L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ocupació d'Alcatraz

L'ocupació d'Alcatraz (20 de novembre de 1969 - 11 de juny de 1971) va ser una protesta que va durar 19 mesos durant la qual 89 natius nortamericans i els seus partidaris varen ocupar l'illa d'Alcatraz. La protesta va ser encapçalada per Richard Oakes, LaNada Means i uns atres, mentres que John Trudell va actuar com a portaveu. El grup va viure en l'illa fins que el govern d'Estats Units va posar fi a la protesta per la força.

Ocupació d'Alcatraz
Grafiti en la Torre de l'Aigua

El grup de protesta va elegir el nom de Indis de totes les tribus (IOAT per les seues sigles en anglés) per a ells.[1] IOAT afirmava que, segons el Tractat de Fort Laramie entre els EE. UU. i la tribu Lakota, totes les terres federals retirades, abandonades o fòra d'us devien tornar-se als indígenes que una volta les varen ocupar. Com la penitenciaría d'Alcatraz es va tancar el 21 de març de 1963 i l'illa es va declarar propietat federal excedent en 1964, varis activistes de Ret Power varen sentir que l'illa complia els requisits per a ser reclamada pels indis.

L'ocupació d'Alcatraz va tindre un lleu impacte en les polítiques federals de terminació d'indis i va establir un precedent per a l'activisme indi. Oakes va ser assessinat a tirs en 1972, i el Moviment Indígena Nortamericà va ser després atacat pel govern federal i el FBI en les operacions del Programa de Contrainteligencia.

Antecedents

editar

En 1963, Belva Cottier, una treballadora social Siux que vivia en l'Àrea de la Baïa de Sant Francisco, va llegir un artícul que dia que la Penitenciaría Federal d'Alcatraz es tancaria i la propietat s'entregaria a la Ciutat de Sant Francisco. Recordant el Tractat de Fort Laramie de 1868, ella i el seu cosí, Richard McKenzie, varen localisar una còpia del tractat i varen defendre que si la propietat era terra excedent del govern, els siux podrien reclamar-la.[2][3] Ella va planejar i va organisar una ocupació i una acció judicial per a obtindre el títul de propietat de l'illa.[2][3][4] El 8 de març de 1964, un chicotet grup de siux es va manifestar ocupant l'illa durant quatre hores.[5] El grup estava format per unes 40 persones, inclosos fotógrafs, reporters i Elliot Leighton, l'advocat que representava als que reclamaven terrenys. Segons Adam Fortunate Eagle, esta manifestació va ser una extensió del teatre galliponter que ya prevalia en l'Àrea de la Baïa i que s'usava per a crear consciència. Els activistes siux estaven dirigits per Richard McKenzie, Mark Martinez, Garfield Spotted Elk, Virgil Standing-Elk, Walter Means i Allen Cottier. Cottier actuava com a portaveu de la manifestació i afirmava que era "pacífica i d'acort en els drets del tractat dels siux". Els manifestants oferien públicament al govern federal la mateixa cantitat per la terra que el govern els havia oferit inicialment; a 47 centaus per acre, açò equivalia a $9,40 per a tota l'illa rocosa (lo que equivaldria a entorn a $78,44 en 2020), o $5,64 pels dotze acres utilisables. Cottier també senyalava que al govern federal se li permetria mantindre l'us del far de la Guàrdia Costera ubicat en l'illa. Els manifestants es varen marchar baix amenaça de ser acusats de delicte greu. Este incident va atraure major atenció dels mijos de comunicació a les protestes dels pobles indígenes en l'Àrea de la Baïa.[6]

El Consell Unit de la comunitat índia de l'Àrea de la Baïa inicialment va considerar redactar una proposta i presentar una solicitut per a l'us d'Alcatraz per part dels siux baix les condicions del seu tractat. Es varen elaborar plans d'us dels edificis d'Alcatraz com a centre cultural. Les conversacions sobre l'entrega d'Alcatraz a empreses immobiliàries per al desenroll comercial varen generar preocupació sobre la futura disponibilitat de l'illa. El desig d'una acció més immediata per a reclamar espai per a la comunitat indígena local finalment va ser estimulat per la pèrdua del Centre Indígena de Sant Francisco a raïl d'un incendi el 10 d'octubre de 1969. La pèrdua del Centre Indígena de Sant Francisco va estimular l'acció entre els pobles indígenes per l'importància que tenia dins de la seua comunitat. El centre proporcionava als natius americanes ocupacions, atenció mèdica, ajuda en assunts llegals i oportunitats socials. Esta pèrdua es va sumar a la ya creixent tensió dels indis en el govern dels EE. UU. i tot això va provocar que l'estratègia[7] per a reclamar Alcatraz per a que la comunitat índia local l'usara passara de solicituts formals a una pren de control més immediata.[6]

En 1969, Adam Fortunate Eagle va planejar una ocupació simbòlica per al 9 de novembre. Els líders estudiantils universitaris el Mohawk Richard Oakes i el Shoshone- Bannock LaNada Means, cap de l'Organisació d'Estudiants Natius Americans en l'Universitat de Califòrnia, Berkeley,[8] en un grup més gran d'activistes estudiantils es varen unir a Fortunate Eagle. Es va organisar un grup de cinc pots per a dur a aproximadament 75 indígenes a l'illa, pero cap dels pots va aparéixer. Adam Fortunate Eagle va convéncer a Ronald Craig, el propietari del Mont Crist, un yate de tres màstils, per a que passara per l'illa ya que els seus propis barcos no aplegaven.[6] Oakes, Jim Vaughn (Cheroqui), Joe Bill (Esquimal), Ross Harden (Winnebago) i Jerry Hatch varen botar per la broda, varen nadar fins a la vora i varen reclamar l'illa com Terra nullius.[9]

La Guàrdia Costera ràpidament va tirar als hòmens, pero més vesprada eixe dia, un grup d'estudiants va llogar un pot i es varen dirigir a l'illa novament, i catorze d'ells es varen quedar a passar la nit.[10][11] Els catorze ocupants, encapçalats per Oakes and Means, incloïen a Kay Many Horses (Lakota), John Vigil (Poble) i John Whitefox (Sac and Fox), del Sant Francisco Indian Center; Joe Bill (Inuit), Ross Harden (Winnebago), Fred Shelton (esquimal) i Ricky Evening (Shoshone/Bannock), de l'Universitat Estatal de Sant Francisco; i Lindo Aranaydo (Creek), Burnell Blindman (Lakota), David Leach (Colville/Lakota), John Martell (Cherokee) i Jim Vaughn (Cherokee), de l'Universitat de Califòrnia, Berkeley.[12] Al sendemà, Oakes va entregar una proclama, escrita per Fortunate Eagle, a l'Administració de Servicis Generals (GSA) que reclamava l'illa per dret de descobriment, després de lo que el grup va abandonar l'illa.[10]

Els estudiants es varen distanciar de Fortunate Eagle, John Folster i George Woodward, que volien liderar el moviment, ya que desconfiaven dels seus motius per la seua posició social en la societat en general. Varen planejar la seua següent invasió per a un moment en que eixos hòmens majors estarien fòra en una conferència educativa.[12][13] Encara que recentment molta gent ha afirmat que el Moviment Indígena Nortamericà va estar involucrat d'alguna manera en la Pren de Control, no va tindre res a vore en la planificació i eixecució de l'Ocupació,[14] encara que varen enviar una delegació a Alcatraz en els primers mesos per a averiguar cóm s'havia portat a terme l'operació i cóm estava progressant.[12]

Ocupació

editar
 
Grafiti de l'ocupació, en un salutació navajo, "Yata Hey"

En les primeres hores del matí del 20 de novembre de 1969, 89 indis americans, incloses més de 30 dònes,[6] estudiants, parelles casades i 6 chiquets, varen partir per a ocupar l'illa d'Alcatraz.[1] Un bloqueig de la Guàrdia Costera va conseguir parcialment el seu propòsit i va impedir que la majoria d'ells desembarcaren, pero catorze manifestants varen desembarcar en l'illa i varen començar la seua ocupació. L'únic guàrdia de l'illa, que havia segut advertit de l'imminent ocupació, va enviar un mensage per la seua ràdio. "¡Auxili! ¡Mayday!", va cridar. "¡Els indis han desembarcat!"[15]

En l'apogeu de l'ocupació va aplegar a haver 400 persones.[7] Dònes natives, com Lindo Aranaydo, Woesha Cloud North (Ho-Chunk - Ojibwe) i Vicky Santana (Blackfoot) varen dirigir l'escola en l'ajuda de Douglas Remington (Ute) i les mestres assistents Justine Moppin (Mona) i Rosalie Willie (Paiute).[16][17] També hi havia una guarderia i Stella Leach (Colville -Lakota) va instalar la clínica de salut. Jennie R. Joe ( Navajo) i Dorothy Lonewolf Miller (Blackfoot), varen ajudar a Leach com a enfermeres, i Robert Brennan, Richard Fine i el cap de Leach, David Tepper, es varen oferir com a mèdics.[18] Els natius i no natius varen dur aliments i atres artículs necessaris per a la gent de l'illa, pero els bloquejos de la guàrdia costera varen dificultar cada volta més el suministrament d'aliments als ocupants. Els proveïdors, despuix de creuar sigilosamente la baïa en canoa, deixaven els suministraments que després tenien que pujar per empinades escals.[7] Lindo Aranaydo i Luwana Quitiquit (Pomo) eren les responsables d'administrar la cuina i cuinar per als ocupants.[19] L'ocupació va durar uns 19 mesos pero va terminar pacíficament.[15][20] Una empleada de l'Oficina d'Assunts Indígenes, Doris Purdy, que també era fotógrafa aficionada, va acompanyar a un grup que va anar el 29 de novembre, va passar la nit i va gravar imàgens de video.[21]

Els manifestants, en la seua majoria estudiants, es varen inspirar i varen adoptar tàctiques de manifestacions del moment pels drets civils, algunes de les quals havien segut organisades per ells mateixos. Jerry Hatch i Al Miller, abdós presents en el desembarc inicial pero incapaços d'abandonar el barco en la confusió en acabant de que apareguera la Guàrdia Costera, varen retornar en un barco privat. Al primer grup de desembarc se li varen unir molts uns atres en els dies següents, inclós Joe Morris (que va ser clave més tarde com a representant del Sindicat d'Estibadores, en amenaçar en tancar abdós ports si es retirava als ocupants), i l'home que pronte es convertiria en "la Veu d'Alcatraz", John Trudell.

Encara que no rebria el mateix reconeiximent dels principals mijos de comunicació que Trudell i Oakes, LaNada Means, que va ser una de les primeres en aplegar i una de les últimes en anar-se, va organisar declaracions i discursos escrits que descrivien el propòsit de l'ocupació.[22] El també activiste Dean Chavers va dir que Means era "la verdadera líder de l'ocupació". Means va deixar en clar als mijos de comunicació i al govern federal que els ocupants volien el control complet dels indis sobre l'illa, en virtut del Tractat de Fort Laramie, en el propòsit de construir un centre cultural que incloguera estudis natius americans, un centre espiritual indi americà, un centre d'ecologia i un Museu Indígena Americà. Segons la proposta de subvenció de Means, el centre inclouria consultors indis a temps complet, mestres indis, bibliotecaris indis i un personal indi que guiaria a les persones pel centre per a contar l'història dels indis de totes les tribus.[22] Els ocupants varen citar específicament el seu tracte conforme a la política de terminació índia i varen acusar al govern d'EE. UU. de violar numerosos tractats indis.[23][24]

Richard Oakes va enviar un mensage al Departament de l'Interior de Sant Francisco.

El conseller especial del president Richard Nixon, Leonard Garment, es va fer càrrec de les negociacions de la GSA.[15]

El Dia d'Acció de Gràcies, centenars de simpatisants es varen dirigir a Alcatraz per a celebrar l'Ocupació.[15] En decembre, un dels ocupants, Isani Siux John Trudell, va començar a realisar transmissions de ràdio diàries des de l'illa i, en giner de 1970, els ocupants varen començar a publicar un bolletí. Joseph Morris, un Blackfoot membre del sindicat local d'estibadores, va llogar un espai en el moll 40 per a facilitar el transport de suministraments i persones a l'illa.[15]

Cleo Waterman (Seneca Nation) va ser presidenta del American Indian Center durant l'ocupació.[25] Com a vella, va elegir quedar-se arrere i treballar en la llogística per a recolzar als ocupants.[26] Va treballar en estreta colaboració en Grace Thorpe i la cantant Kay Starr per a cridar l'atenció sobre l'ocupació i el seu propòsit.[25]

Thorpe, filla de Jim Thorpe (Sac and Fox), va ser una de les ocupants i va ajudar a convéncer a celebritats com Jane Fonda, Anthony Quinn, Marlon Brando, Jonathan Winters, Buffy Sainte-Marie o Dick Gregory, per a visitar l'illa i mostrar el seu respal.[15][27] Thorpe no solament va atraure l'atenció nacional i internacional sobre l'ocupació, sino que també va proporcionar els suministraments necessaris per a mantindre viva l'ocupació. Thorpe va suministrar un generador, una barcaça d'aigua i un servici d'ambulància a l'illa.[8] La banda de roc Creedence Clearwater Revival va recolzar l'Ocupació en una donació de $15,000 ( equivalent a uns $99.961 en 2020 ) que es va utilisar per a comprar un barco, cridat Clearwater,[28] per a un transport fiable a Alcatraz.[15] Quan era chiquet, l'actor Benjamin Bratt va estar present en l'ocupació en la seua mare i els seus germans.[29]

Vore també

editar

Referències

editar
  1. ↑ 1,0 1,1 Kelly, Casey Ryan (2014). "Détournement, Decolonization, and the American Indian Occupation of Alcatraz Island (1969–1971)". Rhetoric Society Quarterly. 44 (2): 168–190.
  2. ↑ 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 2020-08-12. and «[2]». Consultat el 2020-08-12.
  3. ↑ 3,0 3,1 «The Occupation of Alcatraz Island: Roots of American Indian Activism».Wíčazo Ša Review.Eastern Washington University.Cheney, Washington:10(2)
    63–79.ISSN 0749-6427.doi:10.2307/1409133.
  4. ↑ «American Indian Women's Activism in the 1960s and 1970s».Hypatia (revista)|Hypatia.Wiley (publisher)|Wiley.New York, New York:18(2)
    114–132.ISSN 0887-5367.doi:10.1111/j.1527-2001.2003. tb00806. x.
  5. ↑ Warrior, Robert and Smith, Paul Chaat. Like a Hurricane: The Indian Movement from Alcatraz to Wounded Knee. New Press, 1996. p. 10
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Fortunate Eagle, Adam. Alcatraz! Alcatraz! The Indian Occupation of 1969–1971. Heyday Books, 1992.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Johnson, Troy. The Occupation of Alcatraz.
  8. ↑ 8,0 8,1 Donna Hightower Langston, "American Indian Women's Activism in the 1960s and 1970s," Hypatia 18, 2: 2003, 120.
  9. ↑ «Retired Site | PBS». Retired Site.
  10. ↑ 10,0 10,1 Smith and Warrior (1996). Like a Hurricane, New York: The New Press, pp. 2–17.
  11. ↑ «[3]». Consultat el 2020-08-17.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «Alcatraz Is Not an Island, by Dean Chavers» (en en). World Literature Today. Consultat el 2022-02-10.
  13. ↑ «[4]». Consultat el 2020-08-18.
  14. ↑ «Richard Oakes led Native Americans to occupy Alcatraz in 1969 — his tragic story is finally being told» (en en-us). els Angeles Claves. Consultat el 2020-05-26.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 «Alcatraz is Not an Island». PBS. Archivat des d'el original, el 2002-12-22. Consultat el 2017-05-23.
  16. ↑ «[5]». Consultat el 2020-08-27.
  17. ↑ «Education in Progress». Intertribalgatherings. org. Archivat des d'el original, el 2020-08-28. Consultat el 2020-08-28.
  18. ↑ Johnson (1996). The Occupation of Alcatraz Island: Indian Self-determination and the Rise of Indian Activism, Urbana, Illinois: University of Illinois Press, p. 89. ISBN 978-0-252-06585-9.
  19. ↑ Smith; Warrior, {{{nom2}}} (2010). Like a Hurricane: The Indian Movement from Alcatraz to Wounded Knee, Large Print edició, New York, New York: The New Press, p. 464. ISBN 978-1-4587-7872-7.
  20. ↑ Geographic, National (2010). National Geographic Indian Nations of North American, National Geographic. ISBN 978-1-4262-0664-1.
  21. ↑ Purdy. «Occupation of Alcatraz, 11-29-1969».
  22. ↑ 22,0 22,1 Paul Chaar Smith and Robert Allen Warrior, Like a Hurricane: The Indian Movement from Alcatraz to Wounded Knee, ( New York: The New Press, 1996), 76.
  23. ↑ Paul Chaar Smith and Robert Allen Warrior, Like a Hurricane: The Indian Movement from Alcatraz to Wounded Knee, ( New York: The New Press, 1996), 76.
  24. ↑ «[6]», Shoshone-Bannock Tribes. Consultat el 2020-08-16.
  25. ↑ 25,0 25,1 «Alcatraz Island Occupation (1969-1971)» (en en-us). A Radical Guide. Consultat el 2020-05-26.
  26. ↑ «Dancer Rosy Alvencs exposes Native Americans' struggles» (en en-us). The San Francisco Examiner. Consultat el 2020-05-26.
  27. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  28. ↑ Kotlowski, Dean J. "Alcatraz, Wounded Knee, and Beyond: The Nixon and Ford Administrations Respond to Native American Protest," Pacific Historical Review, 72(2):201–227.
  29. ↑ «Film & Mija - National Museum of the American Indian». Archivat des d'el original, el 2011-09-27. Consultat el 2009-12-07.

Bibliografia

editar
  • Alcatraz is Not and Island, "Indians of All Tribes" (Peter Blue Cloud). Berkeley: Wingbow Press/ Bookpeople, 1972
  • Johnson, Troy R. The occupation of Alcatraz Island: Indian self-determination and the rise of Indian activism. Editorial de l'Universitat d'Illinois, 1996, 273 págs. ISBN 0-252-06585-9


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ocupació_d%27Alcatraz&oldid=1412528»