Opuntia fuliginosa
Opuntia fuliginosa, coneguda comunament com nopal selvada o nopal de cerro,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Opuntia, dins de la família Cactaceae. És endèmica de Mèxic i els seus tallos i fruts són comestibles.
Descripció
[editar | editar còdic]Opuntia fuliginosa és una espècie de cactus que creix com com un arbust o arbre, alcançant altures d'1,5 a 4 m. Desenrolla un tronc leñoso ben definit, en una corfa de color negre. Els tallos són erectos, articulats i estan formats per segmentats aplanados (cladodios o pencas) de forma redona a obovada. Tenen la epidermis de color vert clar, encara que a voltes poden adquirir una tonalitat obscura pel creiximent d'un fongo. Medixen de 15 a 24 cm de llarc i fins a 16 cm d'ample.[2]
Sobre els tallos s'assenten areolas elíptiques, abovadas i alguna cosa elevades. Es disponen en séries de 5 a 10 i estan separades entre sí de 3 a 5 cm de distància. Estan cobertes de feltre marró en una vora compacta de color blanc-grisáceo. Posseïxen gloquidios de color groc a llaugerament obscur i medixen de 3 a 4 mm de llarc. També tenen de 2 a 8 espines que encara que inicialment són de color blanc a marró en la punta i la base traslúcida, en el temps es tornen de grisos a negruzcas. Són aciculares, divergents, recurvadas i algunes tenen la base aplanada. Normalment medixen menys de 2 cm, encara que poden aplegar a medir fins a 3 cm.
També tenen en el seu desenroll inicial menuts rudimentos en forma de fulls estrets, allargades i puntagudes de 8 a 1,2 cm de llarc, que en la adultez cauen prematurament.
Les flors són grogues, medixen de 5 a 7 cm de llarc i de 4 a 6 cm de diàmetro. Tenen els segments externs espatulados, de color groc en la punta rojosa i en una llínea central més obscura. El pericarpelo va de subgloboso a abovado, tenen molt poques espines primes i són caduques.[3]
Els fruts són rojosos, van de redonejats a fusiformes i medixen fins a 4 cm de llarc. Tenen numeroses aréolas en feltre de color blanquecino a marró clar i presenten abundants gloquidios grocs. En el seu interior contenen llavors reniformes de color blanc-marró i de 4 mm de llarc.[4]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Esta espècie a sovint es confon en Opuntia bensonii i O. excelsa.[5]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és Mèxic (concretament dels estats mexicans de Guerrero, Guanajuato, Hidalgo, Morelos, Nayarit, Jalisco, Michoacán, Querétaro i Oaxaca).[5]
Creix principalment en biomas desérticos o de xara seca, tant en zones baixes com en ales empinades en sols pedregosos.[6]
Ecologia
[editar | editar còdic]Els principals polinisadors d'esta espècie són les abelles, encara que també intervenen els himenòpters i els coleòpters (escarabats). Pot donar-se tant la autopolinización (en el polen de la seua pròpia flor) com la polinisació creuada (en el polen d'una atra flor de la mateixa planta) i la xenogamia (en el polen d'una atra planta).
La dispersió de les llavors generalment és realisada per aus i mamífers, els qui les ingerixen en consumir els fruts. Una volta en l'aparat digestiu d'estos animals, la dura coberta de les llavors és somesa a l'acció dels sucs digestius. Este procés, conegut com propagació digestiva, favorix la germinació de les llavors en debilitar o remoure la coberta dura, lo que aumenta la seua capacitat per a germinar en un nou lloc.
Ademés de la reproducció sexual, la planta sol reproduir-se a partir de tallos caiguts (propagació vegetativa), a on les areolas es convertixen en raïls adventicias i enraízan en certa facilitat.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Opuntia fuliginosa va ser descrita pel botànic nortamericà David Griffiths i publicada per primera volta en la revista científica Annual Report of the Missouri Botanical Garden 19: 262 en l'any 1908.[8]
- Opuntia: nom genèric que deriva de la ciutat grega d'Opunte (capital de la regió de la Lócride Opuntia, ubicada en la costa de Grècia continental, front a Eubea), a on segons Plinio el Vell, creixia una planta pareguda a les espècies d'este gènero (conegudes com nopales).[9]
- fuliginosa: epítet específic llatí que significa 'holliniento', fent referència als tallos obscurs de l'espècie.[10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[5]
L'espècie és molt abundant i encara que no presenta amenaces importants, algunes poblacions es veuen afectades pels canvis d'us del sol, la senescencia, les plagues i les malalties. Dites plagues solen ser causades principalment pel picudo barrenador (Cactophagus spinolae), la chinche grisa (Chelinidea tabulata) i la cochinilla o grana (Dactylopius indicus).[11]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us alimentici
[editar | editar còdic]En les zones desérticas i semidesérticas, el nopal selvat s'utilisa en l'alimentació humana principalment com a verdura. Se sol extraure de poblacions selvades i una volta processat, se li coneix com 'nopalito'. Per a la seua preservació s'ampra la refrigeració, a on aplega a conservar-se en òptiques condicions fins a 30 dies.[12]
Per al seu consum, agarren els tallos tendres, li lleven les espines, ho tallen en trossos menuts i ho utilisen en sopes, cremes, guisats, ensalades, melades, darreries i inclús begudes. Normalment es recolecten per a consum propi, encara que a voltes es comercialisa en llocs ambulants de mercats locals, a on el quilo de nopal cru es ven a raó de 5 a 10 pesos mexicans.[13]
Ademés els seus fruts són comestibles, i moltes voltes s'utilisa esta planta com forraje per a alimentar el ganado.[12]
Us medicinal
[editar | editar còdic]Tradicionalment els habitants del municipi d'Autlán de Navarro (Jalisco) han utilisat esta espècie per al control de la diabetis i el estrenyiment digestiu.[14]
Experimentalment s'ha evaluat l'activitat hipoglucémica de l'extracte purificat de Opuntia fuliginosa, obtenint-se resultats esperançadors. Per a això es varen tractar rates diabètiques induïdes en estreptozotocina (STZ), en un combinat d'insulina i extracte de Opuntia fuliginosa, observant-se que els nivells de glucosa en sanc i la hemoglobina glucosilada es varen reduir a valors normals. Posteriorment, quan es va suspendre l'insulina en este tractament i es va mantindre el suministrament d'extracte de Opuntia, es va observar que els nivells de glucosa en sanc se seguien mantenint en valors normals.
Encara que es desconeix el mecanisme d'acció, és evident la necessitat de seguir investigant i fer estudis clínics en humans.[15]
Us ambiental
[editar | editar còdic]Les fibres d'esta planta han emergit com una alternativa ecològica i eficient per a la remediación d'aigües contaminades, especialment en l'eliminació de metals pesats per mig d'un procés conegut com biosorción. Este método aprofita la capacitat natural de les fibres per a captar i retindre ions metàlics en la seua estructura, lo que reduïx significativament la concentració d'estos contaminants en l'aigua. La seua alta eficàcia en l'absorció de plom (Pb), seguit de cromo (Cr), ferro (Fe), coure (Cu), zinc (Zn), cadmi (Cd) i manganeso (Mn), contribuïx a millorar la calitat de l'aigua i a previndre riscs per a la salut humana i els ecosistemes aquàtics.
Ademés, encara que el seu us representa una solució sostenible i de baix cost, també té implicacions en el context del canvi climàtic. L'utilisació de fibres naturals reduïx la dependència de tecnologies químiques o energètiques intensives, disminuint les emissions de gasos d'efecte hivernàcul associades a processos industrials tradicionals. Aixina mateix, la seua implementació pot promoure pràctiques de maneig de residus i recursos renovables, fomentant una economia circular i disminuint la chafada ecològica.[16]
Us ornamental
[editar | editar còdic]L'espècie es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa principalment a través de esquejes. Per a això, es tallen els segments dels tallos (cladodios o pencas) durant els mesos de maig i juny des de la base, i es deixen uns dies en un lloc ombrós per a que cicatrisen adequadament. Després se sembren en sols en bon drenage.[13]
Atres usos
[editar | editar còdic]El cactus es pot cultivar per al seu us com prop viva i en la zona de Jalisco (Mèxic), inclús s'ha utilisat per a la construcció de vivendes modestes.[15]
També s'utilisa per a alimentar a la cochinilla del carmín (Dactylopius coccus), un insecte del que s'extrau el carmín, molt usat com a tenyida de teixits des de fa sigles, i encara hui com colorant alimentari o en la creació de cosmètics com llàpissos de llavis.[17]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: nopal, nopal blanc, nopal de cerro, nopal de tuna colorada, nopal suja i nopal selvada.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Nopal hollin (Opuntia fuliginosa)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-05-05.
- ↑ González, D. A., Riojas. L. M. I., & Arreola. N. H, 2001. El genere Opuntia en Jalisco. Universitat de Guadalajara. Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat. Mèxic D. F. Mèxic.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). , Ulmer. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Aprofitament del nopal selvat Opuntia fuliginosa (pàgina 24)».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Opuntia fuliginosa: Arreola, H., Bárcenas Lluna, R., Guadalupe Martínez, J., Terrats, T. & Sánchez , I.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152774A121609936».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152774a121609936.en.Consultat el 2025-05-05.
- ↑ Ventura, B. J, 1977. Estudi socioeconòmic de l'estat de Baixa Califòrnia Nort i del cultiu del nopal. Tesis de Llicenciatura, Universitat de Guadalajara. Guadalajara, Mèxic.
- ↑ «Reproductive biology of Opuntia: A review».Journal of Arid Environments.64(4)
- 549–585.doi:10.1016/j.jaridenv.2005.06.018.Consultat el 2025-05-05.
- ↑ «Opuntia fuliginosa Griffiths | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-05.
- ↑ «seus%20cladodios. Opuntia stricta - Nopal - 25 Llavors» (en espanyol). Seednative. Consultat el 2025-05-05.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1], Springer. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ Medina, L. I., 2000. Cròniques de Autlán de la Grana, Jalisco. Editorial Universitat de Guadalajara, Mèxic.
- ↑ 12,0 12,1 Molina, G. J, 1991. Recursos agrícoles de zones àrides i semiáridas de Mèxic. Colege de Postgraduados Chapingo, Mèxic.
- ↑ 13,0 13,1 «Aprofitament del nopal selvat Opuntia fuliginosa (pàgina 24)».
- ↑ Flores, V. C. A, 1999. Producció, industrialisació i comercialisació de nopalitos, pàgines 97-105. En: Agroecología, cultiu i usos del nopal. Editorial. FAO.
- ↑ 15,0 15,1 «A purified extract from prickly pear cactus (Opuntia fuliginosa) controls experimentally induced diabetis in rats».Journal of Ethnopharmacology.55(1)
- 27–33.ISSN 0378-8741.doi:10.1016/s0378-8741(96)01467-5.Consultat el 2025-05-05.
- ↑ «Biosorción de metals pesats en Opuntia fuliginosa i Agaveangustifolia bras per a la seua eliminació de l'aigua».
- ↑ Melgarejo, M. P., 2000. Tractat de fruticultura, per a zones àrides i semiáridas. Editorial Mundi–Prensa
- Este artícul conté una traducció derivada de «Opuntia fuliginosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.