Anar al contingut

Orfeo (Liszt)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Orfeo S.98 (Orpheus) és un poema simfònic compost per Franz Liszt entre 1853 i 1854. És el quarto del seu cicle de tretze Poemes simfònics escrits durant el seu periodo en Weimar. Va ser representat per primera volta el 16 de febrer de 1854, dirigit pel propi compositor, com una introducció de l'òpera de Christoph Willibald Gluck Orfeo i Eurídice.[1] El motiu de la representació va ser la celebració del natalici de la gran duquesa María Pávlovna Románova, que era una música aficionada i mecenes del compositor en Weimar.[2]

Programa

Músic etrusc de la «Tomba del Triclinio», en Tarquinia.

Orfeo és un dels quatre poemes simfònics composts per Liszt com peces de caràcter sobre hòmens de geni creatiu, heroísmo o llegenda (els atres tres poemes són Tasso, planyença i triumfo, Prometeo i Mazeppa).[3] En el seu prefacio, Liszt descriu un gerro etrusc que representa a Orfeo i després alaba l'efecte civilizador en l'humanitat. Esta referència a l'efecte ennoblecedor de Orfeo i el seu art pugues haver-se derivat del Orfeo representat per l'obra de 1829 Orphée, del filòsof de Lió Pierre-Simon Ballanche. Per a introduir les lleis de la civilisació, l'obra de nou volums de Orfeo lidera a l'humanitat cap a l'Edat Moderna; Ballanche ho va fer aixina per a proveir una nova filosofia per a tota Europa. Liszt era un conegut i seguidor de Ballanche i l'entusiasme del compositor va ser compartit per membres dels salons francesos durant la década de 1830, especialment per George Sand.[2]

Instrumentació

l'instrumentació d'esta obra és especialment notable, que inclou dos arpas; abdós representen la lira de Orfeo i centren l'atenció de l'espectador immediatament en elles. L'arpista Jeanne Pohl, una dels nous intérprets virtuosos i que va ser cridada per Liszt a Weimar per a ampliar l'orquesta de la cort, va inspirar al compositor per a escriure estos efectes.[4]

Vore també

Referències

Notes

  1. ↑ Searle, p. 291.
  2. ↑ 2,0 2,1 Shulstad, p. 208.
  3. ↑ Shulstad, p. 207.
  4. ↑ Shulstad, pp. 208-209.

Bibliografia

  • Searle, Humphrey (1970). «The Orchestral Works», Alan Walker (ed.). Franz Liszt: The Man and His Music, Nova York: Taplinger Publishing Company.
  • Shulstad, Reeves (2005). «Liszt's symphonic poems and symphonies», Kenneth Hamilton (ed.). The Cambridge Companion to Liszt, Cambridge i Nova York: Cambridge University Press.
  • Walker, Alan (1989). Franz Liszt, Nova York: Alfred A Knopf.


Referències