Königsplatz
.jpg)
La Königsplatz (que en espanyol significa, la «plaça del rei») és una destacada plaça de la ciutat alemana de Munich, capital de Baviera, dins del Kunstareal ("Barri de l'Art").
A la plaça s'òbrin un grup d'edificis neoclàssics, cada u mostra d'un dels órdens clàssics i en una funció diferent: la Gliptoteca del jònic i per a albergar una gran colecció d'escultures clàssiques, els Propíleos del dòric i com a memorial per l'ascens al tro d'Otón I de Grècia, i la Staatliche Antikensammlungen del corintio i com a colecció estatal d'antiguetats.
En les rodalies es troben la Städtische Galerie im Lenbachhaus (que va ser residència del pintor Franz von Lenbach) i l'Abadia de Sant Bonifacio.
Hi ha una estació de metro en eixe nom.
Va existir una plaça en el mateix nom en Berlín, rebatejada més tarde com Platz der Republik ("Plaça de la República").
Història
En l'any 1807 el rei Maximiliano I de Baviera va convocar un concurs per al embellecimiento de la zona que s'articulava per la carretera (denominada posteriorment Brienner Straßi, per la batalla de Brienne de 1814) que duya de la Residenz ("Residència", el Palau Real muniqués) al castell de Nymphenburg. El concurs va ser guanyat pel proyecte propost pels arquitectes Friedrich Ludwig von Sckell i Karl von Fischer, que posteriorment va ser modificat per Leo von Klenze. El príncip hereu (futur Luis I de Baviera) es va responsabilisar de les obres, que es varen iniciar en 1815. Despuix del traçat de la plaça, es varen ser alçant successivament tots els edificis que la circundan.
En l'Alemània nazi la Königsplatz va ser un dels espais més utilisats per a desfilades i celebracions, per ad açò es varen erigir en el costat este dos "Temples d'Honor" (Ehrentempel) que rendien cult permanent als setze nazis morts durant el Putsch de la Cerveseria de 1923. Abdós varen ser demolits pel Eixèrcit d'Estats Units en 1947, durant l'ocupació aliada d'Alemània. Encara es conserven els podis.[1]
Encara existixen dos edificis construïts per al partit nazi per Paul Troost prop dels temples; en un d'ells, el Führerbau ("Construcció del Führer"), es varen firmar els Acorts de Munich de 1938, i en l'actualitat estaja una prestigiosa escola de música i teatre (Hochschule für Musik und Theater München—la seua fundació es remonta a 1844, i va ser convertida en escola estatal per Luis II de Baviera a sugerència de Wagner, en 1867—). En les rodalies (45 Brienner Straßi) es trobava, va ser destruït en 1944, la Braunes Haus ("Casa Parda", cridada aixina pel color de les camises de les SA o "camises pardas"), quarter general nacional del Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei ("Partit Nacional-socialiste Alemà dels Treballadors"). En este lloc, actualment, es troba el centre de documentació de l'història del nazisme (NS-Dokumentationszentrum).[2]
Edificis importants
- Propyläen de Leo von Klenze, 1848–1862
- Glyptothek de Leo von Klenze, 1816–1830
- Kunst- und Industrie-Ausstellungsgebäude der Förderung der Kunst und dones Gewerbes (hui Staatliche Antikensammlungen) de Georg Friedrich Ziebland, 1838–1845.
- Glyptothek (Königsplatz 3)
- Staatliche Antikensammlungen (Königsplatz 1)
- Kunstbau der Städtischen Galerie im Lenbachhaus
Edificis en els voltants
- Technische Universität München
- Hochschule für Musik und Theater München im Führerbau (Haus der Kulturinstitute)
- Städtische Galerie im Lenbachhaus
- Paläontologisches Museum München (Richard-Wagner-Str. 10)
Referències
- ↑ Viertel der NSDAP (en alemà)
- ↑ «NS-Dokumentationszentrum, Lern- und Erinnerungsort am Königsplatz» (en alemà). muenchen.de. Consultat el 27 de giner de 2018.
Bibliografia
- Peter Köpf Der Königsplatz in München. Ein deutscher Ort. Berlin, 2005, ISBN =3-8615-3372-3
Enllaços externs
- Panorama Königsplatz, panorama interactiu de 360°.
- Alan Heath : Munich Königsplatz, película sobre el lloc.
- muenchen.de: Königsplatz
- Königsplatz im Drittem Reich
- Historisches Lexikon Bayerns: Klaus Altenbuchner, Königsplatz, München
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Königsplatz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.