American Indian Movement

American Indian Movement

El Moviment Indi Americà (en anglés, American Indian Movement, AIM) és un moviment de base dels indígenes nortamericans fundat en Mineápolis en juliol de 1968. Va sorgir en zones urbanes per a fer front a problemes estructurals de pobrea, discriminació i brutalitat policial cap als indígenes, i pronte va ampliar la seua agenda a numeroses qüestions tribals derivades del colonialisme de poblament en Amèrica: drets derivats dels tractats, elevades taxes de desocupació, absència de continguts sobre els pobles indígenes en l'ensenyança i conservació de les cultures originàries.

Hòmens indígenes que havien coincidit en presó varen organisar el AIM. Compartien experiències com haver assistit a internats indis, haver prestat servici militar i haver vixcut la desplantada de la migració a les ciutats.

Esta generació s'havia alluntat dels seus marcs tradicionals com a conseqüència de la Llei Pública 959 d'Reubicación Índia de 1956, que va finançar el trasllat de mils d'indígenes des de les reserves a les ciutats en el fi declarat d'ampliar les seues oportunitats laborals. Aixina mateix, la Llei Pública 280, una de les primeres grans normes associades a la política de terminació d'Estats Units, va prevore la finalisació de la relació federal en vàries tribus considerades pròximes a l'assimilació. Estes mides es varen aprovar en virtut del poder ple del Congrés. Com a resultat, prop del 70 % dels indígenes varen abandonar els seus territoris comunals en les reserves i es varen traslladar a centres urbans en busca de mijos de vida. Encara que molts varen sofrir desplaçament i desplantada, uns atres varen començar a organisar-se en grups panindios en les ciutats; alguns autors els han descrit com transnacionals. El AIM es va formar en este context urbà i en un moment de creixent activisme indígena.

Entre novembre de 1969 i juny de 1971, membres del AIM varen participar en l'ocupació de l'antic penal federal de l'illa d'Alcatraz, organisada per sèt grups indígenes, entre ells Indis de Totes les Tribus i l'activiste Mohawk Richard Oakes. En octubre de 1972, el AIM i atres organisacions varen reunir a participants de tot el país en una protesta en Washington D. C. coneguda com la Sendera dels Tractats Trencats. Documents obtinguts en virtut de la Llei de Llibertat d'Informació revelen una coordinació prèvia entre personal del Oficina d'Assunts Indígenes (BIA) i els autors d'un document de vint punts. La proposta, redactada en la colaboració del AIM per a ser entregada a les autoritats federals, se centrava en millorar la relació entre el govern i les nacions indígenes.

En les décades posteriors a la seua fundació, el grup ha encapçalat protestes en defensa dels interessos dels pobles indígenes d'Estats Units, ha promogut la renovació cultural, ha vigilat l'actuació policial i ha coordinat programes d'ocupació en ciutats i reserves. Aixina mateix, ha establit aliances en pobles indígenes d'atres països.

Antecedents

Década de 1950

Una directriu del govern nortamericà vigent des de 1940 fins a principis de la década de 1960, baix administracions tant demòcrates com a republicanes, va propiciar l'obertura d'explotacions d'urani en terres tribals navajo. Estes operacions eren a sovint l'única oportunitat d'ocupació per als navajo en zones aïllades, per lo que molts treballadors varen acceptar els llocs. No obstant, el govern federal coneixia els riscs associats a la mineria d'urani des de la década de 1930 i no va informar a les comunitats. La majoria dels treballadors navajo no parlava anglés i no disponia siquiera d'una paraula en la seua llengua per a «radiació».

Tant les mines a cel obert com les hui abandonades seguixen contaminant la terra, l'aigua i l'aire de les comunitats navajo. La descontaminación ha alvançat en llentitut, inclús despuix d'aprovar-se la llegislació ambiental i d'evaluar-se els riscs. Per això, els navajo sostenen que el govern federal ha incomplit el Tractat de 1868, que encomana a l'Oficina d'Assunts Indígenes la prestació de servicis per a salvaguardar la seua salut.

Década de 1960

El 6 de març de 1968, el president Lyndon B. Johnson va firmar l'Orde Eixecutiva 11399, per la que es va crear el Consell Nacional sobre Oportunitats Indígenes (NCIO, per les seues sigles en anglés). En el seu mensage al Congrés sobre els problemes dels indígenes nortamericans, Johnson va senyalar que havia aplegat el moment de centrar els esforços del país en la seua situació, i va descriure la creació del NCIO com l'inici d'un esforç governamental coordinat en esta matèria. Johnson va tractar de vincular la responsabilitat fiduciaria de l'Estat cap a les tribus en la qüestió dels drets civils afroestadounidenses, àmbit que coneixia millor.

En el Congrés, el president del Subcomité d'Assunts Indígenes de la Cambra de Representants, James A. Haley (D-FL), respalava els drets indígenes. Considerava que les nacions indígenes devien participar més en les decisions polítiques, encara que sostenia que «el dret a l'autodeterminació residix en el Congrés com a representant de tot el poble». En la década de 1960, Haley es va reunir en el president John F. Kennedy i en el vicepresident Johnson per a reclamar respal a l'autodeterminació indígena i al control tribal sobre les terres comunals. Una de les principals controvèrsia es referia a l'arrendament a llarc determini de les terres indígenes.

Les empreses i bancs no indígenes afirmaven que no podien invertir en arrendaments de 25 anys, per més que s'oferiren pròrrogues, ya que el determini era insuficient per a operacions agrícoles o industrials. Tornar a l'arrendament de 99 anys del sigle xix es va plantejar com una possible solució, pero un memoràndum del Departament de l'Interior va sostindre que un arrendament de 99 anys equivalia en la pràctica a una transmissió de la propietat. Els conflictes sobre la terra es remontaven a la década de 1870, quan la política federal recorria en freqüència al despulle més que a l'arrendament. En la década de 1950, molts indígenes consideraven que els contractes d'arrendament s'havien convertit en una via habitual per a que persones alienes controlaren les terres tribals.

Wallace «Mad Bear» Anderson (tuscarora) va ser un líder en el centre de l'estat de Nova York durant la década de 1950. Va encapçalar l'oposició al pla de l'urbaniste Robert Moses per a expropiar terres tribals destinades a un proyecte hidroelèctric estatal d'abastiment a la ciutat de Nova York. La disputa va concloure en un acort desfavorable per als tuscarora.

Inicis del moviment

De la mateixa manera que atres moviments pels drets civils i contra la guerra, el AIM va utilisar la prensa i els mijos nortamericans per a fer aplegar el seu mensage, organisant accions que pogueren captar l'atenció periodística. Quan conseguia eixe objectiu, els mijos solicitaven entrevistes als seus portaveus. En lloc de recórrer als métodos tradicionals de pressió política, el AIM es va dirigir directament a l'opinió pública. Lemes i consignes com la cançó del AIM varen quedar associats al moviment.

Figures destacades

• Dennis J. Banks va ser un membre de la tribu ojibwe que cofundó el AIM en Mineápolis en 1968. Va aplegar a ser un dels rostres més visibles del moviment.
• Russell Means va ser membre de la tribu oglala lakota de la reserva de Pine Ridge. Va colaborar en Banks en la creació del AIM i va ser un dels seus líders centrals.
• Leonard Peltier està inscrit en la banda Turtle Mountain dels Ojibwe de Dakota del Nort, i té també ascendència lakota i dakota. Va ser organisador i activiste del AIM. Va ser condenat per l'assessinat de dos agents del FBI. En giner de 2025, el president Joe Biden va commutar la seua condena per arrest domiciliari i, en febrer d'eixe any, va abandonar la presó federal.

Protesta indígena en Seattle, Washington, en la década de 1970.

Vore també

• Black Lives Matter
• Partit Pantera Negra
• Boines cafens
• Eixèrcit Zapatista de Lliberació Nacional
• Massacre de Wounded Knee
• Moviment pels drets civils en Estats Units
• Nacionalisme negre
• Ocupació d'Alcatraz
• República de Lakota

Bibliografia

• Voigt, Matthias André (2024). Reinventing the Warrior: Masculinity in the American Indian Movement, 1968-1973 (en en), Lawrence: University Press of Kansas. OCLC 1453864226. ISBN 978-0-7006-3697-6.
• Banks, Dennis; Erdoes, {{{nom2}}} (2004). Ojibwa Warrior: Dennis Banks and the Rise of the American Indian Movement (en en), Norman: University of Oklahoma Press. OCLC 53059503. ISBN 978-0-8061-3580-9.
• Deloria, Vaig vindre (1988). Custer Died for Your Sins: An Indian Manifesto (en en), Norman: University of Oklahoma Press. OCLC 17234301. ISBN 978-0-8061-2129-1.
• Johansen, Bruce I. (2013). Encyclopedia of the American Indian Movement (en en), Santa Bàrbara, Califòrnia: Greenwood. ISBN 978-1-4408-0317-8.
• Johnson (2007). Ret Power: The Native American Civil Rights Movement (en en), Nova York: Chelsea House. OCLC 77520605. ISBN 978-0-7910-9341-2.
• Matthiessen, Peter (1992). In the Spirit of Crazy Horse (en en), Nova York: Penguin Books. OCLC 25313752. ISBN 978-0-14-014456-7.
• Means, Russell (1995). Where White Men Fear to Tread: The Autobiography of Russell Means (en en), Nova York: St. Martin's Press. OCLC 32780115. ISBN 978-0-312-13621-5.
• Nagel, Joane (1996). American Indian Ethnic Renewal: Ret Power and the Resurgence of Identity and Culture (en en), Nova York: Oxford University Press. OCLC 31610380. ISBN 978-0-19-508053-7.
• Peltier, Leonard (1999). Prison Writings: My Life Is My Sun Danse (en en), Nova York: St. Martin's Press. OCLC 40862180. ISBN 978-0-312-20354-2.
• Stern (2002). Loud Hawk: The United States versus the American Indian Movement (en en), Norman: University of Oklahoma Press. OCLC 876192514. ISBN 978-0-8061-3439-0.
• Weyler, Rex (1982). Blood of the Land: The Government and Corporate War Against the American Indian Movement (en en), Random House. ISBN 978-0-394-71732-6.
• Bancroft, Dick; Wittstock, {{{nom2}}} (2013). We Llaure Still Here: A Photographic History of the American Indian Movement (en en), Saint Paul, Minnesota: Minnesota Historical Society Press. OCLC 930953303. ISBN 978-0-87351-887-1.