Envoltura vírica

Erro al crear miniatura:

Comparació dels virus sense envoltura (A) i en envoltura (B): 1-cápside, 2-àcit nucleico, 3-capsòmer, 4-nucleocápside, 5-virión, 6-envoltura, 7-espículas.

L'envoltura vírica és una membrana lipídica que rodeja a la cápside vírica típica dels virus animals. Només uns pocs virus vegetals i bacteriófagos tenen envoltura. En els animals prové en gran part de la membrana plasmática del hospedador (o de la seua membrana nuclear); pero esta membrana celar no és l'únic component de la envoltura; cap a l'exterior apareixen glucoproteínas que estan codificades en el genoma víric. Freqüentment la glucoproteína s'agrupa per a formar púas o espines que són importantíssims antígenos vírics. Molts, entre la envoltura i la cápside presenten una matriu proteica cementante (eixemple: Rhabdoviridae). La envoltura és flexible depenent del seu estat, pleomórfica. Ademés, la envoltura té una bicapa lipídica relativament sensible a la dessecació, a la calor i als detergents, en lo que és atacable simplement en éter, que dissol els lípits, i el virus queda inactivado. La funció principal de la envoltura és ajudar al virus a entrar en la cèlula hoste. Les glucoproteínas de la superfície servixen per a identificar i unir-se als punts receptors en la membrana de les cèlules hoste. La envoltura vírica es fusiona despuix en la membrana de la cèla, lo que li permet entrar a la cápside i al genoma víric. Usualment, la cèlula infectada es carrega de partícules víriques per un extens periodo.