Necròpolis de la Joya

La Necròpolis de la Joya és una necròpolis tartésica del periodo orientalizante situada en el cabezo del mateix nom en la ciutat d'Huelva. Està considerada com un dels jaciments més famosos i importants de la península ibèrica puix demostra un procés de mestiçage entre el món indígena tartesio i la posterior aportació fenicia. El tipo d'enterrament és d'incineració en urnes i esta datada en el VII-VI

Història

Antecedents

Els assentaments més antics ocupats pels Tartessos en el sur de la Península daten de finals de l'Edat del Bronze. Es tracta de poblats composts per cabanyes de planta oval o circular, excavades en el sol a poca profunditat, en parets i techumbres construïdes en entramat vegetal cobert de fanc i sense una organisació clara de l'espai o distinció d'àrees per activitats. Alguns d'estos poblats són molt antics i, com Setefilla, Carmo, Montemolín. Posteriorment, sobre el IX, varen ocupar els cabezos de Huelva, el Carambolo, Cerro Macareno, i Valencina de la Concepció. En estos últims poblats es poden trobar modificacions importants en la tècnica de construcció de les cases que passen a ser de planta quadrada o rectangular i de diferents materials. Aixina i tot es desconeix si es deu a una nova distribució de l'espai.

Archiu:TartessosES.jpg

Extensió dels assentaments tartésicos 1200 a. C.-500 a. C.

Donada la situació geogràfica, els cabezos de Huelva varen proporcionar un excelent lloc per a ser poblats des de la Prehistòria puix des d'ells es tenia una panoràmica del Golf de Càdis i del continental més pròxim. Ademés l'orografia va proporcionar l'existència d'un port resguardat en la Riga de Huelva que es va convertir en enclavament comercial en atres civilisacions del Mediterràneu atretes per la seua proximitat a la Faixa Pirítica Ibèrica que era explotada des de la Prehistòria.

El periodo orientalizante en la península ibèrica comprén els sigles VIII, VII i VI a. C.. Va tindre una gran importància sociocultural transformant les cultures del Bronze en les més desenrollades pròpies del Ferro Antic i de la segona Edat del Ferro per mig de l'importació d'objectes provenen directament del Mediterràneu Oriental (Chipre, Fenicia i Síria) si be en el cas de Tartessos són el resultat de còpies realisades pels propis indígenes surpeninsulares.

Segons Aubet, el periodo orientalizante tartésico s'ha d'interpretar en el context d'una èlit indígena situada en el cim d'una societat jerarquizada que dominava els seus propis recursos econòmics. Enfrontada davant els exòtics estímuls socioculturals que els fenicios els varen oferir procedents de l'alce, va respondre adoptant la seua ideologia i integrant-se en els seus circuits comercials, que comprenien tot el Mediterràneu.

En les necròpolis de dit periodo trobem una diversitat de ritos i estructures funeràries, aplegant inclús a aparéixer dins d'una mateixa tomba incineració i inhumación. En les tombes apareixen gerres, estatuillas de bronze, páteras i joyes d'or i argent junt a recipients per a essències i cosmètics junt a ánforas, teles i amulets que vindrien a demostrar la coexistència de vàries cultures o la mera aculturación, si be per a alguns autors és un terme que s'usa molt a la llaugera,

Els prototips originaris d'este tipo de tombes es remonten als s. XV-XIV a. C., en el Nort de Síria (Karkemish, Ugarit, Deve Hüyük i Hama) i va ser adoptada pels fenicios entre els Sigles VIII-VII a. C.

Descobriment

En 1945 es va trobar per casualitat per la solsida d'un talús una tomba (a partir d'ara tomba n.º 1) d'incineració i va induir als arqueòlecs a realisar a partir de 1960 excavacions en els distints cabezos que es troben en la ciutat de Huelva. Les excavacions, liderades per J. P. Garrido i E. M. Horta, es varen centrar en les parts que degudes a l'increment de l'expansió de la ciutat corrien un sério perill. En el cabezo de la Joya, situat en el sector poblacional més antic de la ciutat i a uns 500 metros del Cabezo de l'Esperança, es va trobar una necròpolis que es va datar entre els sigles VII-VI a. C., pero el treball sistemàtic es va escomençar a realisar a finals de decembre de 1966.

La constitució geològica del cabezo que esta 56 metros sobre el nivell de la mar està formada en la part superior d'una capa de quarsita cuaternarias impregnades d'òxit de ferro que va ser retirada per a aprofitar la grava. És en eixes capes a on es varen trobar les sepultures lo que va indicar que es varen conservar solament un chicotet sector d'estes i que sense dubte la necròpolis era més extensa.

En total, en La Joya varen ser excavades 19 tombes en el XX, entre les que destaca la número 17 per la seua riquea. Sobre les característiques de les tombes, predominen les incineracions sobre les inhumacions i presenten una abundància de aixovar funeraris de gran riquea de materials (bronze, argent, or, marfil, alabastre, ous d'esturç) que nos indicarien l'orige aristocràtic de les tombes.

Les urnes de la necròpolis, que es varen depositar en clots de tamany més o menys circular i a escassa profunditat, varen ser descobertes en 1960. Es trobaven subjectes verticalment per lajas. i contenien un aixovar molt ric que reflectien les influències fenicias, que a la seua volta varen assimilar les asirias, tant en materials com en l'estructura d'algunes tombes puix guarda relació en la necròpolis de Salamina pero no es pot descartar aportes dels propis tartesos com la ceràmica fetes a mà.

Les esteles gravades en figures humanes portant armes i duent un carro de guerra tirat per cavalls, són característic del quadrant suroccidental d'Iberia durant l'Edat de Bronze Final i començos del periodo orientalizante i si be durant els sigles VII i VI a. C. no es coneix cap representació en esteles o una atra representació artística en la necròpolis de la Joya es troben alguns elements d'un carro decorat de bronze. El principal problema és que no semblen correspondre al típic carro de guerra utilisat pels pobles de l'Orient Pròxim, ni als representats en les esteles sino a carros funeraris, potser ceremoniales, usats per a transportar el cadàver a jujar pel desgast sofrit en els diferents objectes trobats.

Ademés de la riquea arqueològica que alberga, el cabezo de la Joya conté un número important de valors geològics i naturals que conformen un paisage únic. Existix una varietat de roques sedimentarias; i un registre paleontológico divers i accessible, dins del que destaca la troballa de varis eixemplars de ballena, mostra de la part final d'un depòsit que té lloc entre els 7,5 i 2,6 millons d'anys.

Actualitat

Este paisage s'ha transformat considerablement a lo llarc del temps per l'acció del home que ha fet que hagen desaparegut este i atres cabezos de Huelva com és el de l'Esperança a on es troba un atre jaciment arqueològic. La destrucció o alteració dels cabezos ha aplegat al seu màxim exponent en el proyecte urbanístic aprovat per l'Ajuntament de Huelva que posarà en perill l'integritat del cabezo de la Joya. Operació autorisada pese a que es localisa dins de la zona A1 de la zona arqueològica de Huelva, inscrita en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús en la categoria de Be d'Interés Cultural.

La documentació archivística ha permés conéixer el procés de destrucció dels cabezos de Huelva ocupats des de l'Antiguetat, començant pel desmonte dels del Molino de Vent i del cementeri vell, desapareguts completament, aixina com els rebaixes realisats en el de Sant Pedro i els de L'Esperança, dels que només ha quedat una part. Este procés continua en l'actualitat en la recent desaparició d'atres cabezos com el del Pi. S'està generant una nova topografia de la ciutat que poc té que vore en la que els nostres antepassats varen viure.

Part de l'aixovar trobat va ser en 2009 objecte de sessions de manteniment per part de l'Institut Andalús del patrimoni.

Part dels restants arqueològics varen ser exposts en el Museu Metropolità de Nova York en 2014 com a part de l'exposició De Asiria a Iberia en les albors de l'Época Clàssica. Ademés el Museu de Huelva va dedicar una exposició integra a lo trobat en la tomba número 17.

En 2019, quan es va estar usant el territori com escombrera, es varen descobrir 14 tombes més.

En 2024, l'associació cultural Arqueig Huelva i la Fundació Atlantic Copper varen subscriure un proyecte en el que es reconstruiria el carro tartésico trobat en la tomba 17.

El 13 de novembre de 2024 es va presentar en el Museu de Huelva el 'Proyecte de reconstrucció del Carro Tartésico de la Joya´ que ha portat a terme Arqueig Huelva i ha segut patrocinat per la Fundació Atlantic Copper. En dit acte, es va presentar el cartell de la pròxima exposició que albergarà el Museu de Huelva i que durà per títul ´La Joya: vida i eternitat en Tarteso´. [1]

Pla urbanístic de l'Ajuntament

En juny de 2021 Teresa Rodríguez, presidenta d'Alvance Andalusia, va demanar Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia que intervinguera en el proyecte del consistori onubense de construir 4 torres de 15 plantes en el lloc. En agost de 2023 un juge va paralisar un proyecte del que pretenia la construcció de 4 torres de 15 plantes en el lloc. Finalment el Tribunal Superior de Justícia andalús va anular el proyecte a finals d'any pel valor patrimonial de la zona.

Mentres es realisaven els estudis geotécnicos per a la construcció de les 4 torres varen ser trobats nous objectes funeraris.

Descripció de les tombes

Archiu:Exquisite-kfind.png

Per a més detalls, consultar Descripció de les tombes

En la necròpolis de la Joya, de la mateixa manera que en Carmona, Cruz del Negre, Aigüera i Setefilla, entre uns atres es va presentar una diversitat en la disposició i la forma de les tombes i inclús en la manera de realisar el mateix rito funerari. Aixina que, es pot apreciar l'existència d'un triple ritual funerari en els que es va usar la calç. Açò va fer que els restants òsseus i l'aixovar hagen desaparegut o s'hagen deteriorat:

• Incineració i llavat posterior d'ossos que s'arrepleguen en urnes cinerarias o es depositen simplement: Les formes d'estes sepultures solen ser menuts pous entibados en lajas de pissarres i cuarzos (tombes 3, 6, 7 i 8) i corresponen a persones d'una edat curta. Tenen poc aixovar funerari i de chicotet tamany colocats unes voltes damunt i unes atres baix del got cinerario.
• Incineració in situ, conservant-se restants de la pira cineraria: Es tracta de sepulcros de major tamany i de forma quadrangular que contenien abundant i ric aixovar. En elles l'us de calç és exhaustiu, potser usat com a substitut o complement a la llenya (tomba 9 i potser 17).
• Incineracions en les que varen depositar els restants òsseus en una urna cineraria per a després colocar-les en tombes de tamany i formes variables i que van acompanyades de numerós aixovar (Tombes 1, 2, 11, 12 i 16).
• Inhumaciones en sepultures que solen ser en fosses: Solen anar acompanyades d'un aixovar ric en cantitat (tomba 9 i 14).

• Inhumaciones en un o varis cadàvers que semblen haver segut nugats o colocats descuidadament i l'aixovar dels quals és escàs o nul. És el cas de la tomba número 13 entre unes atres.
• Sepultures dobles: La tomba 9 té restants de inhumaació i incineració en la mateixa. La tomba 19 conté restants de dos incineracions. Abdós sepultures contenen gran cantitat d'aixovar.

Vore també

• Tartessos
• Periodo orientalizante
• Fenicios
• Prehistòria en la península ibèrica

Enllaços externs

• Excavacions en la necròpolis de "La Joya", Huelva (1ª i 2ª campanya)
• Excavacions en la necròpolis de "La Joya", Huelva, II (3ª, 4ª i 5ª campanya)
• Restauració IAPH Necròpolis de la Joya (Huelva)
• Divulgació IAPH: Restauració de peces de la Necròpolis de la Joya (Huelva)
• Conferència: Ètnia i rituals funeraris de la necròpolis de la Joya (Dr. Antonio Tejera)
• Antonio Tejera. Els experts parlen. Necròpolis de la Joya. Huelva

Bibliografia

• Aldana, C.: Aportacions a l'estudi de la Toréutica Orientalizante en la Península Ibèrica, Valéncia, 1981.
• Aubet Semmler, M.E.: Tartessos. Arqueologia protohistòrica del Baix Guadalquivir, Sabadell, 1988.
• Belén, M. i Escacena, J.L.: Les comunitats prerromanas d'Andalusia Occidental, Madrit, 1992.
• Fernández-Miranda, M.: Huelva, ciutat dels tartessios, Barcelona, 1986.
• Fernández-Miranda M. i Belén, M.: Huelva i la Vall del Guadalquivir en l'1 Mileni a.C. (VIII SIPP: Prehistòria i Protohistòria del Guadalquivir), Còrdova, 1976.
• Garrido, J.P.: Excavacions en la necròpolis de la Joya (1ª i 2ª campanya), Madrit, 1970.
• Garrido, J.P.: Excavacions en la necròpolis de la Joya (3ª, 4ª i 5ª campanya), Madrit, 1978.
• Garrido, J.P.: Les noves campanyes d'excavacions arqueològiques en la "necròpolis orientalizante de la Joya, en Huelva" (XII Congrés Nacional d'Arqueologia), Jaén, 1973.
• Garrido, J.P.: Presència fenicia en l'àrea atlàntica andalusa: la necròpolis orientalizante de la Joya (I Congresso Internazionale vaig donar Studi Fenici i Punici, Vol. 3), Roma, 1983.
• Pellicer Català, M.: Jaciments orientalizantes del Baix Guadalquivir (I Congresso Internazionale vaig donar Studi Fenici i Punici, vol. 3), Roma, 1983.
• Maluquer de Malnoms Nicolau, J.: La civilisació de Tartessos. Història, Granada, 1985.
• Rodríguez González, E.: Tarteso i lo orientalizante. Una revisió historiográfica d'una confusió terminològica i la seua aplicació a la conca mija del Guadiana. Lucentum, XXXIX, 113-129, Alacant, 2020.
• Tejera, Antonio i Toscano-Pérez Clara: La necròpolis tartésica de la Joya (Huelva). 50 anys despuix, Huelva, 2022.