Anar al contingut

Oficina d'Administració de Terres

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Oficina d'Administració de Terres (en inglés: Bureau of Land Management, , abreviat BLM) és una agència del Departament de l'Interior dels Estats Units encarregada d'administrar les terres federals. En sèu en Washington D. C., la BLM gestiona més d'1 001 000 km² (247,3 millons d'acres) de terreny, lo que representa aproximadament una octava part de la superfície total dels Estats Units.[1]

L'oficina va ser creada pel Congrés dels Estats Units durant la presidència d'Harry S. Truman en 1946 per mig de la fusió de dos agències preexistentes: l'Oficina General de Terres i el Servici de Pastoreig.[2] L'agència administra casi 2.800.000 km² (700 millons d'acres) de drets minerals subterràneus propietat del govern federal situats baix terres federals, estatals i privades que varen ser separades dels seus drets de superfície per la Llei d'Assentaments de 1862.[2] La major part de les terres públiques de la BLM es troben en els dotze estats del oest dels Estats Units: Alaska, Arizona, Califòrnia, Colorat, Idaho, Montana, Nevada, Nou Mèxic, Oregó, Utah, Washington i Wyoming.[3]


La missió de la BLM és «sostindre la salut, diversitat i productivitat de les terres públiques per a l'us i fruïment de les generacions presents i futures».[4] Originalment, les propietats de la BLM es descrivien com a «terra que ningú volia» perque els colon les havien passat per alt.[3] Aixina i tot, els ganaders posseïxen casi 18 000 permissos i arrendaments per al pastoreig de ganado en 630 000 km² (155 millons d'acres) de terres públiques de la BLM.[5] L'agència administra 221 àrees selvades, 29 monuments nacionals i atres 636 àrees protegides com a part de les Terres Nacionals de Conservació (abans conegudes com a Sistema Nacional de Conservació del Paisage), que comprenen aproximadament 150 000 km² (36 millons d'acres).[6] Ademés, les Terres Nacionals de Conservació inclouen prop de 3862 426 km de rius selvats i escènics[7] i casi 9 656 km del Sistema Nacional de Senderes Escèniques i Històrics.[8] Existixen més de 63 000 pous de petròleu i gas en terres públiques de la BLM. Els arrendaments energètics varen generar aproximadament 5400 millons de dólars en 2013, cantitat que es va repartir entre el Tesor, els estats i els grups natius americans.[9][10][11]

Història

Antecedents

Mapa que mostra les terres propietat de distintes agències federals. El groc representa les possessions de l'Oficina d'Administració de Terres.
Cavalls creuant una planura prop de l'Àrea d'Estudi de Naturalea Selvada Simpson Park, en el centre de Nevada, gestionada per l'Oficina de Camp Battle Mountain de la BLM.
Tallats nevats del canó del riu Snake, Idaho, gestionats pel Districte Boise de la BLM.

Els orígens de la BLM es remonten a l'Ordenança de Terres de 1785 i a l'Ordenança del Noroest de 1787.[12] Estes lleis varen establir l'alçament topogràfic i la colonisació de les terres que les Tretze Colónies originals varen cedir al govern federal despuix de la Guerra d'Independència dels Estats Units.[12] A mida que Estats Units va adquirir territoris adicionals d'Espanya, França i atres països, el Congrés dels Estats Units va ordenar que s'exploraren, mediren i posaren a disposició per a l'assentament.[12]

Durant la Guerra d'Independència es varen prometre terres de recompensa militar als soldats que varen lluitar per les colónies.[13] Despuix de la guerra, el Tractat de París de 1783, firmat per Estats Units, el Regne Unit, França i Espanya, va cedir territori a Estats Units.[14][15] En la década de 1780, atres estats varen renunciar a les seues pròpies reclamacions sobre terres en l'actual Ohio.[16] Per a llavors, Estats Units necessitava ingressos per a funcionar[17] i la venda de terres es va convertir en una font d'ingressos per al govern.[17]


Per a vendre les terres era necessari realisar alçament topogràfics. l'Ordenança de Terres de 1785 va encarregar a un geógrafo supervisar este treball portat a terme per un grup de agrimensores.[17] Els primers anys de alçament es varen realisar per ensaig i error; una volta medit el territori d'Ohio, es va desenrollar un sistema modern de catastre de terres públiques.[18] En 1812, el Congrés va crear l'Oficina General de Terres dins del Departament del Tesor dels Estats Units per a supervisar la disposició d'estes terres federals.[16] A principis de el XIX es varen complir finalment les promeses de terres de recompensa.[19]

En el XIX es varen promulgar atres lleis de recompenses i d'assentaments per a dispondre de terres federals.[12][19] Existien varis tipos de palesos.[20] Entre elles: entrada en efectiu, crèdit, assentament, indígenes, órdens militars, certificats minerals, reclamacions privades, ferrocarrils, seleccions estatals, pantans, emplaçaments urbans i lots urbans.[20] Es va crear un sistema d'oficines locals de terres repartides pels territoris, que patentaven les terres medides per la corresponent Oficina del Agrimensor General del territori en qüestió.[20] Este patró es va estendre gradualment per tot Estats Units.[18] Les lleis que varen impulsar este sistema, en l'excepció de la Llei General de Mineria de 1872 i la Llei de Terres del Desert de 1877, han segut derogades o substituïdes.[21]


A principis de el XX, el Congrés va donar nous passos per a reconéixer el valor dels recursos en les terres públiques i va ordenar al Branca Eixecutiva gestionar les activitats en les terres públiques restants.[21] La Llei d'Arrendament Miner de 1920 va permetre l'arrendament, exploració i producció de determinats productes bàsics, com carbó, petròleu, gas natural i sodi, en terres públiques.[22] La Llei Taylor de Pastoreig de 1934 va crear el Servici de Pastoreig dels Estats Units per a gestionar els pasturages públics per mig de la creació de juntes assessores que fixaven les taxes de pastoreig.[23][24] La Llei de Gestió Sostinguda de Rendiment de les Terres Revertides del Ferrocarril d'Oregó i Califòrnia de 1937, coneguda comunament com a Llei O&C, va exigir la gestió sostenible del rendiment dels boscs en l'oest d'Oregó.[25]

Creació i història primerenca

En 1946, el Servici de Pastoreig es va fusionar en l'Oficina General de Terres per a formar l'Oficina d'Administració de Terres dins del Departament de l'Interior dels Estats Units.[21] La nova agència va tardar varis anys en integrar-se i reorganisar-se.[26] Finalment, l'Oficina d'Administració de Terres va deixar de centrar-se en l'alienació de terres i es va orientar més cap a la gestió i preservació a llarc determini.[21] L'agència va adquirir la seua forma actual en fusionar oficines en els estats de l'oest i crear una oficina corresponent per a les terres situades a l'est i a lo llarc del riu Mississipi.[27] Com era d'esperar, l'émfasis de la BLM va recaure en les activitats en els estats de l'oest, ya que la major part de la mineria, les vendes de terres i les zones de propietat federal es troben a l'oest del Mississipi.[28]

El personal de la BLM sobre el terreny ha estat tradicionalment orientat als interessos locals, mentres que la direcció en Washington ha seguit les directrius presidencials.[29] Per mig de la Llei de Política i Gestió de Terres Federals de 1976, el Congrés va crear una missió més unificada per a l'oficina i va reconéixer el valor de les terres públiques restants en declarar que permaneixerien en mans públiques.[12] La llei va ordenar que estes terres es gestionaren en una visió de «us múltiple», definit com «la gestió de les terres públiques i els seus diversos valors de recursos de manera que s'utilisen en la combinació que millor satisfaça les necessitats presents i futures del poble nortamericà».[30]


Des de l'administració de Ronald Reagan en la década de 1980, els republicans han donat a sovint prioritat al control local i a la producció ganadera, minera i petrolera, mentres que els demócrates han fet major recalcament en les preocupacions ambientals, inclús en concedir permissos de mineria i perforació.[31] En setembre de 1996, el llavors president Bill Clinton va utilisar la seua autoritat en virtut de la Llei d'Antiguetats per a establir el Monument Nacional Grand Staircase-Escalante en el sur d'Utah, el primer dels actualment 20 monuments nacionals creats en terres de la BLM i gestionats per l'agència.[6] La creació de Grand Staircase-Escalante va anticipar la posterior creació en l'any 2000 del Sistema Nacional de Conservació del Paisage de la BLM. L'us de l'autoritat de la Llei d'Antiguetats, en la mida en que va impedir efectivament una mina de carbó que anava a ser explotada per Andalex Resources, va alegrar als entusiasta de la recreació i la conservació, pero va provocar majors enfrontaments en les autoritats estatals i locals.[32][33]

Primera administració Trump

Durant l'administració Trump, la BLM va oferir millons d'acres de terres federals disponibles en arrendaments de 10 anys per a desenroll comercial, potencialment en petròleu, gas i mineria, en l'objectiu declarat de «promorar la seguritat energètica nortamericana».[34] La BLM realisa subastes trimestrals d'arrendaments de petròleu i gas.[34] Segons un artícul del 18 de juny de 2018 en The Atlantic, baix la gestió del llavors Secretari de l'Interior dels Estats Units, Ryan Zinke, «pràcticament va regalar centenars de mils d'acres de terra oberta en tot l'Oest, arrendant-los a companyies energètiques per centaus de dólar».[35] The Salt Lake Tribune va informar que en març de 2019 el preu per acre per a arrendaments prop del Golden Spike National Historical Park, en Utah, era «1,50 dólars per acre durant els pròxims dos anys».[36] Per a l'11 de setembre de 2018, el Departament de l'Interior oferia 11 735 km² (2,9 millons d'acres) per a arrendament a operacions comercials, incloent perforació de petròleu i gas i mineria, en Nou Mèxic, Colorat, Arizona i atres estats a on les terres públiques no estan protegides per la designació de parc nacional o monument.[37] La declaració de la BLM del 30 de maig de 2019 va propondre 7 4327 km² (183 668 acres) adicionals en «terres gestionades pels districtes Canyon Country, Color Country, Green River i West Desert» que s'inclourien en la subasta trimestral d'arrendaments de petròleu i gas del 10 de setembre de 2019.[34] En les seues ofertes de maig i setembre de 2019, la BLM va indicar que gestionava «9 9147 km² (245 millons d'acres) de terra pública ubicats principalment en 12 estats de l'Oest, incloent Alaska» i atres «2 8327 km² (700 millons d'acres) de domini mineral subterràneu» en tot Estats Units. La declaració també va senyalar que estes «diverses activitats autorisades en estes terres varen generar 96 000 millons de dólars en vendes de bens i servicis en tota l'economia nortamericana en l'any fiscal 2017», a l'hora que sostenien

més de 468 000 ocupacions.[34]

El 4 d'agost de 2020, el president Trump va firmar la Llei de Grans Àrees a l'Aire Lliure Nortamericans, comprometent fins a 1900 millons de dólars anuals procedents d'ingressos per desenroll energètic al Fondo de Restauració del Llegat de Parcs Nacionals i Terres Públiques durant cinc anys per al manteniment necessari d'instalacions i infraestructura crítiques en parcs nacionals, boscs, refugis de vida selvada, àrees recreatives i escoles indígenes nortamericanes. La llei també va comprometre 900 millons de dólars anuals en regalías de petròleu i gas natural offshore per a finançar permanentment les inversions del Fondo de Conservació de Terres i Aigües en oportunitats de conservació i recreació en tot el país.[38][39]


També en agost de 2020, la sèu de la BLM va ser traslladada a Grand Junction (Colorat), per orde del secretari de l'Interior David Bernhardt.[40] El trasllat va ser elogiat per polítics republicans de l'Oest, pero criticat per demócrates com un intent de debilitar l'agència per mig de la pèrdua de personal experimentat que va optar per permanéixer en Washington D. C.[41][42] Alguns ganaders varen expressar preocupació per l'aïllament de Grand Junction en comparació a atres ciutats de l'Oest, en vols i accés per carretera llimitats.[43] Despuix de l'anunci, el 87% dels empleats en sèu en Washington D. C. varen abandonar l'agència, lo que va dur a l'ex alt funcionari de carrera de la BLM Steve Ellis a declarar que «l'oficina va perdre una enorme cantitat d'experiència per part de persones molt experimentades».[44]

Administració Biden

El 17 de setembre de 2021, la secretària Deb Haaland va anunciar que la sèu tornaria a traslladar-se a Washington D. C.[45][46][47]

Baixe l'administració Biden, la BLM treballava en un proyecte pilot cridat «pastoreig basat en resultats» per a determinar si el pastoreig de ganado pot contribuir a conseguir objectius de conservació, segons va declarar la directora Tracy Stone-Manning en una entrevista publicada en abril de 2022.[48]


En juny de 2022, la BLM va finalisar dos adquisicions en Colorat i Wyoming, incorporant més d'1 6187 km² (40 000 acres) de terra prèviament inaccessible. L'adquisició en Wyoming d'1 4435 km² (35 670 acres) va ser la major compra de l'agència en eixe estat.[49][50]

En agost de 2022 va entrar en vigor la Llei de Reducció de l'Inflació.[51]

En 2024, el Departament de l'Interior va alvançar una nova norma segons la qual l'Oficina d'Administració de Terres pot concedir arrendaments de restauració i arrendaments de mitigació de la mateixa forma que concedix nous arrendaments per a perforació de petròleu i gas. Les terres designades es destinaran a la conservació de la naturalea, incloent l'us de coneiximents indígenes. [52] Esta política va ser derogada en setembre de 2025 durant la segona administració Trump. [53]

Segona administració Trump

En febrer de 2025, tres semanes despuix de l'inici del seu segona presidència, el president Trump va nominar a Kathleen Sgamma, lobista de l'indústria petrolera que va contribuir al Project 2025, per a dirigir la BLM. Sgamma havia segut anteriorment presidenta de la Western Energy Alliance, una associació de companyies independents de petròleu i gas natural en interessos en terres públiques.[54] Sgamma va retirar la seua nominació el 10 d'abril, just quan anava a començar la seua audiència de confirmació.[55]

Programes

La major part de les terres públiques gestionades per l'Oficina d'Administració de Terres es troben en els estats de l'Oest.[56]
  • Pastoreig. La BLM gestiona el pastoreig de ganado en casi 630 000 km² (155 millons d'acres) baix la Llei Taylor de Pastoreig de 1934.[57] L'agència ha concedit més de 18 000 permissos i arrendaments a ganaders que pastorean el seu ganado, principalment vacú i oví, a lo manco partix de l'any en terres públiques de la BLM.[57]
Les autorisacions i arrendaments solen tindre una duració de 10 anys i són renovables si la BLM determina que es complixen els térmens i condicions del permís o arrendament que expira.[57] La taxa federal de pastoreig s'ajusta anualment i es calcula en una fòrmula establida originalment pel Congrés en la Llei de Millora dels Pasturages Públics de 1978.[57]
Baixe esta fòrmula, la taxa de pastoreig no pot ser inferior a 1,35 dólars per unitat animal al més, ni pot incrementar-se o reduir-se més del 25% respecte al nivell de l'any anterior.[57][58] La taxa de pastoreig per a 2014 es va fixar en 1,35 dólars per unitat animal, el mateix nivell que en 2013.[57]
En el temps s'ha produït una disminució gradual de la cantitat de pastoreig que té lloc en terres gestionades per la BLM.[57] El pastoreig en terres públiques ha passat de 18,2 millons d'unitat animal en 1954 a 7,9 millons d'unitat animal en 2013.[57]
  • Mineria. La producció nacional de més de 63 000 pous de petròleu i gas federals terrestres en terres de la BLM representa el 11% del suministrament de gas natural i el 5% del suministrament de petròleu en els Estats Units.[59]
En 2010, la BLM tenia registrats un total de 290 000 reclams miners baix la Llei General de Mineria de 1872.[60] La BLM emet permissos per a petròleu i gas, carbó, minerals estratègics i recursos energètics renovables com a eòlica, geotèrmica i solar per al seu desenroll en terres públiques.[61] El total de reclams miners en terres propietat de la BLM va disminuir en 2019, mentres que va aumentar el número de reclams rebujats. Dels més de 3,8 millons de reclams miners supervisats per la BLM, poc més del 10% seguien actius, dels quals Nevada tenia la major cantitat en 203 705 i Califòrnia 49 259.[62]
  • Arrendaments de carbó. En 2013, la BLM posseïa el domini mineral de carbó de més de 2 300 000 km² (570 millons d'acres) a on el propietari de la superfície és el govern federal, un estat, un govern local o una entitat privada.[63] En 2013, la BLM havia concedit de forma competitiva 309 arrendaments per a mineria del carbó que comprenien 191 923 hectàrees (474 252 acres), un aument de 5458 hectàrees (13 487 acres) o casi un 3% en terres subjectes a producció de carbó en dèu anys.[63]
  • Recreació. En 2013, la BLM administrava 330 716,2 km (205 498 milles) de rieres aptes per a la peixca, 8900 km² (2,2 millons d'acres) de llac i embassaments, 10.600 km (6.600 milles) de rius flotables, més de 500 punts d'accés per a embarcacions, 69 National Back Country Byways i 300 llocs d'observació de fauna.[64] L'agència també gestiona 7.200 km (4.500 milles) de senderes escèniques nacionals, històrics nacionals i recreatius nacionals, aixina com mils de quilómetros de senderes d'us múltiple utilisats per motociclistes, excursionistes, ginets i ciclistes de montanya.[64] En 2013, les terres de la BLM varen rebre aproximadament 61,7 millons de visitants recreatius.[65] Més del 99% de les terres gestionades per la BLM estan obertes a la caça, tir deportiu recreatiu i peixca.
  • Conservació. El Sistema Nacional de Conservació del Paisage preserva una varietat de terres protegides del desenroll.
  • Àrea de Conservació del Desert de Califòrnia. L'Àrea de Conservació del Desert de Califòrnia comprén 100 000 km² (25 millons d'acres) de terreny en el sur de Califòrnia designat pel Congrés en 1976 per mig de la Llei de Política i Gestió de Terres Federals.[66] La BLM està encarregada d'administrar aproximadament 40 000 km² (10 millons d'acres) d'esta fràgil àrea tenint en conte el seu potencial per a usos múltiples.[66]
  • Terres forestals. L'oficina gestiona 220 000 km² (55 millons d'acres) de boscs i monts, incloent 45 000 km² (11 millons d'acres) de bosc comercial i 180 000 km² (44 millons d'acres) de monts en 11 estats de l'Oest i Alaska.[67] 210 000 km² (53 millons d'acres) són boscs i monts productius en terres de domini públic i 9700 km² (2,4 millons d'acres) estan en terres revertides O&C en l'oest d'Oregó.[67]
Bombers de la BLM fatigats descansant despuix d'un incendi en Oregó en 2008.
  • Lluita contra incendis. Més de 3000 equivalents a temps complet de personal d'extinció d'incendis treballen per a la BLM.[68] L'agència va combatre 2573 incendis en terres gestionades per la BLM en l'any fiscal 2013.[65]
  • Drets minerals en terres indígenes. Com a part de les seues responsabilitats fiduciarias, la BLM proporciona assessorament tècnic per a operacions minerals en 230 000 km² (56 millons d'acres) de terres indígenes.[69]
  • Arrendament i gestió de finques dividides. Una finca dividida és similar a les escritures de forma àmplia utilisades a partir de principis de el XX. Consistix en la separació de drets minerals i drets de superfície en una propietat. La BLM gestiona finques dividides, pero solament quan «els drets de superfície són de propietat privada i els drets sobre els minerals els ostenta el Govern Federal».[70]
  • Alçament catastrals. La BLM és la depositario oficial de més de 200 anys de registres i plans d'alçament catastrals com a part del Sistema de Catastre de Terres Públiques.[71] Ademés, l'oficina seguix realisant numerosos alçament nous cada any, principalment en Alaska, i realisa relevamientos per a restaurar alçament originals borrats o perduts.[71]
  • Mines abandonades. La BLM manté un inventari de mines abandonades conegudes en les terres que gestiona.[72] En abril de 2014, l'inventari contenia casi 46 000 llocs i 85 000 característiques adicionals.[72] Aproximadament el 23% dels llocs havien segut remediats, tenien accions de recuperació planificades o en curs, o no requerien més mides. Els llocs restants requerixen investigació adicional.[72] Un informe de l'Inspector General de 2008 alega que la BLM ha descuidat durant décades els perills representats per estes mines abandonades.[73]
  • Corredors energètics. Aproximadament 8.000 km (5.000 milles) de corredors energètics per a oleoductes i llínees de transmissió estan o varen estar ubicats en terres gestionades per la BLM.
  • Heli. La BLM va operar la Reserva Nacional d'Heli prop de Groc, Texas, un programa iniciat en 1925 durant l'época de les Guerres del Zepelín.[74] Encara que la reserva estava destinada a passar a mans privades, seguix subjecta a la supervisió de la BLM en virtut de les disposicions de la Responsible Helium Administration and Stewardship Act de 2013, aprovada per unanimitat.[74][75]
  • Ingressos i taxes. La BLM genera (a partir de 2013) ingressos significatius per al presupost dels Estats Units.[76] En 2009, s'esperava que les terres públiques generaren uns ingressos estimats de 6200 millons de dólars, principalment per desenroll energètic.[76] Casi el 43,5% d'estos fondos es varen proporcionar directament a estats i comtats per a recolzar carreteres, escoles i atres necessitats comunitàries.[76]
Lightning-sparked wildfires llaure frequent occurrences on BLM land in Nevada.

Notes

Referències

  1. ↑ «Public Land Statistics» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2014. Consultat el 15 de novembre de 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ 3,0 3,1 «History of the BLM: Yesterday and Today» (en anglés). BLM Califòrnia. Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2014. Consultat el 15 de novembre de 2014.
  4. ↑ «The Bureau of Land Management: Who We Llaure, What We Do» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2014. Consultat el 15 de novembre de 2014.
  5. ↑ «Fact Sheet on the BLM's Management of Livestock Grazing» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 15 de novembre de 2014.
  6. ↑ 6,0 6,1 «National Conservation Lands» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2016. Consultat el 15 de novembre de 2014.
  7. ↑ «Programs: National Conservation Lands: Wild and Scenic Rivers» (en en). www.blm.gov. Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2017. Consultat el 10 d'octubre de 2017.
  8. ↑ «Programs: National Conservation Lands: National Scenic and Historic Trails» (en en). www.blm.gov. Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2017. Consultat el 10 d'octubre de 2017.
  9. ↑ Vore la Part 3 de les Public Land Statistics de la BLM, «Commercial Uses and Revenue Generated»
  10. ↑ «Oil and Gas» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2014. Consultat el 15 de novembre de 2014.
  11. ↑ «New Energy for America» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2015. Consultat el 15 de novembre de 2014.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 «The BLM: The Agency and its History» (en anglés). GPO. Archivat des d'el original, el 26 de novembre de 2014. Consultat el 14 de novembre de 2014.
  13. ↑ «Revolutionary War Pension and Bounty-Land-Warrant Application Files (p. 7)» (en anglés). National Archives and Records Administration (1974). Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2015. Consultat el 14 de novembre de 2014.
  14. ↑ «British-American Diplomacy Treaty of Paris – Hunter Miller's Notes» (en anglés). The Avalon Project at Yale Law School. Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2015. Consultat el 19 d'octubre de 2014.
  15. ↑ Black, Jeremy (1994). British foreign policy in an age of revolutions, 1783–1793. (en anglés) pp 11–20
  16. ↑ 16,0 16,1 C. Albert White (1983). A History of the Rectangular Survey System (en anglés), Bureau of Land Management.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Vernon Carstensen (1987), "Patterns on the American Land." Journal of Federalism, (en anglés) vol. 18 n.º 4, pp. 31–39
  18. ↑ 18,0 18,1 White, C. Albert (1991). A history of the rectangular survey system (en anglés), Washington D. C.: Government Printing Office.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Revolutionary War Pension and Bounty-Land-Warrant Application Files (p. 3)» (en anglés). National Archives and Records Administration (1974). Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2015. Consultat el 14 de novembre de 2014.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 «Records of the Bureau of Land Management [BLM (Record Group 49) 1685–1993 (bulk 1770–1982)]» (en anglés). National Archives and Records Administration. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 14 de novembre de 2014.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 «BLM and Its Predecessors: A Long and Varied History» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 26 de novembre de 2014. Consultat el 14 de novembre de 2014.
  22. ↑ «M Mineral Leasing Act of 1920 As Amended» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 14 de novembre de 2014.
  23. ↑ «Taylor Grazing Act».University of Nebraska–Lincoln.Encyclopedia of the Great Plains.Consultat el 14 de novembre de 2014.
  24. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  25. ↑ «O&C Sustained Yield Act: the Law, the Land, the Legacy» (en anglés). Bureau of Land Management. Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2012. Consultat el 6 de març de 2012.
  26. ↑ James (setembre de 1988). Opportunity and Challenge: The Story of BLM (en anglés), Denver: BLM, p. 52.
  27. ↑ James (setembre de 1988). Opportunity and Challenge: The Story of BLM (en anglés), Denver: BLM, pp. 160-172.
  28. ↑ James (setembre de 1988). Opportunity and Challenge: The Story of BLM (en anglés), Denver: BLM, pp. 104-106.
  29. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  30. ↑ «43 U.S. Code § 1702(c)» (en anglés). Llegal Information Institute. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 14 de novembre de 2014.
  31. ↑ James R. Skillen (2009), The Nation's Largest Landlord (en anglés)
  32. ↑ «Sant Rafael Swell monument proposal could prove that Bush realizes the importance of a fair and public process» (en anglés). Headwaters News, Universitat de Montana. Archivat des d'el original, el 26 de novembre de 2007.
  33. ↑ «[1]» (en anglés).
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 «BLM seeks comments on parcels offered in September 2019 oil and gas lease ix» (en anglés). Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2019. Consultat el 18 de juny de 2019.
  35. ↑ «Trump Uses Chaos to Get Stuff Done» (en anglés). The Atlantic. Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2019. Consultat el 18 de juny de 2019.
  36. ↑ «BLM leases 135,000 acres of public land to oil and gas companies in massive auction» (en anglés). The Salt Lake Tribune. Archivat des d'el original, el 28 de març de 2019. Consultat el 18 de juny de 2019.
  37. ↑ «Trump administration rushes to lease federal lands» (en anglés). Archivat des d'el original, el 31 de juliol de 2019. Consultat el 18 de juny de 2019.
  38. ↑ «Share President Trump Signs Most Historic Conservation Funding Legislation in U.S. History» (en anglés). U.S. Department of the Interior. Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2020. Consultat el 15 d'octubre de 2020.
  39. ↑ «[2]», Los Angeles Claves. Consultat el 15 d'octubre de 2020 (en anglés).
  40. ↑ «BLM secures site for Western leadership office» (en anglés). BLM.gov. Consultat el 16 d'agost de 2020.
  41. ↑ «[3]», Deseret News. Consultat el 12 d'agost de 2020 (en anglés).
  42. ↑ «[4]», The Hill. Consultat el 12 d'agost de 2020 (en anglés).
  43. ↑ «Grand Junction is 'darn hard to get to': ranchers split on public lands agency's move west | Environment | The Guardian» (en anglés). amp.theguardian.com. Consultat el 2020-12-23.
  44. ↑ «[5]», The Hill. Consultat el 19 de juliol de 2021 (en anglés).
  45. ↑ US Interior Press Team [@USInteriorPress]. «Today, SecDebHaaland announced next steps to rebuild and strengthen BLMNational, including plans to restore the national headquarters to Washington, D.C. and expand the Western headquarters in Grand Junction, Colorat.».
  46. ↑ Secretary Deb Haaland [@SecDebHaaland]. «The Bureau of Land Management is critical to the nation's efforts to address the climate crisis and expanding access to public lands. The bureau must have access to the policy, budget, and decision-making levers to best carry out its mission.».
  47. ↑ «Bureau of Land Management headquarters to return to Washington, DC» (en anglés). CNN. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2023.
  48. ↑ «Cows, coal and climate change: A Q&A with the new BLM director» (en en-us). High Country News. Consultat el 2022-04-27.
  49. ↑ «BLM acquires 35,670 acres near Casper in agency's largest ever Wyoming land purchase» (en en-us). Oil City News. Consultat el 2022-06-08.
  50. ↑ «New BLM land acquisitions open up nearly 40,000 acres of public land» (en en). GOHUNT. Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2022. Consultat el 2022-06-08.
  51. ↑ «Impacts of the Inflation Reduction Act of 2022 (Pub. L. No. 117-169) to the Oil and Natural Gas Leasing Program» (en en). Bureau of Land Management.
  52. ↑ «[6]». Consultat el 21 d'abril de 2024 (en anglés).
  53. ↑ «[7]», The New York Claves. Consultat el 2025-10-23 (en en).
  54. ↑ npr.org: Trump's pick to lead the Bureau of Land Management is a petroleum industry lobbyist [La candidata de Trump per a dirigir l'Oficina d'Administració de Terres és una lobista de l'indústria petrolera]. 13 de febrer de 2025 (en anglés)
  55. ↑ «[8]», The New York Claves. Consultat el 2025-10-23 (en en).
  56. ↑ «Western States Data Public Land Acreage (FS & BLM), Percentage of Land Base, and Population» (en anglés). Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2011. Consultat el 7 de març de 2008.
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 57,3 57,4 57,5 57,6 57,7 «Fact Sheet on the BLM's Management of Livestock Grazing» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 16 de novembre de 2014.
  58. ↑ Un AUM és la cantitat de forraje necessària per a mantindre una vaca i el seu vedell, un cavall, o cinc ovelles o cabres durant un més.
  59. ↑ «Oil and Gas» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2014. Consultat el 19 de novembre de 2014.
  60. ↑ «Mining Laws» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2011. Consultat el 19 de novembre de 2014. (última actualisació: 28 de març de 2011)
  61. ↑ «Programs: Energy and Minerals» (en anglés). www.blm.gov. Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2018. Consultat el 1 de maig de 2018.
  62. ↑ «Bureau of Land Management Administrative Areas» (en anglés). The Diggings. Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2019. Consultat el 28 d'octubre de 2018.
  63. ↑ 63,0 63,1 «Total Federal Coal Leases in Effect, Total Acres Under Lease, and Lease Sales by Fiscal Year Since 1990» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2014. Consultat el 16 de novembre de 2014.
  64. ↑ 64,0 64,1 «Senate Report 106-491 – Outfitter Policy Act of 1999» (en anglés). congress.gov/. Library of Congress. Consultat el 15 de novembre de 2014.
  65. ↑ 65,0 65,1 «Public Land Statistics 2013» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2014. Consultat el 15 de novembre de 2014.
  66. ↑ 66,0 66,1 «IntIntroduction: The Califòrnia Desert Conservation Area (CDCA)» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 19 de novembre de 2014.
  67. ↑ 67,0 67,1 «BLM Public Domain Lands: Volume of Timber Offered for Ix Has Declined Substantially Since Fiscal Year 1990» (en anglés). GAO. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 15 de novembre de 2014.
  68. ↑ «2014 National and State Fire Preparedness Program Summaries» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 18 de novembre de 2014.
  69. ↑ «Mineral and Surface Acreage Managed by the BLM» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2016. Consultat el 5 de decembre de 2018.
  70. ↑ «LEASING AND MANAGEMENT OF SPLIT ESTATE» (en anglés). Bureau of Land Management. Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2018. Consultat el 1 de maig de 2018.
  71. ↑ 71,0 71,1 «Cadastral History» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 13 de novembre de 2014. Consultat el 19 de novembre de 2014.
  72. ↑ 72,0 72,1 72,2 «Abandoned Mine Lands» (en anglés). BLM. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 19 de novembre de 2014.
  73. ↑ «Abandoned Mine Lands in the Department of the Interior» (en anglés). Department of the Interior IG. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 19 de novembre de 2014.
  74. ↑ 74,0 74,1 «Our Government May Be Shut Down, but at Least Our Helium Reserve Won't Be ... for Now» (en anglés). slate.com. Slate. Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2014. Consultat el 18 de novembre de 2014.
  75. ↑ «[9]». Consultat el 26 de febrer de 2017 (en anglés).
  76. ↑ 76,0 76,1 76,2 «Statement of Henri Bisson, Deputy Director Bureau of Land Management U.S. Department of the Interior Before the House Appropriations Committee Subcommittee on Interior, Environment, and Related Agencies Hearing on the FY 2009 Budget Request of the Bureau of Land Management February 27, 2008» (en anglés). Department of the Interior. Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2014. Consultat el 15 de novembre de 2014.

Bibliografia adicional


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oficina_d%27Administració_de_Terres&oldid=1317595»