Anar al contingut

Neptune (1803)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.


El Neptune va ser un navío de llínea francés de 80 canons de la classe Bucentaure construït en les drassanes de Tolón. Va servir primer a la Marina francesa, combatent en 1805 en les batalles de Finisterre i Trafalgar, i més vesprada a l'Armada espanyola, despuix de ser capturat en la Batalla de la Poza de Santa Isabel en juny de 1808. Va servir durant dotze anys, fins a 1820, any en que va ser desguazado.

Al servici de la Marina francesa

El Neptune va ser construït en les drassanes de Tolón en 1801, seguint plans de Jacques-Noël Vaig sanar baix el disseny de la classe Bucentaure, a la que varen pertànyer atres navío de llínea com el Bucentaure, Indomptable o Formidable, tots ells participants en la batalla de Trafalgar. El seu disseny és molt semblant al barco de la Royal Navy HMS Tonnant, un atre navío de llínea de 80 canons que va pertànyer a la Marina francesa fins a la Batalla del Nilo (1798), en la que és capturat per Horatio Nelson, participant, entre unes atres, en Trafalgar.[1]

Va ser terminat en 1803, despuix de la Pau d'Amiens, i comissionat al comodoro Esprit-Tranquille Maistral a l'any següent. El Neptune es va unir al restant de la flota de Tolón, que es preparava per a salpar del port rumbo a les Índies Occidentals el 21 d'octubre de 1804 baix el mando del vicealmirante Pierre-Charles Villeneuve. L'objectiu de la mateixa era transportar 6500 soldats per a atacar les possessions britàniques en el Carib, pero la flota va ser incapaç d'eixir de la baïa pel bloqueig de la mateixa realisat per la flota britànica que dirigia Nelson. La flota va intentar una atra eixida a la mar el 29 de març de 1805, estant el Neptune en la divisió manada pel propi Villeneuve, que unia al Bucentaure, el Pluton, Mont-Blanc, Berwick i Atles. En esta ocasió la flota francesa va conseguir esquivar el bloqueig de Nelson i va aplegar al port de Cartagena el 6 d'abril, creuant l'estret de Gibraltar el 8 d'abril, recalant breument en Càdis, a on es reabasteció en direcció a la Martinica, en les Índies Occidentals, a on varen aplegar el 14 de maig i se li varen unir sis navío de llínea i una fragata, totes naus espanyoles, baix el mando de Federico Gravina.[2]


En l'illa de Martinica va estar esperant la flota de Villeneuve en espera d'una atra flota que tenia que liderar Honoré Joseph Antoine Ganteaume. Lo que Villeneuve desconeixia era que esta es trobava bloquejada pels anglesos en el port de Brest, en la costa atlàntica francesa. La flota va realisar diverses escaramuzas en la regió capturant chicotets bucs britànics. Pronte li varen aplegar notícies de que Nelson havia recalat en Barbados en la seua busca i captura. Va ser eixe moment en el que va decidir que la flota retornara a Europa, fent-se de nou a la mar l'11 de juny.[2][3]

Batalla del cap Finisterre

Plantilla:Vejau La flota va aplegar al cap de Finisterre el 9 de juliol, pero vents del noreste varen impedir a la mateixa entrar en el golf de Viscaya fins al 22 de juliol. Les notícies sobre la seua tornada varen aplegar al vicealmirante britànic Robert Calder el 19 de juliol, qui tenia órdens en principi d'alçar els bloquejos dels ports de Rochefort i Ferrol, i navegar cap al cap de Finisterre per a interceptar a Villeneuve. Abdós flotes es varen trobar finalment sobre les 11 hores el 22 de juliol de 1805.[2]

En l'orde de batalla, Villeneuve va colocar al Neptune en elloc undècim de la fila en la que la flota hispanofrancesa anava a plantar cara a la formada per Calder. El Neptune anava colocat a la popa del Berwick i per davant del Bucentaure.[2] No obstant, va tindre escàs protagonisme en la batalla i va conseguir escapar en pocs danys. Va conseguir entrar en la baïa de Vigo el 28 de juliol i, més vesprada, el 2 d'agost, en Ferrol, d'a on salparia en el restant de la flota fins al port de Càdis, al que varen aplegar el 20 d'agost. En les seues aigües quedaria esperant fins al 19 d'octubre, quan part en el restant de l'expedició que anirà a fer front a Horatio Nelson front al cap de Trafalgar.

Batalla del cap Trafalgar

Plantilla:Vejau El Neptune es va fer la mar junt al restant de la flota conjunta en 888 mariners al mando d'Esprit-Tranquille Maistral. En l'orde de batalla es va mantindre en la tercera esquadra (de retaguàrdia) junt als navío de llínea ''', ''', ''', ''', ''' i ''' i la fragata francesa Cornelie. No va entrar en batalla fins a mija hora despuix de l'inici de l'acció, estant llavors a sotavent i a la popa del Redoutable.[1] No devia ser la seua posició inicial, ya que devia haver alvançat fins a estar a la popa del Bucentaure, pero degut a que el navío espanyol Sant Just es va desplaçar fins a sotavent li va anar impossible realisar la maniobra.[4]

A mida que es desenrollava la batalla, el buc insígnia de Nelson, el HMS Victory va trencar la llínea per davant del Neptune, passant per davant del Bucentaure, al que va soltar una andanada de canons que va fer grans danys. Quan el Victory es va posar al costat del Neptune, Maistral va ordenar disparar la bateria de babor, danyant el trinquet i el bauprés del navío anglés. Despuix d'eixe efectiu encert va ordenar retirar-se de l'àngul de dispar de Nelson i va marchar per a donar respal al Bucentaure de Villeneuve. Prop de les 14:30 hores, Maistral va dirigir al Neptune a la amura d'estribor del HMS Belleisle, navío britànic de 74 canons, que s'havia quedat aïllat. Convertit en un blanc fàcil, atacat per varis barcos francesos, es va vore abrumar fins a l'arribada del HMS Polifemo, al que va intentar tallar el pas el propi Neptune. Va donar també fòc de respal al Príncip d'Astúries fins que poguera retirar-se de la batalla i fugir a Càdis, cosa que no va terminar passant en ser capturada pels anglesos. En aquella jornada del 21 d'octubre de 1805, el Neptune va contabilisar 15 baixes i 39 ferits.[1][2] En la batalla perduda, el Neptune, junt a quatre barcos francesos i sis espanyols, va tractar de retornar a Càdis, al port dels quals apleguen al sendemà.[5]

El dia 23, el capità Julien Marie Cosmao-Kerjulien, qui havia dirigit en la batalla el navío Pluton i era l'oficial de més alt ranc en aquella situació, va reunir als oficials més antics que havien retornat en ell i va planejar una contraofensiva per a intentar recuperar alguns dels barcos que la flota britànica havia pres com a botí de guerra i planejava dur fins a la colónia de Gibraltar. El Neptune, junt a cinc naus (Héros, Pluton, Sant Francisco d'Assís, Montañés i Raig) varen marchar de nou cap a aigües de Trafalgar per a superar-les i recuperar els barcos. Varen conseguir recuperar els navío de llínea espanyols ''' i el ''' de mans britàniques. No obstant, a la seua tornada cap a Càdis, es va desnugar una tormenta que va impedir el bon final de la missió. Mentres que el Santa Ana va conseguir aplegar a dures penes a port, desarbolado, el Neptú va ser arrastrat contra la costa, afonant-se en les rodalies del Castell de Santa Catalina.[5]

Al servici de l'Armada espanyola

Dibuixe de William Lionel Wyllie sobre navío que varen participar en la Batalla de Trafalgar

El Neptune va permanéixer fondejat en Càdis junt al restant de la flota francesa baix el mando superior de l'almirant François Étienne de Rosily-Mesros. Es troba allí en 1808, quan esclata la Guerra de l'Independència Espanyola. En juny de 1808 el Neptune entaula combat en la Batalla de la Poza de Santa Isabel contra la força naval espanyola baix el mando de l'almirant Juan Ruiz d'Apodaca, qui conta en el respal de l'artilleria costera. L'armada espanyola venç a la francesa, fent presoners a tots els mariners i capturant els sis barcos francesos que varen lluitar.[6] Ademés del Neptune, els navío de llínea Héros, Pluton, ''', Argonaute -estos cinc coneguts de la batalla de Trafalgar- i la fragata Cornélie. El Neptune va ser incorporat a l'Armada espanyola en el nom de Neptú, servint de tongada al navío espanyol en el mateix nom perdut en Trafalgar en 1805. En 1810 és traslladat a Maó, davant l'alvanç francés en la península, per a evitar ser capturat. Va servir en l'Armada fins a 1820, any en que va ser desguazado.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Goodwin, Peter (2005). The Ships of Trafalgar: The British, French and Spanish Fleets October 1805.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Adkin, Mark (2007). The Trafalgar Companion: A Guide to History's Most Famous Siga Battle and the Life of Admiralord Nelson.
  3. ↑ Mostert, Noel (2008). The Line Upon a Wind: The Greatest War Fought At Siga Under Sail: 1793-1815.
  4. ↑ Clayton, Tim; Craig, Phil (2004). Trafalgar: The Men, The Battle, The Storm.
  5. ↑ 5,0 5,1 Monaque, Rémi (2005). Trafalgar : 21 octobre 1805.
  6. ↑ Troude, Onésime-Joachim (1867). Batailles navals de la France.

Enllaços externs

  • [[Archiu:{{#switch:França|20px|Vore el portal sobre França]] Portal:França. Contingut relacionat en França.
  • [[Archiu:{{#switch:Espanya|20px|Vore el portal sobre Espanya]] Portal:Espanya. Contingut relacionat en Espanya.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Neptune_(1803)&oldid=1443478»