Ormolú

Rellonge tipo imperi. Colecció Bellver (Sevilla)

«Ormolú» (del francés «or moulu», és dir "or mòlt") es referix a l'aplicació a un objecte de bronze d'una amalgama d'or finamente mòlt. Els francesos denominen esta tècnica «bronze vaig dorar», en espanyol bronze dorat.

La fabricació del primitiu ‘ormolú’ amprava un procés conegut com dorure au mercure o dorat a fòc, en el que una solució de nitrat de mercuri era aplicat a una peça de coure, latón o bronze, seguida per una aplicació d'aleació d'or i mercuri. Després l'objecte era somés a temperatures molt elevades fins que el mercuri es cremava i l'or permaneixia adherit a l'objecte metàlic. Per l'exposició als vapors amoladors del mercuri, la majoria dels doradores no sobrevivien més allà dels 40 anys a causa del enverinament per mercuri.

En el dorat aplicat, es bruñía la superfície pressionant la capa d'or sobre els poros del soport en l'ajuda d'una ferramenta o bruñidor en una pedra dura en el seu extrem, com àgata o hematita. En este procés es conseguia un bany d'or durador, pero solament podia aplicar-se a objectes menuts per raons de manipulació i de resistència al fòc.^{cita requerida}

A partir de 1830 la fabricació tradicional de ‘ormolú’ en França va haver d'abandonar-se perque la llei va prohibir l'us de mercuri. Per lo tant, atres tècniques varen ser utilisades en el seu lloc, pero res supera la bellea i riquea del color que el método original de dorat al mercuri tenia. La galvanoplàstia és la tècnica moderna més comuna. La tècnica de el ‘ormolú’ és essencialment la mateixa que l'utilisada en l'argent, per a produir chapado d'or (també conegut com «vermeil»).^{cita requerida}

El bronze dorat, produït per «fondeurs-ciseleurs» (modeladores en bronze) es va fer habitual en els montages decoratius de mobles, rellonges, candelabros i llànties, aixina com en el metal ornamental aplicat en els soports de les caixes dels rellonges i inclús peces de ceràmica. Entre els dissenyadors i ebanistas francesos de el XVIII a el XIX pot destacar-se a Jean Jacques Caffieri, l'acabament del qual en bronze dorat era tan fins com el treball d'un joyer.