Ormolú

«Ormolú» (del francés «or moulu», és dir "or mòlt") es referix a l'aplicació a un objecte de bronze d'una amalgama d'or finamente mòlt. Els francesos denominen esta tècnica «bronze vaig dorar», en espanyol bronze dorat.[1]
La fabricació del primitiu ‘ormolú’ amprava un procés conegut com dorure au mercure o dorat a fòc, en el que una solució de nitrat de mercuri era aplicat a una peça de coure, latón o bronze, seguida per una aplicació d'aleació d'or i mercuri. Després l'objecte era somés a temperatures molt elevades fins que el mercuri es cremava i l'or permaneixia adherit a l'objecte metàlic. Per l'exposició als vapors amoladors del mercuri, la majoria dels doradores no sobrevivien més allà dels 40 anys a causa del enverinament per mercuri.
En el dorat aplicat, es bruñía la superfície pressionant la capa d'or sobre els poros del soport en l'ajuda d'una ferramenta o bruñidor en una pedra dura en el seu extrem, com àgata o hematita. En este procés es conseguia un bany d'or durador, pero solament podia aplicar-se a objectes menuts per raons de manipulació i de resistència al fòc.cita requerida
A partir de 1830 la fabricació tradicional de ‘ormolú’ en França va haver d'abandonar-se perque la llei va prohibir l'us de mercuri. Per lo tant, atres tècniques varen ser utilisades en el seu lloc, pero res supera la bellea i riquea del color que el método original de dorat al mercuri tenia.[2] La galvanoplàstia és la tècnica moderna més comuna. La tècnica de el ‘ormolú’ és essencialment la mateixa que l'utilisada en l'argent, per a produir chapado d'or (també conegut com «vermeil»).cita requerida
El bronze dorat, produït per «fondeurs-ciseleurs» (modeladores en bronze) es va fer habitual en els montages decoratius de mobles, rellonges, candelabros i llànties, aixina com en el metal ornamental aplicat en els soports de les caixes dels rellonges i inclús peces de ceràmica. Entre els dissenyadors i ebanistas francesos de el XVIII a el XIX pot destacar-se a Jean Jacques Caffieri, l'acabament del qual en bronze dorat era tan fins com el treball d'un joyer.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «ormolu» (en en). és.gdict.org. Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2018. Consultat el 25 d'octubre de 2018.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2011. Consultat el 15 de març de 2010.
- ↑ seus-secrets/ «El bronze i els seus secrets».Logopress.Consultat el 25 d'octubre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ormolú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.