Argonaute (1798)
El Argonaute va ser un navío de llínea francés de setenta y cuatro canons de la classe Téméraire construït en les drassanes de Lorient. Va servir primer a la Marina francesa, combatent en 1805 en la batalla de Trafalgar, i més vesprada a l'Armada espanyola, a la que va ser venut en 1806. Va servir en la flota fins a 1810, quan per un temporal, durant el Lloc de Càdis, varen fer que el barco, sense mando, encallara, i els seus restants anaren cremats pels francesos. Segons el sistema de categorisació de la Marina Real britànica, quedava enquadrat com a navío de tercera classe, encara que en França era un Premier Rang.[1]
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Al servici de la Marina francesa
editarel navío de llínea es va escomençar a construir en les drassanes de Lorient en juliol de 1784, seguint els plans de Jacques-Noël Vaig sanar, pare dels barcos de la classe Téméraire que va tindre la Marina francesa entre finals del XVIII i començos del XIX. El seu quilla va ser colocada en setembre d'eixe any i llançada al dic sec en decembre de 1798. El seu procés de producció va tardar més que el restant pels problemes que es varen trobar els ingeniers navals per a trobar la fusta adequada per al caixco d'este navío.[2]
En 1802, es té constància de que va participar en l'expedició a Sant Dumenge manada per Napoleón Bonaparte, baix el mando del vicealmirante Villaret de Joyeuse. No es coneix molt ben l'historial del Argonaute entre 1802 i 1805, quan a mitan d'any se sap que fondeja en la baïa de Càdis, en espera de reunir-se el restant de l'esquadra combinada francoespañola que manarà Pierre Charles Selvat de Villeneuve contra Horatio Nelson en els voltants del cap Trafalgar (Càdis).
Batalla del cap Trafalgar
editarPlantilla:Vejau El Argonaute es va fer la mar junt al restant de la flota conjunta en 755 mariners, capitaneado per Jacques Epron-Desjardins. En l'orde de batalla, el navío va ocupar el sext lloc en la primera divisió de l'Esquadra d'Observació que obria el ''' de Cosme Damián Churruca. Li seguien els navío de llínea 'HMS', ''', ''', ', la fragata Themis i el bergantín Argus. En aquella jornada del 21 d'octubre de 1805, el Argonaute va contabilisar 53 baixes i 127 ferits. En la batalla perduda, junt a quatre barcos francesos i sis espanyols, va tractar de retornar a Càdis, al port dels quals apleguen al sendemà.[3]
No obstant, no va formar part de l'esquadra que el capità Julien Marie Cosmao-Kerjulien va llançar per a recuperar alguns dels barcos que la flota britànica havia pres com a botí de guerra i planejaven dur fins a Gibraltar. Quatre dies despuix de la batalla de Trafalgar, aplegava a Càdis l'almirant francés François Étienne de Rosily-Mesros, qui tenia que haver substituït a Villeneuve i, en pla teòric, haver manat l'esquadra de no haver salpat. En aplegar al port gadità va poder vore que de la flota combinada solament cinc navío de llínea francesos, ademés d'algunes fragates i bergantines, havien retornat: ''', ''', ''', Argonaute i '''. Mentres que les fragates i bergantines varen obedir órdens de retornar a França, els navío varen seguir en Càdis per a la seua restauració en el Atarassana de la Carraca.
Al servici de l'Armada espanyola
editarEl 18 de decembre de 1806, el Argonaute, encara en reparacions en Càdis, va ser intercanviat pel veterà navío espanyol Vencedor, que els francesos renombran Argonaute. No obstant, el Argonaute continua amarrat en Càdis, sense poder burlar el bloqueig anglés, fins que és capturat finalment el 14 de juny de 1808 en el restant de l'esquadra francesa de Rosilly en la Batalla de la Poza de Santa Isabel. En esta acció, l'Armada recuperava al Vencedor i s'apoderava del vell Argonaute, entre atres navío, com a botí de guerra. No obstant, el buc en mans espanyoles va tindre una vida més be breu. El 29 de març de 1810, en mig d'un temporal, naufraga en la costa occidental de Cerdenya, sent els restants incendiats per a evitar ser recapturados per l'enemic.[4]
Una atra versió de la seua fina establix que el buc, el 26 de maig de 1810, va quedar a la deriva en la baïa de Càdis, despuix de tallar els presos francesos allí internats tallar els cables d'amarre, anant a varar en Trocadero. Una volta en poder dels francesos, que varen rebre reforços des de Port Real, els aliats anglo-espanyols no varen tindre una atra opció que incendiar-ho el 29 de maig per a evitar el seu us per part de l'enemic.[5] Una atra tercera versió confirma que l'afonament va ser en Cerdenya, pero retardant-ho a octubre de 1810.[6]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ «French Third Rate ship of the line 'L'Argonaute' (1798)» (en en). threedecks. org. Consultat el 2025-01-18.
- ↑ Winfield, Rif; Roberts, Stephen S. (2015): French Warships in the Age of Sail 1786–1861 – Design, Construction, Careers and Fates.
- ↑ Monaque, Rémi (2005). Trafalgar : 21 octobre 1805.
- ↑ «Spanish Third Rate ship of the line 'Argonauta' (1806)» (en en). threedecks. org. Consultat el 2025-01-18.
- ↑ «Argonauta (1806) - Todoavante. és». todoavante. és. Consultat el 2025-01-18.
- ↑ «Història d'el navío de llínea Argonaute». www. todoababor. es. Consultat el 2025-01-18.
Enllaços externs
editar- Este artícul conté una traducció derivada de «Argonaute (1798)» de Wikipedia en francés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- [[Archiu:{{#switch:Espanya|20px|Vore el portal sobre Espanya]] Portal:Espanya. Contingut relacionat en Espanya.
- [[Archiu:{{#switch:França|20px|Vore el portal sobre França]] Portal:França. Contingut relacionat en França.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Argonaute (1798)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.