Indomptable (1789)
El Indomptable (en francés: Indomable) va ser un navío de llínea de 80 canons de la classe pertanyent a l'Armada Francesa i en servici actiu a partir de 1791. Enfrontat a la Royal Navy des de 1794, va anar sériament danyat en la Batalla de Trafalgar naufragant prop de Càdis el 24 d'octubre de 1805.
Primers servicis
El Indomptable va ser dissenyat per l'ingenier naval Jacques-Noël Vaig sanar i començat a construir en Brest en setembre de 1788. Va ser botat el 20 de decembre de 1790 i finalisat en febrer de 1791. El seu batisme de fòc va ser el 29 de maig de 1794 contra els barcos anglesos HMS Barfleur i HMS Orion durant la campanya del Gloriós primer de juny. Despuix de la batalla, el Indomptable va quedar desarbolado i va tindre que ser remolcat a Brest per el '.[1]
En 1795 el Indomptable va servir en el Mar Mediterrànea baix les órdens de l'almirant François Joseph Bouvet i va prendre part en l'intent de desembarc en Irlanda planejat pel general Lazare Hoche. En 1801 va ser enrolado per a la campanya en Egipte, pero li va resultar impossible trencar el bloqueig anglés i finalment va permanéixer en Tolón. El Indomptable va lluitar en la Batalla d'Algecires en 1801 a on va resultar sériament danyat. En 1802 i 1803 va servir en Tolón baix el mando de l'almirant Latouche Tréville.
El 20 de giner de 1805, baix les órdens de l'almirant Villeneuve, el Indomptable junt a atres dèu barcos de llínea i huit fragates varen salpar cap al Carib Francés. Prop de Cádíz, a la flota es va unir el barco francés ' i atres sis navío espanyols comandados pel vicealmirante Federico Gravina. A la seua arribada al Carib Villeneuve va enviar al barco francés ' i al HMS Berwick a la conquista de Roca de Diamant, posició britànica que es va rendir el 2 de juny. Villeneuve para llavors ya havia retornat a Europa puix li varen aplegar notícies de que Horatio Nelson havia tornat de les Índies Occidentals.
El 22 de juliol de 1805 el Indomptable, en el seu viage de tornada, va divisar a una flota anglesa comandada per sir Robert Calder iniciant-se la Batalla del Cap Finisterre. Despuix d'un violent intercanvi d'artilleria, les flotes es varen separar en la boira i exhausts despuix de la llarga travessia i la batalla, la flota francesa va ancorar en Ferrol abans de partir cap a Càdis a on varen descansar i es avituallaron.
Batalla de Trafalgar
En el seu comandant durament qüestionat, Villeneuve decidix eixir a la busca de la flota britànica per a guanyar una batalla decisiva. Villeneuve abandona Càdis trobant-se en els barcos anglesos prop del Cap Trafalgar.
El Indomptable, a l'inici de la lluita el 21 d'octubre de 1805, es va situar en la llínea espanyola, entre el ''' i el '''. Sotaventeados i mal posicionats, a la seua altura varen conseguir trencar la llínea el HMS HMS Royal Sovereign, barco insígnia del vicealmirante Cuthbert Collingwood ademés de el HMS Revenge, el HMS Dreadnought i el HMS Thunderer perdent el seu lloc en la llínea i reagrupant-se més vesprada darrere del buc insígnia '''[2][3] Tenint als britànics a sotavent i fòra d'alcanç dels seus canons, el Indomptable va tornar a la baïa de Càdis.
Al voltant de les dos del matí del 22 d'octubre, la tripulació va escoltar veus d'auxili provinents del barco francés ' el qual havia chocat contra un rompedor prop del fort de Santa Catalina. El pot del barco va eixir en la seua ajuda i es va colocar al costat del Bucentaure la tripulació del qual demanava un ancora i amarres per a assegurar el navío. Açò es va fer impossible puix el Bucentaure s'adinsava cada volta més en les roques i va escomençar a afonar-se. Va ser llavors quan el pot va escomençar a embarcar als mariners del Bucentaure per a dur-los al Indomptable. Els treballs de rescat varen continuar fins a mija vesprada del 23 d'octubre, hora en la que el Bucentaure es va sumergir per complet.[4]
Notes
Referències
Bibliografia
- (2004) Trafalgar: The Men, the Battle, the Storm, Hodder & Staughton. ISBN 0340830271.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Indomptable (1789)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.