Ones en plasmes
Les ones en plasmes són un conjunt interrelacionado de partícules i camps que es propaguen en una forma repetitiva periòdica. Un plasma és un decorregut conductor de l'electricitat casi neutre. En la seua forma més simple, està format per electrons i ions positius unitaris, pero també pot aplegar a contindre ions múltiples incloent ions negatius i partícules neutres. A causa de la seua conductivitat elèctrica, un plasma s'acopla a camps elèctrics i camps magnètics. Este complex de partícules i camps permet que es desenrollen una gran varietat d'onas.
Terminologia i classificació
Segons existixca o no un camp magnètic oscilatori, les ones en plasmes es poden classificar en electromagnètiques o electrostàtiques. Aplicant la llei d'inducció de Faraday a ones planes, s'obté que , lo que implica que una ona electrostàtica deu ser purament llongitudinal. Pel contrari, una ona electromagnètica, deu tindre una component transversal, encara que també pot tindre una component llongitudinal.
També és possible classificar les ones segons cual siga l'espècie oscilante. En la majoria dels plasmes que són d'interés, la temperatura de l'electró és comparable o major que la temperatura de l'ion. Per esta raó, i el fet de que la massa de l'electró és molt menor, és que els electrons són molt més ràpits que els ions. Un modo electró depén de la massa dels electrons, encara que els ions es poden supondre en una massa infinita, o siga estacionarios. Un modo ion depén de la massa de l'ion, i els electrons se suponen sense massa i es redistribuïxen instantàneament d'acort a la relació de Boltzmann. Solament en contats casos, com l'oscilació híbrida inferior, és que un modo depén de la massa de l'electró i de la massa de l'ion.
Una atra classificació considera els varis modos d'acort a si es propaguen en un plasma no magnetizado o en forma paralela, perpendicular o oblicua al camp magnètic estacionario. Finalment, per a ones electromagnètiques d'electrons, el camp elèctric pertorbat pot ser tant paralel com a perpendicular al camp magnètic estacionario.
| Tipo EM | espècie oscilante | condicions | relació de dispersió | nom |
|---|---|---|---|---|
| electrostàtica | electrons | oscilació de plasma (o ona Langmuir) | ||
| oscilació híbrida superior | ||||
| ions | ona acústica de ions | |||
| (casi) | ona de ciclotró electrostàtica de ion | |||
| (exactament) | oscilació híbrida inferior | |||
| electromagnètica | electrons | ona de llum | ||
| ona O | ||||
| ona X | ||||
| (polarisació circ. dreta) | ona R (modo whistler) | |||
| (polarisació circ. esquerra) | ona L | |||
| ions | none | |||
| ona de Alfvén | ||||
| ona magnetosónica |
Referències
- Swanson, D.G. Plasma Waves (2003). 2nd edition.
- Stix, Thomas Howard. Waves in Plasmes (1992).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ondas en plasmas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.