Efecte Pockels

Esquema d'una cela de Pockels que modula la polarisació de la llum. En este cas, la cela de Pockels actua com una placa de quarto d'ona, a on la llum polarisada linealmente es convertix en llum polarisada circularmente. En l'adició d'una finestra de Brewster (esquerra), este canvi de polarisació pot convertir-se en un canvi en l'intensitat del fes, transmetent únicament el component vectorial p-polarisat.

En òptica, el efecte Pockels, és un efecte electroóptico que consistix en el canvi del índex de refracció d'un mig quan sobre este actua un camp elèctric, que pot ser variable o constant; la variació en el camp és llineal i de menuda magnitut. Rep el seu nom del físic italoalemán Friedrich Carl Alwin Pockels, qui ho va estudiar en 1893. El seu contraparte no llineal, el efecte Kerr, provoca canvis en l'índex de refracció a una taxa proporcional al quadrat del camp elèctric aplicat. En mijos òptics, l'efecte Pockels provoca canvis en la birrefringencia que varien proporcionalment a l'intensitat del camp elèctric aplicat.

L'efecte Pockels permet governar fàcilment l'índex de refracció d'un mig per lo que té múltiples aplicacions. En una lent l'índex de la qual canvie en el camp elèctric aplicat es pot modificar el seu focal. Análogamente és possible governar temporalment la desviació d'un raig per a construir sistemes d'agranada. Els materials amprats per a l'utilisació de l'efecte Pockels deuen ser materials no centrosimétricos.

L'efecte Pockels es produïx en cristals que carixen de simetria d'inversió, com el fosfat monopotásico (KH₂PO₃, abreviat DKP), el fosfat de dideuterio i potassi (KD₂PO₃, abreviat KDP o DKDP), el niobato de liti (LiNbO₃), el borat de beta-bari (BBO), el titanato de bari (BTO) i en atres mijos no centrosimétricos, com a polímero o vidres polarisats per camps elèctrics. L'efecte Pockels s'ha dilucidat per mig d'un ampli estudi de les propietats electroópticas en materials com el DKP.