Museu de Huelva
El Museu de Huelva, que anteriorment era cridat Museu Provincial de Huelva, és una institució fundada el 7 de juliol de 1920, dependent de la Junta d'Andalusia, la sèu de la qual es troba en l'actualitat en l'Alameda Sundheim de la ciutat d'Huelva (Espanya). En un edifici inaugurat el 12 d'octubre de 1973 que conta en 3000 m² dividits en tres plantes, sòtol i chicoteta zona ajardinada. Els seus fondos es subdividen en tres seccions: la de Belles arts, la d'Arqueologia i la d'Etnologia. Està declarat be d'interés cultural, en categoria de monument.
Història
[editar | editar còdic]En el història de l'art pictòric en Huelva, cal tindre en conte sense dubte a l'Acadèmia de Pintura i al seu director José Fernández Alvarado que es trasllada a la ciutat en 1919 per a eixercir com a rector de la mateixa, despuix de la renúncia del seu predecessor Eugenio Bell.
El 7 de juliol de 1920 es crea l'institució "Museu Provincial de Belles arts de Huelva" i la seua Junta de Patronat.
És el 25 de maig de 1921, despuix de llarcs anys de gestió i treball ardu, quan el pintor malagueny conseguix inaugurar el proyecte que tant ansiava, el Museu Provincial de Belles arts de Huelva, aünant en el mateix espai l'Acadèmia de Pintura i un espai expositiu.[1]
La colecció exposta estava formada per donacions de diversos intelectuals i aficionats a l'art de la capital, els quals varen cedir peces d'artistes com Van Dyck, Murillo o Valdés Leal, moltes d'elles actualment desaparegudes. Junt a estes obres, la colecció es completava en pintures de Fernández Alvarado i produccions d'autors locals pertanyents a l'Acadèmia i que havien segut becats per l'Ajuntament i la Diputació Provincial, entre ells l'eixemplar retratiste José Martín Estévez o el paisagiste Pedro Gómez i Gómez, ademés dels retrats de Manuel Cruz Fernández i Rafael Cortés Moreno.[2] Moltes d'estes peces residixen actualment a la colecció del Museu de Huelva.[3]
La construcció de l'immoble és costejada per Eduardo Díaz Franco de Plans i l'arquitecte de la mateixa, Moisés Serrano. El lloc elegit per a la construcció del Museu és la transitada i cèntric carrer Castelar de la capital onubense, actual carrer Rics, la gestió del qual va ser assumida per l'Estat a partir de 1922.[4][5][6][7][8]
A les obres d'art se li va afegir una secció arqueològica comandada per Carlos Cerdán Márquez. En estos fondos obri les seues portes en els terrenys de la fàbrica de gas del Port de la ciutat. L'aument de dotació va permetre que l'Estat, a partir de 1970, es preocupara per designar en Huelva un conservador de museus (D. Mariano de l'Amo) i inaugurar un edifici que aglutinara totes les peces.
Secció de Belles arts
[editar | editar còdic]
En un espai de 650 m² en quatre sales més zona de depòsit. La dotació és essencialment pictòrica, procedent de centres com el Museu de Belles arts de Sevilla, el Museu Espanyol d'Art Contemporàneu de Madrit (en l'actualitat Museu Regna Sofia) i de donacions particulars. Destaquen diferents obres de pintors onubense contemporàneus com Mateo Orduña Castellà, Granat Valdés, José Cavaller, José María Labrador o Sebastián García Vázquez, alumnat de l'Escola de Belles arts de la ciutat de la que anara director Eugenio Bell, o artistes com José Alcoverro. En un futurPlantilla:Quan l'espai es reconvertirà en la secció titulada "L'art de Huelva en el Sigle XX".
L'eix central de la colecció pictòrica, des de 1973, és l'exposició d'obres del nervense Daniel Vázquez Díaz, artiste de el XX que va dibuixar els murals sobre el Descobriment i Cristóbal Colón en el Monasteri de Rábida. Descollen entre les seues pintures és el retrat cubiste influït pel seu amic, el poeta Juan Ramón Jiménez de Moguer, "La mort d'un torero" o "Adriano del Valle vestit de monge mercedario".
Des del 2 de novembre de 2011 el Museu alberga tres escultures del ayamontino Antonio León Ortega: l'esbós de l'image de La nostra Senyora dels Oixos de la Germandat del Sant Sepeli i dos busts de tamany natural de caràcter civil, que representen a Alejandro Herrero Ayllón i a la seua esposa, Mariagus Molina Sáinz.
També són freqüents les exposicions temporals en colaboració en diferents institucions de la província.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Informació general del Museu Provincial d'Arqueologia i Belles arts de Huelva | Archius d'Andalusia
- ↑ Els fondos de l'antic Museu de Belles arts de Huelva (1920-1935) | Jesús Velasco Nevat
- ↑ Cap al centenari del Museu de Huelva | Pablo S. Guisande Santamaría | 2017
- ↑ Antecedents històrics per a l'inauguració del Museu Provincial d'Arqueologia i Belles arts de Huelva | Diego Díaz Ferro | Diari Odiel 21/09/1972
- ↑ Antecedents històrics per a l'inauguració del Museu Provincial d'Arqueologia i Belles arts de Huelva | Diego Díaz Ferro | Diari Odiel 28/09/1972
- ↑ Antecedents històrics per a l'inauguració del Museu Provincial d'Arqueologia i Belles arts de Huelva | Diego Díaz Ferro | Diari Odiel 08/10/1972
- ↑ Antecedents històrics per a l'inauguració del Museu Provincial d'Arqueologia i Belles arts de Huelva | Diego Díaz Ferro | Diari Odiel 25/10/1972
- ↑ Antecedents històrics per a l'inauguració del Museu Provincial d'Arqueologia i Belles arts de Huelva | Diego Díaz Ferro | Diari Odiel 06/12/1972
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Velasco Nevat, Jesús; Muñoz Rubio, Valme i García Racó, José María Catàlec de Belles arts del Museu Provincial de Huelva. 1993, Diputació de Huelva (Dep. Llegal H-9/1993).
- Velasco Nevat, Jesús Història de la Pintura Contemporànea en Huelva: 1.892 - 1.992. 1993 Diputació de Huelva - Fundació El Mont, (ISBN 84-86842-77-8).
- La roda elevadora d'aigua de les mines romanes de Riotinto: memòria d'intervenció. 2006. Junta d'Andalusia. ISBN: 84-8266-581-2.
- Torres Rodríguez, Francisco Antològica 30 anys (1973-2003) Museu de Huelva. 2003. Junta d'Andalusia.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo de Huelva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.