Odeonsplatz
La Odeonsplatz és una gran plaça del centre de Munich que va ser urbanisada a principis del sigle xix per Leo von Klenze i es troba en l'extrem sur de la Ludwigstraßi, construïda al mateix temps. La plaça rep el seu nom per l'antiga sala de concerts, l'Odèon, que es trobava en el seu costat noroest. El nom Odeonsplatz s'ha estés també al parvis de la Residència de Munich, situat front a la Theatinerkirche i arrematat pel Feldherrnhalle, que es troba al sur d'ella. La plaça va ser l'escenari d'un tiroteig que va finalisar la marcha nazi a l'altura del Feldherrnhalle durant el Putsch de Munich de 1923.
Localisació i edificis
La Odeonsplatz es troba al nort del centre històric, en la frontera entre Altstadt-Lehel (a l'est) i Maxvorstadt (a l'oest). En el costat oest, que està retranqueado respecte de la llínea de la Ludwigstraßi, estan l'edifici del Odèon (1826–28, actualment sèu del Ministeri de l'Interior de Baviera) i l'idèntic Palau Leuchtenberg (1817–21, actual Ministeri de Finances de Baviera), abdós inspirats en el Palau Farnesio de Roma. En el costat este està l'Edifici del Bazar de Klenze, que conté el Café Tambosi. Entre els dos edificis del costat oest, un carrer sense nom conduïx al Palais Ludwig Ferdinand (1825–26, actual sèu de Siemens). Tant este carrer com Brienner Straßi, que escomença en l'extrem sur de la plaça, conduïxen a l'adjacent Wittelsbacherplatz, també dissenyada per Klenze. El Feldherrnhalle és una còpia de la famosa Loggia della Signoria de Florencia.
La Odeonsplatz és servida per l'estació homònima del Metro de Munich i per la Museenlinie («llínea dels museus») del sistema d'autobusos de Munich. Des de 1972, l'extrem sur de la plaça ha format part de la zona peatonal del centre de Munich.
Història
Ya en 1790, es va realisar un proyecte en conexió en el derrocament de les antigues muralles per a substituir la Porta Schwabing (Schwabinger Tor) en una nova plaça i per a fer més monumental l'inici de la ruta des de la Residència fins al Palau de Nymphenburg (el Fürstenweg, actual Brienner Straßi). La forma actual de la plaça i del parvis al sur d'ella va ser determinada pel rei Luis I de Baviera, qui en 1816, quan encara era príncip de la corona, va encarregar a Klenze que dissenyara tota la Ludwigstraßi, inclosa la plaça en el seu extrem sur. L'estil neoclàssic italianizante del primer edifici, el Palau Leuchtenberg, va establir el to, i a diferència dels proyectes anteriors de Friedrich Ludwig von Sckell que contemplaven que els edificis estigueren rodejats per un parc, Klenze va crear una plaça urbana tancada per a que encaixara millor en l'adjacent teixit urbà del centre històric.[1][2] No obstant, el Feldherrnhalle, construït per a tancar la vista en l'extrem sur en l'emplaçament de la porta demolida,[3] va ser encarregat al rival de Klenze, Friedrich von Gärtner, en 1840–41. Mentres continuava la construcció de la plaça, el proyecte es va ampliar per a incloure la nova Ludwigstraßi; originalment havia segut prevista com una plaça central. Com a resultat, l'obelisc en memòria de les tropes bavares que varen perdre la vida en la lluita contra Napoleón en la seua campanya russa es va erigir en el seu lloc en la Karolinenplatz en 1833.[1] En 1862 es va afegir una estàtua eqüestre de Luis I en l'eixida del carrer entre el Odeon i el Palais Leuchtenberg, dissenyada per Ludwig von Schwanthaler i eixecutada per Max von Widnmann.[3][4]
La Odeonsplatz ha segut tradicionalment un lloc utilisat freqüentment per a realisar desfilades i events públics, incloses processons fúnebres (més recentment per Franz Josef Strauss en 1988), desfilades de la victòria (com per les tropes bavares que varen participar en la guerra franc-prusiana de 1871), que recorrien la Ludwigstraßi fins al Feldherrnhalle. La desfilada anual a l'Oktoberfest encara seguix esta ruta.
Segons molts historiadors, esta funció tradicional va ser la raó de la marcha nazi cap al Feldherrnhalle del 9 de novembre de 1923 en el curs del Putsch de Munich, que va terminar en un tiroteig en el que varen ser assessinats quatre policies estatals i setze nazis. Durant el Tercer Reich, la desfilada commemorativa anual passava per la plaça i continuava cap a la Königsplatz, a on havien segut enterrats els nazis caiguts. Es va erigir un memorial per a ells a l'est del Feldherrnhalle, que tots els transeünts tenien que honrar en el salutació fascista; este memorial va ser demolit en 1945 i els quatre policies recordats en una placa en el sol i en 2010 en una en la frontera de la Residència. La Odeonsplatz va ser també el tema d'a lo manco una pintura d'Hitler. Junt en la Marienplatz, la Odeonsplatz seguix sent en l'actualitat un lloc important per a events i manifestacions cíviques de Munich.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Wie der Odeonsplatz entstand» (en de). Ministeri de l'Interior de Baviera. Archivat des d'el original, el 6 de setembre de 2004.
- ↑ «Plans for Odeonsplatz (Odeon’s Plaça) - A New Munich, 1800 – 1860» (en en). Ajuntament de Munich. Consultat el 16 de decembre de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 Pohlsander, Hans A. (2008). National Monuments and Nationalism in 19th Century Germany (en en), Lang. ISBN 9783035300864.
- ↑ «Ludwig 1. und sein Isar-Athen».Alchemia Spectrum.(2)
Enllaços externs
Odeonsplatz (München) en Wikimedia Commons.
- Odeonsplatz City Panorama
- Odeonsplatz during the Nazi era and today
- Susanna Rieger, "Der Münchner Odeonsplatz und seine Gebäude" (pdf) (alemà)
- Odeonsplatz - video
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Odeonsplatz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.