Nervi laríngeo recurrent

El nervi laríngeo inferior o recurrent, del llatí nervus laryngeus recurrens, és un nervi que partix del nervi vago, conduint impulsos motors i sensitivos, aixina com fibres del sistema nerviós autònom a una porció del coll (laringe), per baix de les cordes vocals.

Ramos

Els nervis recurrents dret i esquerre, encara que són rams del nervi vago o neumogástrico (X parell craneal) no tenen el seu orige a la mateixa altura. Açò es deu al desenrolle embriológico asimètric del sext arc aòrtic, ya que dit nervi és el propi del sext arc faríngeu. De fet, l'orige d'estes fibres estan en la part inferior del núcleu ambigu, que despuix d'emergir del tronc de l'encéfal van a unir-se a la raïl espinal del nervi accessori. Durant un curt trayecte, estes fibres formen part de l'undècim parell craneal. Després són estes mateixes fibres les que s'unixen al vago de nou i acaben donant el nervi recurrent laríngeo. En conclusió, l'inervaació pròpia del sext arc faríngeu corre a càrrec del nervi accessori (XI parell craneal) a través del nervi recurrent largíngeo. El nervi recurrent laríngeo dret es desprén del vago en la base del coll, darrere de la glàndula paratiroide i rodejant l'artèria subclavia per davant en un gir anteroposterior. L'esquerre, en canvi, naix en el tórax i rodeja el cayado aòrtic en el mateix sentit.

Es deu preocupar més pel dret, que deu diferenciar-se en el seu recurrencia de les atres dos torres subclavias: per fòra d'ell es troba el torra simpàtica de Vieussens, i més per fòra, el torra del nervi frénico. Este últim nervi envia per baix de l'artèria subclavia un ram que aplega al gangli cervical inferior o a la branca anterior del torra de Vieussens.

El modo com el nervi recurrent creua l'artèria tiroidea inferior és molt variable, fins a la data hi ha 28 variants descrites^{cita requerida}. Segons Jaboulay i Villard existirien tres tipos principals:

1. El nervi recurrent queda a la dreta, per davant de totes les branques de l'artèria.
2. A l'esquerra el nervi recurrent passa per davant de l'artèria i a la dreta el nervi passa pel forcall de l'artèria.
3. Situació variable del nervi i les branques arterials.

Modo de distribució del nervi recurrent

• Branques colaterals

- Branques cardíaques (rams cardíacs mijos), en número variable, es desprenen del torra formada per cada nervi recurrent al voltant de l'artèria a la que rodeja i es perden en la base del cor en el plexe cardíac. Alguns de l'esquerra van al gangli de Wrisberg, quan este existix.

- Branques esofágicas, sempre molt numeroses i molt primes fins a la capa muscular i mucosa de l'esòfec.

- Branques traqueals, distribuïdes per la capa muscular i mucosa de la tráquea.

- Branques faringeas (una o dos solament) destinades al Múscul constrictor faríngeu inferior.

• Branques terminals. Són cinc (5) en total, una anastomótica i les quatre restants musculars.

- Branca anastomótica de Galeno, naix del recurrent en la part inferior del canal cricotiroideo. Es dirigix verticalment cap a dalt, creua els músculs cricoaritenoideo posterior i ariaritenoideo i s'unix en el filete descendent posterior o postcricoideo del nervi laríngeo superior intern.

- Branques musculars, van a tots els músculs de la laringe, llevat al múscul cricotiroideo (inervado pel laríngeo superior). Són 4:

- es dirigix oblicuament cap a dalt i adins, penetra baix del cricoaritenoideo posterior i es pert en ell.

- seguix la mateixa direcció pero termina en el múscul aritenoideo.

- a sovint doble, es distribuïx pel cricoaitenoideo lateral.

- nervi del tiroaritenoideo, que és la seua part terminal.

Vore també

• Nervi
• Teixit nerviós