Nostos
.JPG)
Nostos o nóstos (del grec antic νόστος, «tornada», «tornada», «viage de regrés a la llar familiar», «regrés a la pàtria»; plural νόστοι, nóstoi) és un gènero i concepte inventat en la lliteratura grega antiga que centra la seua trama en la tornada dels héroes grecs per mar a les seues terres pàtria despuix de la destrucció de Troya.[1]
En l'antiga societat grega, als que varen conseguir retornar se'ls considerava posseïdors d'un alt nivell de heroísmo i grandea. Este viage de tornada sol ser molt llarc i inclou algun naufragi en llocs desconeguts i passar per certes proves que el héroe va superant.[2] La tornada no es tracta solament de retornar a casa físicament, sino també de retindre certs estats i conservar la seua identitat a la seua arribada.[3]
Nostos en L'Odissea
l'Odissea de Homero és el primer nostos, el més conegut i orige de tots els demés. El tema cobra vida quan el héroe principal Odiseo intenta retornar a la seua casa en Ítaca despuix de lluitar en la Guerra de Troya. Odiseo és desafiat per moltes tentacions, com en les sirenes i els lotòfecs. Si Odiseo haguera cedit a estes tentacions, hauria significat una mort segura i, per tant, no hauria retornat a casa.[3]
Nostos en temps moderns
Nostos o nostoi no solament s'ha utilisat en la lliteratura antiga grega sino que com a model i viage, metàfora de la vida humana, es pot trobar en moltes formes de lliteratura i en películes.[4]
La paraula nostàlgia va ser falcada per primera volta com a terme mèdic en 1688 per Johannes Hofer (1669-1752), un estudiant de medicina suís. Va utilisar la paraula νόστος junt en una atra raïl grega, άλγος, algos, que significa "dolor", per a descriure la condició sicològica d'anhel pel passat.
En el Ulysses, de James Joyce, la part final (episodis 16-18), quan Leopold Bloom retorna a casa, es diu Partix III: El Nostos.
Una atra representació del nostos en el cine per eixemple, seria la película, Hércules encadenat, que va ser estrenada en 1959. L'argument d'esta película és molt similar a la Odissea, a on es veu que el viage d'Hércules seguix un model similar al de Odiseo.[5] Un aspecte específic es produïx quan Hércules retorna a casa en Íole, de qui havia conseguit la seua mà en véncer en un concurs de tir en arc, que és similar al concurs de Odiseo per a salvar el seu matrimoni. Va ser llavors accidentalment enverinat per la seua esposa que li va fer sofrir tant que ell mateixa va ordenar que li capcionaren fòc al seu cos. Tindre capcionat en flames el seu cos va ser lo que va dur als seus molts guanys heròics.[5] Els nostos de Hércules ho varen fer morir i després renàixer, açò va servir per a redescubrir la seua identitat dins de sí mateix i davant la comunitat. És també similar a Odiseo perque es transforma personalment d'una màquina de guerra a un home de família.[5]
En la série de televisió Star Trek: Voyager que es va produir des de 1995, la nau espacial està varada a 70.000 anys llum de la Terra i es va trobant en numerosos extraterrestres tant hostils com a amics, ademés de diferents fenomens estranys. Este llent, pero ferm camí a casa, ha segut descrit pels clasicistas com un nostos.[6]
Vore també
- Monomito
- Tornades
- L'apartat "Tornades (Nostoi)" de l'artícul "Cicle troyano".
Referències
- ↑ Antonio García i Bellidode-la-guerra-de-troya-el-cicle-llegendari-de-els-nostoi-0/ «Una colonisació mítica d'Espanya despuix de la guerra de Troya. El cicle llegendari dels "nóstoi"».Quaderns de Història d'Espanya.
- 106-123.Consultat el 13 de juliol de 2019.
- ↑ (2009).«Inquiring into Nostos and Its Cognates».American Journal of philology.130doi:10.1353/ajp.0.0078.Consultat el 13 de juliol de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 Alexopoulou, Marigo (2009). The Theme of Returning Home in Ancient Greek Literature: The Nostos of the Epic Heroes, Lewiston, New York: Edwin Mellen Press, pp. 2–5.
- ↑ (2008).«Hercules Unchained: Contaminatio, Nostos, Katabasis, and the Surreal».Arethusa.41doi:10.1353/llaure.2008.0007.Consultat el 13 de juliol de 2019.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Clauss, J. J. (2008). Hercules Unchained: Contaminatio, Nostos, Katabasis, and the Surreal. Arethusa 41(1), p. 51-66. The Johns Hopkins University Press. Consultat el 13 de juliol de 2019.
- ↑ (2009).«,,Die Muse" - Populäre Antikerezeption am Beispiel einer Episode der Fernsehserie Star Trek: Voyager».Pegasus-Onlinezeitschrift.9(2)Consultat el 13 de jukio de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nostos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.