Orgue subfornical
El orgue subfornical (SFO, per les seues sigles en anglés) és un orgue circunventricular del cervell.[1][2] El nom prové de la seua ubicació en la superfície ventral del fórnix prop dels forámenes interventriculares (foramen de Monro), que interconectan els ventrículs laterals i el tercer ventrícul. Com és el cas de tots els òrguens circunventriculares, l'orgue subfornical es troba ben vascularizado i, com ocorre en tots (llevat l'orgue subcomisural), alguns capilars de el SFO tenen fenestras que aumenten la permeabilitat capilar.[1][3][4] EL SFO és considerat un orgue circunventricular sensorial gràcies a que respon a una àmplia varietat d'hormones i neurotransmisores, a diferència dels òrguens circunventriculares secretores, que s'especialisen en la lliberació de determinades substàncies.[1][4][5]
Anatomia
Com es va senyalar anteriorment, els capilars en algunes subregions dins de el SFO estan fenestrados,[6] de manera que carixen d'una barrera hematoencefálica. En l'excepció de l'orgue subcomisural, tots els demés òrguens circunventriculares contenen capilars fenestrados,[2] característica que els distinguix de la majoria de les demés parts del cervell.[7] El SFO pot dividir-se en sis zones anatòmiques d'acort en la seua topografia capilar, dos en el pla coronal i quatre en el pla sagital.[3] La zona central està composta per les cèlules gliales i cossos celulars neuronals, aixina com una alta densitat de capilars fenestrados.[8] Les àrees rostral i cabal tenen, per la seua banda, una menor densitat de capilars[8] i estan compostes principalment de fibres nervioses, trobant-se menys neurones i cèlules gliales en esta àrea. En tot, des del punt de vista funcional, el SFO pot dividir-se en dos porcions: la divisió perifèrica dorsolateral i el segment central ventromedial.[9]
L'orgue subfornical conté receptors d'endotelina involucrats en la vasoconstricció i en taxes altes de metabolisme de la glucosa mediades per canals de calcio.[10]
Funció general
L'orgue subfornical participa activament en numerosos processos corporals,[1][5] entre ells l'osmorregulaació,[9] la regulació cardiovascular,[9] i l'homeostasis energètica.[1][5] La majoria d'estos processos involucren l'equilibri de líquits a través del control de la lliberació de certes hormones, en particular angiotensina o vasopresina.[5]
Regulació cardiovascular
L'impacte de el SFO en el sistema cardiovascular té que vore principalment en la seua influència en l'equilibri de líquits.[1] El SFO juga un paper en la regulació de la vasopresina o hormona antidiurética. Esta és una hormona que, en lligar-se a receptors en els renyons, aumenta la retenció d'aigua disminuint la cantitat de líquit que es transferix de la sanc a l'orina per part dels renyons. Tal regulació del volum sanguíneu afecta a la seua volta atres aspectes del sistema cardiovascular. Tant l'aument com la disminució del volum sanguíneu afecten la pressió arterial, que està regulada per barorreceptores, i poden a la seua volta afectar la força de la contracció ventricular en el cor. Investigacions adicionals han demostrat que l'orgue subfornical pot fungir com un important intermediari a través del com la leptina actua per a mantindre la pressió arterial dins de llímits fisiològics normals a través de vies autònomes descendents associades en el control cardiovascular.[1]
Aixina mateix, s'ha demostrat experimentalment que neurones de el SFO envien proyeccions eferentes a regions cerebrals involucrades en la regulació cardiovascular, entre elles l'hipotàlem lateral (en fibres que terminen en els núcleus supraóptico [SON] i paraventricular [PVN]), aixina com el tercer ventrícul anteroventral (AV3V) (en fibres que terminen en el OVLT i l'àrea preóptica mijana).[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 (1987).«Peering through the windows of the brain (review)».Journal of Cerebral Blood Flow & Metabolism.7(6)
- 663–72.doi:10.1038/jcbfm.1987.120.
- ↑ 2,0 2,1 (1995) The Rat Nervous System, Sant Diego: Academic Press, pp. 391–403. ISBN 978-0-12-547635-5.
- ↑ 3,0 3,1 (1987).«Topography and morphometry of capillaries in the rat subfornical organ».J Comp Neurol.260(1)
- 36–46.doi:10.1002/cne.902600104.
- ↑ 4,0 4,1 (2015).«New aspects in fenestrated capillary and tissue dynamics in the sensory circumventricular organs of adult brains».Frontiers in Neuroscience.9
- 390.doi:10.3389/fnins.2015.00390.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «From sensory circumventricular organs to cerebral cortex: Neural pathways controlling thirst and hunger».Journal of Neuroendocrinology.31(3)ISSN 0953-8194.doi:10.1111/jne.12689.
- ↑ (1990).«Quantitative fine structure of capillaries in subregions of the rat subfornical organ».J Comp Neurol.294(1)
- 145–52.doi:10.1002/cne.902940111.
- ↑ Gross PM (1992). Circumventricular organ capillaries (Review), pp. 219–33. doi:10.1016/S0079-6123(08)62338-9. ISBN 9780444814197.
- ↑ 8,0 8,1 (1991).«Morphology and physiology of capillary systems in subregions of the subfornical organ and area postrema».Ca J Physiol Pharmacol.69(7)
- 1010–25.doi:10.1139/i91-152.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 (2010).«Region-specific projections from the subfornical organ to the paraventricular hypothalamic nucleus in the rat».Neuroscience.169(3)
- 1227–34.doi:10.1016/j.neuroscience.2010.05.065.
- ↑ (1993).«Calcium-mediated metabolic stimulation of neuroendocrine structures by intraventricular endothelin-1 in conscious rats».Brain Res..606(1)
- 135–42.doi:10.1016/0006-8993(93)91581-c.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Órgano subfornical» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.