Niobato de liti
El niobato de liti (LiNbO3) és una sal sintètica composta de niobi, liti i oxigen. Els seus monocristales són un material important para guies d'ones òptiques, teléfons mòvils, sensors piezoelèctrics, moduladors òptics i atres aplicacions òptiques llineals i no llineals.[1] El niobato de liti es coneix a voltes en el nom comercial de linobato.[2]
Propietats
[editar | editar còdic]El niobato de liti és un sòlit incoloro i insoluble en aigua. Té un sistema cristalí trigonal, que carix de simetria d'inversió i presenta ferroelectricidad, efecte Pockels, efecte piezoelèctric, fotoelasticidad i polarizabilidad òptica no llineal. El niobato de liti presenta una birrefringencia uniaxial negativa que depén llaugerament de l'estequiometría del cristal i de la temperatura. És transparent per a llongituts d'ona compreses entre 350 i 5200 nanómetros.
El niobato de liti pot dopar-se en òxit de magnesi, que aumenta la seua resistència al dany òptic (també conegut com a dany fotorrefractivo) quan es dopa per damunt del llindar de dany òptic. Atres dopantes disponibles són ferro, zinc, hafni, coure, gadolini, erbi, itri, manganeso i bor.
Creiximent
[editar | editar còdic]
Els monocristales de niobato de liti poden créixer per mig del procés Czochralski.[3]
Una volta cultivat el cristal, es talla en obleas en diferents orientacions. Les orientacions més comunes són brot en Z, cort en X, cort en I i corts en ànguls rotados dels eixos anteriors.[4]
Películes primes
[editar | editar còdic]Les làmines primes de niobato de liti (per eixemple, para guies d'ones òptiques) poden transferir-se o cultivar-se sobre safir i atres substrats per mig del procés Smart Cut (tall iònic)[5][6] o el procés MOCVD.[7] Esta tecnologia es coneix com niobato de liti sobre aïllant (LNOI).[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Lithium Niobate: Summary of Physical Properties and Crystal Structure” (1985). Applied Physics A: Materials Science & Processing 37 (4): 191–203. doi:. Bibcode: 1985ApPhA..37..191W.
- ↑ “Thermally fixed holograms in LiNbO3” (1972). Ferroelectrics 3 (1): 107–113. doi:. Bibcode: 1972Fer.....3..107S., seen in (1995) Landmark Papers On Photorefractive Nonlinear Optics, World Scientific, p. 182. ISBN 9789814502979.
- ↑ Volk, Tatyana (2008). Lithium Niobate: Defects, Photorefraction and Ferroelectric Switching, Springer, pp. 1–9. doi:10.1007/978-3-540-70766-0. ISBN 978-3-540-70765-3.
- ↑ Wong, K. K. (2002). Properties of Lithium Niobate, London, United Kingdom: INSPEC, pp. 8. ISBN 0-85296-799-3.
- ↑ “Fabrication of single-crystal lithium niobate films by crystal ion slicing” (en) . Applied Physics Letters 73 (16): 2293–2295. doi:. ISSN 0003-6951. Bibcode: 1998ApPhL..73.2293L.
- ↑ “Optica Publishing Group” (2012). Optics Express 20 (3): 2974–2981. doi:. PMID 22330535.
- ↑ “Epitaxial growth of lithium niobate thin films by the solid source MOCVD method” (1996). Journal of Crystal Growth 166 (1–4): 1–16. doi:. Bibcode: 1996JCrGr.166....1F.
- ↑ (2012) «Lithium niobate-on-insulator (LNOI): Status and perspectives», Silicon Photonics and Photonic Integrated Circuits III (vol. 8431), pp. 84311D. doi:10.1117/12.922401.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Niobato de litio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.