Obertura francesa

La obertura francesa és una peça instrumental que se situa al començ d'una obra més extensa a modo d'introducció estructurada en tres temps segons la seqüència llent-ràpit-llent. Tal esquema d'obertura és el antagonista de la denominada obertura italiana (ràpit-llent-ràpit). L'obertura francesa pot preludiar tant obres vocals (òperes, oratorios) com suites i ballets instrumentals. Este tipo d'obertura va ser amprada en profusió durant tot el periodo barroc. Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Händel la varen amprar habitualment.

Història

Este tipo d'obertura va ser creat pel compositor barroc Jean Baptiste Lully (1632-1687). Lully, naixcut en Florencia, va ocupar importants càrrecs musicals en la cort francesa de Luis XIV, a on va establir els patrons de l'òpera barroca francesa, inclosa esta forma d'obertura.

A pesar del seu orige operístic, este model d'obertura es va tornar apte per a qualsevol tipo de composició musical, incloses les obres per a un sol instrument. L'obertura francesa revist de gran solemnitat els seus primers compassos a temps llent. Sobtadament, el ràpit temps central (generalment de tipo fuguístico) trenca esta solemnitat i permet mostrar a l'escoltant la potència de l'orquesta i el talent del compositor, a modo de degustació inicial de la música que es podrà gojar a lo llarc de l'obra que l'obertura preludia. El tercer temps de l'obertura acostuma a ser una repetició del primer moviment, novament revestit d'una pomposa solemnitat.

Vore també

• Obertura
• Obertura italiana

Referències

• Waterman, George Gow & Anthony, James R.: «French Overture» en The New Grove Dictionary of Music and Musicians ed. Stanley Sadie. Londres: MacMillan, 2001 [1980].