Pachyramphus versicolor
_-NW_Ecuador-6.jpg){kind=link}
El anambé barrado[1] (Pachyramphus versicolor), també denominat cabezón barrado (en Colòmbia i Perú), cabezón onejat (en Panamà i Costa Rica), cabezón veteado (en Veneçola) o cabezón barreteado (en Equador)[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tityridae pertanyent al numerós gènero Pachyramphus. És natiu de l'est d'América Central i del noroest i oest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx de forma molt disjunta, en Costa Rica i oest de Panamà, i a lo llarc de la cordillera dels Vages des del noroest de Veneçola, inclusivament en la Serranía del Perijá, per les tres cadenes de Colòmbia, per abdós vertents d'Equador, i per l'alvertent oriental de l'est de Perú, fins al noroest de Bolívia.[3]
Esta espècie és considerada poc comuna[4] en els seus diversos hàbitats, els boscs núvols verdetsos i els boscs montanos humits, els boscs clars i oberts i els seus lindes, i les quebrades en xares. Sobre l'elevació del bosc, pot observar-se en major freqüència des del dosel superior fins als nivells mijos, aventurant-se només més avall quan es troba en la vora del bosc.[3] En altitutés entre 1500 i 2600 m,[4] a voltes superiors a principis d'any.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]El pardal adult alcança els 12 cm de llongitut i pesa 14 g, té un anell ocular visible. El macho adult té l'esquena negra en molt blanc en les ales. Els costats del cap i la gola són de color vert groguenc en ombra blanca sobre el restant de les parts inferiors. Les parts inferiors són finamente barradas en negre. La femella adulta té una corona grisa i de color vert oliva la nuca i l'esquena rojosa.[6]
Comportament
[editar | editar còdic]Alimentació
[editar | editar còdic]Activament arrepleguen grans insectes i aranyes del fullage durant el vol. També regularment prenen menudes bayas . Poden trobar-se individualment, en parelles o grups familiars, o en freqüència com a part d'una bandada en la que s'alimenten junts.[5]
Reproducció
[editar | editar còdic]El niu, és construït per la femella en un lloc alt d'una branca d'arbre de 15 a 23 m d'altura, és una estructura de 30 cm de diàmetro, esfèrica, de material vegetal en una entrada baixa. La posada típica és de dos ous blancs en taques de color marró, #lo que ocorre entre abril i juny i que incuba la femella sola durant 18 a 20 dies. El macho ajuda a alimentar als jóvens.
Vocalisació
[editar | editar còdic]Archiu:Commons-logo.svg Pachyramphus versicolor en Wikimedia Commons. La vora és un «tri, tri-vaig donar-vaig donar-vaig donar-vaig donar?» ràpit, clar i musical, en una distintiva pausa despuix de la primera nota.[4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie P. versicolor va ser descrita per primera volta pel ornitólogo alemà Gustav Hartlaub en 1843 baix el nom científic Vireo versicolor; el seu localitat tipo és: «“Nouvelle-Grenade” = Bogotà, Colòmbia».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Pachyramphus» es compon de la paraules del grec «pakhus» que significa ‘robust’, ‘gros’, i «ramphos» que significa ‘pico’; i el nom de l'espècie «versicolor» en llatí significa ‘de varis colors’.[7]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[8] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Pachyramphus versicolor costaricensis Bangs, 1908 – Costa Rica i oest de Panamà (Chiriquí).
- Pachyramphus versicolor versicolor (Hartlaub), 1843 – Serranía del Perijá, i Vages des del suroest de Veneçola (al sur des del surest d'Lara) i Colòmbia (sur de Valle, en els Vages occidentals, al sur des de Nort de Santander en els Vages centrals, i des del surest de Santander i noreste de Boyacá al sur per abdós vertents dels Vages orientals) cap al sur fins al centre i surest d'Equador (per l'alvertent occidental fins a Chimborazo i per l'alvertent oriental fins a Zamora Chinchipe).
- Pachyramphus versicolor meridionalis Carriker, 1934 – surest d'Equador (Zamora Chinchipe), Perú (del nort d'Amazones al sur fins al nort de Puno, inclosa l'extensió en l'alvertent del Pacífic en el suroest de Cajamarca) i noroest de Bolívia (La Pau, Cochabamba, oest de Santa Creu).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 4 d'abril de 2013. P. 496.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 2 de novembre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pachyramphus versicolor en Birds of the World.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Pachyramphus versicolor, p. 482, làmina 62(4)»
- ↑ 5,0 5,1 (2003).Bulletin of the British Ornithologists' Club.123(1): 7–24
- ↑ (1989) A Guide to the Birds of Costa Rica, Ithaca, NY: Cornell University Press, p. 291. ISBN 0-8014-9600-4.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Pachyramphus p. 288; versicolor p. 400»
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.