Anar al contingut

Ones en plasmes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les ones en plasmes són un conjunt interrelacionado de partícules i camps que es propaguen en una forma repetitiva periòdica. Un plasma és un decorregut conductor de l'electricitat casi neutre. En la seua forma més simple, està format per electrons i ions positius unitaris, pero també pot aplegar a contindre ions múltiples incloent ions negatius i partícules neutres. A causa de la seua conductivitat elèctrica, un plasma s'acopla a camps elèctrics i camps magnètics. Este complex de partícules i camps permet que es desenrollen una gran varietat d'onas.

Terminologia i classificació

Segons existixca o no un camp magnètic oscilatori, les ones en plasmes es poden classificar en electromagnètiques o electrostàtiques. Aplicant la llei d'inducció de Faraday a ones planes, s'obté que 𝐤×𝐄~=ω𝐁~, lo que implica que una ona electrostàtica deu ser purament llongitudinal. Pel contrari, una ona electromagnètica, deu tindre una component transversal, encara que també pot tindre una component llongitudinal.

També és possible classificar les ones segons cual siga l'espècie oscilante. En la majoria dels plasmes que són d'interés, la temperatura de l'electró és comparable o major que la temperatura de l'ion. Per esta raó, i el fet de que la massa de l'electró és molt menor, és que els electrons són molt més ràpits que els ions. Un modo electró depén de la massa dels electrons, encara que els ions es poden supondre en una massa infinita, o siga estacionarios. Un modo ion depén de la massa de l'ion, i els electrons se suponen sense massa i es redistribuïxen instantàneament d'acort a la relació de Boltzmann. Solament en contats casos, com l'oscilació híbrida inferior, és que un modo depén de la massa de l'electró i de la massa de l'ion.

Una atra classificació considera els varis modos d'acort a si es propaguen en un plasma no magnetizado o en forma paralela, perpendicular o oblicua al camp magnètic estacionario. Finalment, per a ones electromagnètiques d'electrons, el camp elèctric pertorbat pot ser tant paralel com a perpendicular al camp magnètic estacionario.

Resum d'ones elementals de plasma
Tipo EM espècie oscilante condicions relació de dispersió nom
electrostàtica electrons B→0=0 o k→‖B→0 ω2=ωp2+(3/2)k2vth2 oscilació de plasma (o ona Langmuir)
k→⊥B→0 ω2=ωp2+ωc2=ωh2 oscilació híbrida superior
ions B→0=0 o k→‖B→0 ω2=k2vs2=k2γeKTe+γiKTiM ona acústica de ions
k→⊥B→0 (casi) ω2=Ωc2+k2vs2 ona de ciclotró electrostàtica de ion
k→⊥B→0 (exactament) ω2=ωi2=Ωcωc oscilació híbrida inferior
electromagnètica electrons B→0=0 ω2=ωp2+k2c2 ona de llum
k→⊥B→0, E→1‖B→0 c2k2ω2=1−ωp2ω2 ona O
k→⊥B→0, E→1⊥B→0 c2k2ω2=1−ωp2ω2ω2−ωp2ω2−ωh2 ona X
k→‖B→0 (polarisació circ. dreta) c2k2ω2=1−ωp2/ω21−(ωc/ω) ona R (modo whistler)
k→‖B→0 (polarisació circ. esquerra) c2k2ω2=1−ωp2/ω21+(ωc/ω) ona L
ions B→0=0   none
k→‖B→0 ω2=k2vA2 ona de Alfvén
k→⊥B→0 ω2k2=c2vs2+vA2c2+vA2 ona magnetosónica

Referències

  • Swanson, D.G. Plasma Waves (2003). 2nd edition.
  • Stix, Thomas Howard. Waves in Plasmes (1992).