps d'Hércules, qui va visitar la ciutat despuix de derrotar a Caco.[2] Dionisio de Halicarnaso, per la seua banda, escriu que els arcadios, conduïts per Evandro : “varen construir una ciutat prop d'una de les sèt tossals que es troben en les proximitats del centre de Roma, a la qual varen cridar ___protected_title_3___, del nom del seu metròpolis en Arcàdia.”[3] Precisa que tal fet va succeir uns xixanta anys abans de la Guerra de Troya.[3]

El nom prové, segons Virgilio, de Pala, ancestro de Evandro, si ben tant Dionisio com Pausanias i Dion Casio ho vinculen a la mencionada ciutat d'Arcàdia i alguns atres autors, com Polibio (citat per Dionisio), diuen que el nom s'origina en Pallas, fill de Hércules i de Lavinia, filla de Evandro.[4][5][6] Pausanias agrega, inclús, que la Pallantion árcade estava al noreste de Megalópolis, no llunt de Tegea (en el Peloponeso) i que Antonino Pio li va concedir el ranc de “ciutat lliure”.[6]

En l'Eneida juga un paper important com a bestreta humil de la grandea de Roma i aliada important d'Eneas en la seua guerra contra els rútulos. El héroe la visita en busca d'auxili contra Tanda i és rebut en honors pel rei i el seu fill Palante. Este jove marcha en els seus compatriotes en auxili dels troyanos sitiats en el seu campament i mor a mans de la mateixa Tanda, qui ho despulla. La vista de tals despojos, en l'últim llibre del poema, fa que Eneas no accedixca a les súpliques del vençut rei, i lo mat.[7]

La llegenda de Palanteo va ser important per a la formació de la mitologia romana, puix brindava un víncul directe en els héroes grecs, caracterisant-la com una verdadera ___protected_title_5___ des del seu orige. El mit va ser acceptat, de manera acrítica, fins a el XIX i apareix mencionat com un fet, en la monumental obra de Fustel de Coulanges; ___protected_title_6___.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Eneida, Llibre VIII, 97 ss i descripció en 306-368
  2. Eneida, Llibre VIII, 184 – 305
  3. 3,0 3,1 Dionisio de Halicarnaso, Antiguetats romanes, I, 1, 3
  4. Dionisio de Halicarnaso, Antiguetats romanes, I, 32, 1
  5. Dion Casio, Fragments del llibre II, VII.
  6. 6,0 6,1 Pausanias, Descripció de Grècia (Periegesis) VIII, 43, 1. Versió en francés
  7. Eneida, Llibre XII, 697-790.
  8. Fustel de Coulanges (1982 (1864)). La ciutat antiga (en espanyol (francés original)), EDAF, p. 340. ISBN 9788471664204.


Referències

[editar | editar còdic]