Ozoquerita
La ozoquerita (Plantilla:Lang-grc Oze pudor, i Plantilla:Lang-grc kero, cera), també coneguda com ceresina una volta que el mineral és refinat. És una cera mineral o parafina natural, molt similar en orige geològic i propietats a la cera de lignit sent la diferència la seua procedència geogràfica, la cera de lignit s'origina en Alemània mentres que la ozoquerita és característica d'Europa de l'Est.
Propietats
[editar | editar còdic]Composició química
[editar | editar còdic]És una mescla natural d'alcanos. Alguns d'ells en nitrogen, oxigen i composts de sofre. Químicament, la ozoquerita està composta per una mescla de diversos hidrocarburs que conté de 7 a 85% de carbono i de 3 a 14% d'hidrogen. Consta de diverses impurees d'hidrocarburs que contenen 7-85% en pes de carbono i 3-14% d'hidrogen.
Propietats físiques
[editar | editar còdic]Té una alta capacitat calorífica i una baixa conductivitat tèrmica. Les densitat varien des de 0.85 fins a 0.95 g/cm³.
El seu punt de fusió es troba entre els 58° a 100 °C. Per lo general, es fon a 62 °C. I algunes voltes per damunt dels 100 °C.
Aspecte semblat al de la cera, de color groc pàlit, marró o negre, apareix en freqüència verda pel dicroísmo
La consistència varia de viscosa a sòlida, a voltes com a oli.
Té l'olor de queroseno.
És fàcilment soluble en gasolina, queroseno, oli, trementina, cloroform, disulfuro de carbono i productes químics similars. Es dissol mal en l'alcohol i és insoluble en aigua.
Jaciments
[editar | editar còdic]Es creu que els depòsits de ozoquerita s'originen d'una manera molt similar a les vetes dels minerals. L'evaporament llent i l'oxidació de l'oli va donar lloc a la deposición de la seua parafina que es va ser infiltrant pels clavills de la roques. En la naturalea, ozoquerita varia d'una cera blana a un cos negre tan dur com l'algeps.
Encara que existixen depòsits de ozoquerita en una trentena de països, es poden considerar quatre regions importants, una que rodeja els Cárpatos en els jaciments històrics de Galitzia (Polònia, pero que també inclou jaciments en Romania i Ucrània, una atra en Utah, en els EE. UU., una atra en la península Cheleken, prop de Türkmenbaşi en Turkmenistan i en Farg'ona, Uzbekistan i per últim en China en la província de Guizhou.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ozoquerita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.