Oestridae
Els éstridos (Oestridae) són una família de dípters braquíceros especialisats en un modo de vida endoparásito dins dels teixits d'animals vius, incloent els vertebrats i el ser humà. Hi ha aproximadament 150 espècies conegudes en el món, cridades vulgarment reznos. Produïxen miasis, que causa grans pèrdues econòmiques en el ganado domèstic. Només una espècie de éstrido està especialisada en parasitar en ser humà, Dermatobia hominis, encara que atres espècies han segut trobades ocasionalment.
Es troben en moltes parts de regions templades, subtropicals i tropicals. Els seus hàbits de vida han donat lloc a molts noms com estros, reznos, cucs del nas, cucs del cap, mosques perforadora, mosques minadoras, etc.
Característiques
[editar | editar còdic]Els adults (imagos) són grans, peluts i semblats a una abella; carixen de peces bucals i no s'alimenten.
El seu desenroll larvario es realisa enterament dins del cos viu de l'animal que parasitan causant una malaltia coneguda com miasis. La bua es produïx casi immediatament despuix d'abandonar al hospedador. Ademés, servixen de vectores per a vàries malalties i són responsables de transmetre-les als animals dels que s'alimenten.
Durant molts anys el gènero Cephenemyia (mosca dels cérvols) es va citar com l'insecte en vol més ràpit en el Llibre Guinness de récorts mundials, pero eixe récort ha segut refutado.[1]
Cicle de vida
[editar | editar còdic]
En moltes espècies les femelles són larvíparas, és dir no depositen ous, sino larves ya eclosionadas directament en la pell del hoste, i la calor del cos induïx l'incubació. Els imagos (adults) tarden entre 2 i 12 semanes en desenrollar-se, en funció del clima i de les condicions del sol i no viuen més d'un més.[2]
Cada femella pot produir fins a 500 larves que deposita en chicotets paquets. Algunes espècies s'instalen i residixen en les vies digestives quan són consumits els seus ous dispersos entre la pastura.
Unes larves maduren en un més, pero atres hibernan dins de l'animal i permaneixen durant uns 9 mesos. Es desplacen i es fixen en l'interior de l'animal gràcies a uns garfios bucals i cabals ben desenrollats.
Les larves que viuen, s'alimenten i furguen baix la pell de l'animal hoste poden produir una miasis. Les larves madures cauen del hoste i completen l'etapa bual en el sol.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Speed of the Deer Fly».87(2254)
- 233–234.doi:10.1126/science.87.2254.233.
- ↑ Plantilla:Cite video
- ↑ Drees, B.M. (1999). «Horse Bot Fly», Field Guide to Texas Insects, Houston, Texas: Gulf Publishing Company. Consultat el 12 de juny de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Phylogeny of Oestridae (Insecta: Diptera)».26(2)
- 133–171.doi:10.1046/j.1365-3113.2001.00143.x.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oestridae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.