Paca Digestora Silva
La Paca Digestora Silva, desenrollada en Colòmbia, és una pràctica de compostage anaeròbic que fermenta la matèria orgànica a través del prensage manual dels residus. Es considera una pràctica tecnològica i ecològica caracterisada per ser versàtil, econòmica i d'alt nivell d'eficiència.[1] Esta descompon diferents classes de residus biodegradables, com a residus de cuina, jardí i femta, per mig d'un procés de fermentació[2] no estricta. El mecanisme consistix en aglomerar dins d'un mòle quadrat els residus orgànics, els quals són combinats en restants de material vegetal vert i fulleram formant capes en una relació aproximada de 50%-50%.[3] És una estratègia de biomimesis, en generar una bioestructura de màxim 1 metro cúbic, és important mantindre estes mides perque aumentar-les pot generar problemes. Estos restants de material vert i sec vegetal protegixen als residus orgànics aïllant-los del mig ambient exterior per a favorir la fermentació en lloc de la putrefacció. La compactación és la principal diferència d'esta tècnica en comparació a les piles de compostage que requerixen d'atenció i manteniment periòdic per la necessitat de tindre una oxigenación constant.[4]
Procés
[editar | editar còdic]La paca digestora és una tecnologia bacteriana neta, comparable a les maneres de descomposició d'aliments com el pa i el formage, en eliminar l'aire es permet el creiximent de bactèries fermentadoras.[2] Investigacions resalten la dimensió socioecológica, particularment perque succeïx una sòrt de mutualisme, puix en el procés de la paca els humans depenen d'artròpodes i microorganismes per a que transformen residus en terra, la qual alimentarà a les plantes que a la seua volta els humans aprofitaran. Açò aumenta les interaccions ecosistémicas en el sol, la polinisació, l'alimentació i atres factors a nivell social.[5] S'han reportat pacas que usen com a matèria primera una àmplia gama de material orgànic: residus forestals o vegetals (herba, fulls, talles, chamizas, entre uns atres), residus d'aliments (llegums, frutas, clafolls, borra de café, entre uns atres), residus d'animals (femta o heces d'estable) i fins a fancs[6] provinents de plantes de tractament d'aigua residual.[4]
El nom del procés de digestió es referix a la degradació de la matèria orgànica en respal de microorganismes, mesofauna, temperatura i substàncies químiques. La digestió resalta l'activitat dels sers vius en a on la matèria orgànica és transformada,[7] Es pot trobar artròpodes com escarabats i colémbolos, ademés de cucs, milpiés, ciempiés, cochinillas i moscas.[8] La paca prensada bloqueja l'aire i opera per fermentació alcohòlica sòlida[2][9] esta es dona per la poca presència d'oxigen que genera productes no putrefactos per mig de processos fermentativos, al mateix temps que genera subproductes desinfectantes com vinagre i alcohol.[10][11]
El ensamblado de la paca requerix d'una distribució especial i una compactación dels materials incorporats per a extraure la major cantitat d'oxigen present, sense provocar condicions anaeròbiques estrictes, ya que el procés de descomposició es porta a terme al ras lo que possibilita l'intercanvi de matèria i energia en l'entorn.[4] El seu funcionament és comparable en un reactor biològic com és el cas d'un barril de vi[2] Aixina, l'estructura externa de la paca funciona com una espècie de filtre biològic protector, ya que en estar conformada per fulls que són poc putrescibles protegix els residus més putrescibles (restants de menjar, femta, aliments en descomposició, etc). En esta configuració es crea un ecosistema similar al de la fulleram del bosc dins d'un espai urbà[10] Evaluacions de paràmetros fisicoquímicos, microbiològics i fitotóxicos, reporten que la temperatura i el pH permaneixen relativament estables a lo llarc del temps, favorint la reproducció microbiana i promovent l'absència de nematodos, protozoos, enterobacterias i Salmonella, a on predomina la presència d'insectes depredadors i descomponedores.[12]
Beneficis[2]
[editar | editar còdic]
Existixen una série de beneficis senyalats per paqueros (nom com s'autodenominen els ejecutores de la paca) i investigadors:
Ambientals
[editar | editar còdic]- Elimina contaminació per excedents de residus orgànics. Permet gestionar una cantitat important de residus orgànics ocupant tan sol un metro quadrat de sol.[13] [9]
- Evita el transport de residus orgànics per llargues distàncies cap a farcidures sanitàries, aforrant energia, evitant la contaminació per combustibles fòssils i descongestionant el trànsit.
- Opera al ras lo que permet regenerar el sol.
- És una infraestructura temporal, als 6 o 8 mesos, depenent de la condicions ambientals, pot desarmar-se i aprofitar el compostage generat.Açò és conegut com a collita.
- Crea un ecosistema reciclador biodiverso i sà, que atrau artròpodes, aranyes i atres predadores.
- No génera lixiviados i ni atrau vectores.
- No requerix manteniment permanent en el seu procés de descomposició a diferència d'atres tècniques de compostage.
- Elimina la contaminació per la generació de gasos tòxics com àcit sulfhídrico, amoníac i metà, junt en la mala olor que estos duen.
Econòmics
[editar | editar còdic]- Reduïx despeses en transport de residus cap a farcidures sanitàries.
- Requerix d'1 dia de treball per tonellada processada.
- Ocupa menys espai que una pila de reciclage orgànic.
- Aforra treball i energia con relación a atres tècniques de compostaje.[10]
- Genera sol fèrtil i ric en nutrients, aproximadament 300 kg per cada tonellada de matèria processada.
- Elimina sobrecostos per activitats de control de vectores con relación a atres tècniques de compostage.
Socials
[editar | editar còdic]- Promou la salut pública i el benestar de la comunitat en evitar la seua afectació per un mal maneig dels residus.
- Promou la cooperació i el treball en comunitat.
- Genera oportunitats d'educació ambiental participativa i integració de la comunitat.
- La seua pràctica va en llínea de la creació d'una ètica ecològica en els seus participants i ademés permet crear una relació diferent en els residus, passant de concebre'ls com un problema a vore'ls com un recurs.[10]
- Es pot convertir en una aula viva, puix en la participació d'escoles i coleges permet vincular coneiximent científic.
- Aporta a la salut mental gràcies al contacte en el sol i el treball colectiu
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Memòries. Segon Congrés Internacional Objectius de Desenroll Sostenible.Consultat el 30-07-2025.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Consultat el 2025-07-29.
- ↑ Consultat el 2025-07-30.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Producció + Neta.15(2)
- 71–91.ISSN 2323-0703.doi:10.22507/pml.v15n2a4.Consultat el 2025-07-30.
- ↑ Gestió integral dels residus orgànics cap a la sostenibilitat..Edicions Comunicació Científica..Consultat el 30-+07-2025.
- ↑ Consultat el 30-07-2025.
- ↑ Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «Bogotà i Medellín lideren el moviment paquero» (en espanyol). El Temps. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ 9,0 9,1 «Guillermo Silva: El mac del bosc urbà» (en és-es). Believe Earth. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Textual: anàlisis del mig rural llatinoamericà.(69)
- 85–101.ISSN 2395-9177.doi:10.5154/r.textual.2017.69.005.Consultat el 2025-07-29.
- ↑ «Reciclar com ho fan els boscs» (en és-es). El Colombià. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ Producció + Neta.10(2)ISSN 2323-0703.Consultat el 2025-07-30.
- ↑ Consultat el 2025-07-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paca Digestora Silva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.