Necròpolis vaticana
La necròpolis vaticana es troba baix de la Ciutat del Vaticà, a una profunditat que varia entre els 5 i 12 metros per baix de l'actual basílica de Sant Pedro. En la década de 1940, la Santa Sèu va patrocinar excavacions arqueològiques en la zona, lo que va donar com resultat el descobriment d'una necròpolis datada en l'época imperial.[1] El treball es va portar a terme a petició del papa Pío XI, que desijava ser enterrat lo més prop possible a sant Pedro. Alberga també la tomba dels Juliol, que ha segut datada al voltant dels sigles III i IV de la nostra era.[2] La necròpolis no formava part de les catacumbes subterrànees de Roma, sino un cementeri a l'aire lliure en tombes i mausoleus.[3]
La necròpolis vaticana no es deu confondre en les grutas vaticanes, originada de la construcció de l'actual basílica de Sant Pedro, i que correspon a la planta baixa de l'antiga basílica constantiniana.
Orígens de la necròpolis
[editar | editar còdic]La necròpolis va ser originalment un cementeri construït en l'ala sur de la Tossal Vaticà, junt a un circ construït per l'emperador Calígula: d'acort en la llei romana, estava prohibit enterrar als morts dins dels murs de la ciutat. Per esta raó, els cementeris es varen originar a lo llarc de les carreteres fòra dels llímits de la ciutat. Des de Roma es podia aplegar per la Via Cornelia, que corria en direcció al nort per la zona septentrional del tossal vaticà.[4]
Circ de Calígula
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Circ de Nerón.
Calígula, durant la construcció del circ que més vesprada terminaria el seu successor Nerón, va colocar un obelisc egipcíac. Este mateix es mantindria en el seu lloc original fins que Domenico Fontana, per orde del papa Sixto V en 1586, ho va colocar en el centre de la plaça de Sant Pedro.[5]
Tomba dels Juliol, Necròpolis vaticana, h. III.
L'ubicació original d'este es trobava a on actualment es troba l'actual Oficina d'Excavacions de la Fàbrica de Sant Pedro, marcat en una placa en el sol.[5]
Antiga Basílica de Sant Pedro
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Antiga Basílica de Sant Pedro.
Segons la tradició, sant Pedro va ser martirisat cap als anys 64 o 67 en el Circ de Nerón, sent enterrat en la necròpolis adjacent. Despuix del Edicte de Milà, l'Emperador Constantino I va començar la construcció de la primera basílica vaticana, época en la que encara s'utilisava la necròpolis, segons el gravat d'una moneda del 318 d. C.[6] A pesar de que per llei, l'espai de la necròpolis estava protegit, per a poder tindre un àrea plana a on colocar els fonaments de l'iglésia, Constantino va ordenar excavar part de la necròpolis, lo que la va omplir de rebujos del sol i de la nova construcció, sent sepultada.[7] Solament es va conservar la tomba de Sant Pedro.[7]
Excavacions arqueològiques
[editar | editar còdic]XX
[editar | editar còdic]Les primeres excavacions de la necròpolis es varen produir entre 1940 i 1949 durant el pontificat de Pío XII. El propòsit d'estes excavacions era localisar la tomba de Sant Pedro, que durant sigles se suponia es trobava baix de la basílica de Sant Pedro. Durant les excavacions, es va descobrir una série de mausoleus que es varen marcar inicialment en les lletres de l'alfabet grec Φ (fi), Χ (ji) i Ψ (psi). Més vesprada, es varen utilisar les lletres llatines. El mausoleu M ya havia segut descrit en 1574, i el mausoleu O va ser descobert durant la construcció de les bases de l'estàtua del papa Pío VI. Els mausoleus R i S varen ser descoberts quan es va cimentar la base de la partix sur del baldaquino de Bernini.[8]
El mausoleu G va ser el primer en ser construït, als que li varen seguir els successius B, C, D i I, un al costat de l'atre. Tant el G com el B corresponen molt provablement a la mateixa época, mentres el F va ser construït cap al regnat d'Antonino Pío durant el II. Estos sèt mausoleus varen ser alçats en una fila com a edificis independents en diferents altures i formant un camí d'aproximadament 32 metros de llarc.[9]
En el regnat d'Adriano, el mausoleu O va ser construït. Solament el mausoleu H és de la segona mitat de el II, i es desvia de la llínea recta del atri preconstruido.[9] Cap a aquella época, el circ ya no estava en us i, per lo tant, ya no era un obstàcul per a l'expansió de la necròpolis cap al sur: de fet, el circ ya posseïa tombes en aquella época. Una tomba de la mateixa época de la construcció del mausoleu H va ser trobada prop de la base de l'obelisc. Quan el circ va ser finalment demolit, a la série ya existent de mausoleus es va construir un atre grup: els mausoleus Z, Φ (phi), Χ (ji) i Ψ (psi). En el periodo comprés entre finals de el II i mediats de el III, varis mausoleus varen ser construïts junt en edificis independents.[10] Tots els edificis, llevat el mausoleu R1, tenen la seua entrada al sur, en direcció al circ i a la Via Cornelia.[11]
Els mausoleus varen ser utilisats per moltes generacions i compartits per vàries famílies. Els arqueòlecs varen trobar al voltant de 120 enterrament en el mausoleu F, i a lo manco 170 en el mausoleu H. Un càlcul aproximat del número d'urnes, cossos i enterrament en les 22 tombes excavades, va tirar com a resultat més de 1000 funerals realisats en aquell lloc. Este gran número és per l'alta mortalitat infantil i baixa esperança de vida en el II de la nostra era.
Els antics propietaris dels sis mausoleus (A, C, H, L, N i O) han segut identificats per les inscripcions damunt de les portes d'entrada. El mausoleu N és eixemple d'una tomba utilisada per famílies diferents al mateix temps. L'inscripció informa que és el mausoleu de Marco Ebutio Carito, pero que la mitat pertany a Lucio Volusio Succés i Volusia Megiste, que ho varen comprar en conjunt en ell.[12]
Durant la construcció d'un estacionament en 2003, una atra part de la necròpolis va ser descoberta.[13] El lloc està obert als visitants.[14]
Algunes tombes posseïxen restauracions, frut de la llabor del proyecte de dèu mesos que va involucrar al Mausoleu Valerii.[15]
Tomba de Sant Pedro (zona P)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tomba de Sant Pedro.
La zona P (Peter Campus) és una chicoteta àrea en la que es troba la presunta tomba de San Pedro. Segons la tradició, després de ser martirisat en el Circ de Nerón, Pedro va ser enterrat allí. Aproximadament 100 anys despuix de la seua mort, una capella va ser erigida sobre la seua tomba, adjacent a la cridada "paret roja".[16] Als costats de la suposta tomba, es varen trobar atres enterrament, la disposició dels quals sugerix que la tomba de Pedro va ser un lloc de veneració enjorn.[17] El santuari era conegut també com el "Trofeu de Cayo", degut a que el teòlec Cayo de Roma, que va viure en Roma durant el pontificat de Ceferino (199-217), ho menciona en un testimoni referenciado posteriorment per Eusebio de Cesarea en la seua obra del 324:[18][19]
El terme grec utilisat per Gayo és tropaion que, per lo general, significa monument o trofeu de victòria. Eusebio va interpretar la cita, 100 anys més vesprada, com una indicació de tombes honorífiques.[20] En el costat dret de el "Trofeu de Gayo" s'unix, en àngul recte, la denominada paret del grafiti, cridada aixina pel gran número de grafitis en llatí que allí es troben.[21] Durant les excavacions en la tomba no varen ser trobats els restants mortals de l'apòstol Pedro. No obstant, en un forat cobert de marbre de la paret en grafitis, varen ser trobats alguns ossos humans. L'arqueòloga Margherita Guarducci va sugerir que durant el temps de construcció de la basílica constantiniana, els restants de l'apòstol Pedro varen ser retirats de la seua tomba original i colocats en l'entrada.[21] L'arqueòloga va senyalar que les inscripcions en la paret darrere del monument despuix del pilar incloïen les lletres PETR ... EN I, com la designació de les relíquies de Pedro. Atres llocs arqueològics en Roma també posseïxen grafitis similars, lo que sugerix que el mateix és una commemoració cristiana de Pedro i Pablo com a màrtirs.[22]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Vatican Necropolis below Saint Peter’s Basilica».International Catacomb Society.Consultat el 12 de juliol de 2009.
- ↑ Miziołek, J. (1997). Apotheosis, ascensio o resurrectio: Osservazioni sull’Heli del Mausoleu dei Giulii sotto la basilica vaticana vaig donar Sant Pietro. Art Cristiana, 85, 83‑98
- ↑ Liverani, P., Spinola, G., & Zander, P. (2010). Li necropoli vaticane. La città dei morti vaig donar Roma (Monumenta Vaticana Selecta, Vol. IV). Milano: LEV ‑ Jaca Book
- ↑ Zander (2009), p. 6.
- ↑ 5,0 5,1 Zander (2009), p. 10.
- ↑ Zander (2009), p. 21.
- ↑ 7,0 7,1 Zander (2009), pp. 21-22.
- ↑ Zander (2009), p. 24.
- ↑ 9,0 9,1 Zander (2009), page 13
- ↑ Zander (2009), p. 14.
- ↑ Zander (2009), p. 15.
- ↑ AE 00523
- ↑ «[1]», The Guardian. Consultat el 12 de juliol de 2009.
- ↑ «[2]». Consultat el 16 de giner de 2013.
- ↑ «[3]». Consultat el 16 de giner de 2013.
- ↑ Zander (2009), p. 114.
- ↑ Zander (2009), p. 115.
- ↑ Citat per Christfried Böttrich: Peter, fishing, roc and functionary, Leipzig 2001, pp. 228 et seq.
- ↑ Zander (2009), p. 126.
- ↑ Erich Dinkler. Peter and Paul in Rome.
- ↑ 21,0 21,1 Zander (2009) pp. 243-244.
- ↑ Christfried Böttrich: Peter, fishing, roc and functionary, Leipzig 2001, pp. 232ff
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Necrópolis vaticana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.