Orthornavirae
Orthornavirae és un regne viral introduït pel Comité Internacional de Taxonomia de Virus per a la classificació dels virus que inclou la majoria dels virus de ARN exceptuant els virus satèlit d'ARN els quals encara no s'han inclós en anàlisis filogenético i es classifiquen sense regne. Tots estos virus contenen una ARN polimerasa depenent de ARN (RdRp) lo que supon que són un tàxon monofilético.[1] No obstant, atres estudis han demostrat que els virus de ARN són parafiléticos.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La taxonomia proposta pel Comité Internacional de Taxonomia de Virus i atres estudis és la següent. També s'indica el seu tipo de genoma:[3][4]
- Regne Orthornavirae
- Tall Lenarviricota (ARN monocatenario positiu)
- Tall Duplornaviricota (ARN bicatenario)
- Tall Pisuviricota (ARN monocatenario positiu i ARN bicatenario)
- Tall Negarnaviricota (ARN monocatenario negatiu)
- Tall Kitrinoviricota (ARN monocatenario positiu)
- Tall Ambiviricota (ARN monocatenario negatiu)
- Tall Artimaviricota (ARN bicatenario)
- Tall Taraviricota (ARN monocatenario positiu i ARN bicatenario)
- Tall Arctoviricota (ARN monocatenario negatiu)
- Tall Paraxenoviricota (ARN monocatenario positiu)
- Tall Pomiviricota (ARN monocatenario positiu)
- Tall Wamoviricota (ARN monocatenario positiu)
S'ha sugerit que el tall Duplornaviricota deu ser dividit en tres brots separats. Els brots Taraviricota, Arctoviricota, Pomiviricota, Paraxenoviricota i Wamoviricota varen ser descoberts per mig de mostres metagenómicas en els oceans i provablement solament infecten microorganismes marins.[4] El tall Artimaviricota va ser descobert en aigües termals àcides i infecten bactèries termoacidofilas.[5]
Característiques
[editar | editar còdic]Els virus de Orthornavirae poden tindre genomas d'ARN bicatenario, ARN monocatenario positiu o ARN monocatenario negatiu. Tots codifiquen una ARN polimerasa depenent de ARN (RdRP), que els permet una replicació sense passar per un extrem d'ADN i tindre altes taxes de mutació, una característica que contrasta en les polimerasas celulars. Els virus del regne codifiquen diverses proteïnes no homòlogues per a la formació de la cápside, encara que la que esta més estesa és la proteïna en roll de gelatina horisontal (JRC-MCP). Molts també porten una envoltura vírica, un tipo de membrana lipídica que normalment rodeja la cápside. En particular, la envoltura vírica és casi universal entre els virus de ARN monocatenario negatiu que a sovint formen nucleocápsides.[1]
Orige i evolució
[editar | editar còdic]Els virus de ARN es varen originar en protobiontes durant el món de ARN, abans del últim antepassat comú universal.[6] Els virus de ARN tenen una gran importància evolutiva, ya que s'ha sugerit que junt en els virusoides (Ribozyviria) i viroides són relíquies de l'antic món de ARN, ya que la seua replicació es basa únicament en el ARN (sense passar per un extrem o seqüència d'ADN, una característica absent en les cèlules) i que les seues varen precedir als retroelementos de la vida celular (intrones i retrotransposones). El ancestro dels virus de ARN va ser un replicón precelular de ARN similar als mitovirus o endornavirus (sense càpside) que codificava una RdRP. Este replicón en fusionar-se en la RdRP i proteïnes de domini palma, TNF, Pro-PD, CBM, nucleoplasminas i una SJR-MCP horisontal va dur a la formació dels viriones de Orthornavirae.[7][8] D'acort en estudis recents el tall basal dels virus de ARN és Taraviricota descobert per metagenómica els quals serien similars als mitovirus (sense cápsides) i que infectarien a procariota en paret celular deficient i mitocondrías eucariota, mentres que els retroelementos de la vida celular (intrones i retrotransposones) es derivarien d'un antepassat compartit en el tall Lenarviricota. Segons estos estudis els tipos de genomes en els virus de ARN es varen ser canviant independentment encara que és provable que els primers hagen segut de ARN monocatenario positiu.[4] Els virus de ARN eucarióticos varen poder aplegar a estos per mig de les proteobacterias i les estoves en el moment que va succeir l'endosimbiosis seriada que va involucrar a una estova i una proteobacteria les quals donarien orige als eucariota fa més de 2500 millons d'anys.[6][7] Estos virus varen tindre una gran diversificació que representen una part important del viroma eucariota.
Filogenia
[editar | editar còdic]Els anàlisis de la polimerasa i els gens que codifiquen proteïnas per a la cápside han donat la següent filogenia entre els grups de Riboviria (incloent els intrones i els retrotransposones):[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Create a megataxonomic framework, filling all principal taxonomic ranks, for realm Riboviria» (en en) (docx). Consultat el 15 May 2020.
- ↑ “A phylogenomic data-driven exploration of viral origins and evolution” (25 de setembre de 2015). Science Advances 1. doi:. PMID 26601271. Bibcode: 2015SciA....1I0527N.
- ↑ «Virus Taxonomy: 2023 Release» (en en) (html) (October 2018). Consultat el 13 octobre 2019.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Ahmed A. Zayed, James M. Wainana, Guillermo Dominguez Horta, Eric Pelletier, Matthew Sullivan (2022). Cryptic and abundant marine viruses at the evolutionary origins of Earth’s RNA virome. Science org.
- ↑ Double-stranded RNA sequencing reveals distinct riboviruses associated with thermoacidophilic bactèria from hot springs in Japan.
- ↑ 6,0 6,1 Mart Krupovic, Valerian V. Dolja, Eugene V. Koonin (2020). The LUCA and its complex virome. Nature.
- ↑ 7,0 7,1 Eugene Koonin, Valerian V Dolja (2014). A virocentric perspective on the evolution of life. Science Direct.
- ↑ Eugene Koonin, Valerian V Dolja (2014). Virus World as an Evolutionary Network of Viruses and Capsidless Selfish Elements. Microbiology and Molecular Biology Reviews.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orthornavirae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.