Anar al contingut

O Equulei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
O Equulei
Constelació Equuleus
Ascensió recta α 20h 57min 16,2s
Declinació δ +02º 58’ 45’’
Distància 5000 anys llum (aprox)
Magnitut visual +14,50 (banda B)
Magnitut absoluta ?
Lluminositat ?
Tipo espectral M

O Equulei (O Equ / IRAS 20547+0247) és una estrela variable en la constelació d'Equuleus de magnitut aparent +14,50 en banda B.[1] Es troba a una distància estimada de 5000 anys llum (1500 parsecs) del sistema solar.

O Equulei és una estrela peculiar que el seu espectre òptic és un dels més estranys observats. Els seus espectres, obtinguts en 1994, estan dominats per grups d'absorció fortes d'òxits metàlics, fins a cert punt similars als de jagants roges de tipo espectral M. Les bandes degudes a TiO, AlO, i VO semblen tindre un orige circunestelar —provinents de material que rodeja a l'estrela— i no fotosférico. No sembla existir caiguda de matèria cap a l'estrela, ni eyecció de massa des de la mateixa, per lo que es pensa que el gas pot estar contingut en una estructura en forma de disc. O Equulei mostra, ademés, atres peculiaritats. Les seues emissions màser de OH i H2O varien tant en velocitat com en intensitat. Aixina mateix, la seua elevada velocitat radial (78 km/s) i la seua latitut galàctica (-26º) sugerixen un nexe en la població del halo galàctic.

O Equulei està catalogada com una variable irregular de llarc periodo (LB) la lluentor del qual —en banda B— varia entre magnitut +14,5 i +15,5. Encara que en 1994 el seu magnitut visual era aproximadament +9, observacions posteriors —1996, 1998 i 1999— varen registrar una disminució en la seua magnitut a +13. Les variacions en magnitut visual aixina com l'orige del material circunestelar permaneixen inexplicadas; no obstant, l'estranya naturalea del seu espectre òptic sugerix que l'estrela poguera haver entrat en una etapa de ràpida evolució.

Per una atra part, s'ha sugerit que l'acreiximent d'un planeta jagant cap a una creixent jaganta roja ha pogut fer que les capes exteriors de l'estrela giren lo suficientment corrents com per a provocar una efusió equatorial —o disc en expansió—, responsable del peculiar entorn d'O Equulei.

Referències