Necròpolis de Varna

La Necròpolis de Varna (), també conegut com el cementeri de Varna, és un jaciment arqueològic funerari que es troba en la part occidental de la zona industrial de Varna, en Bulgària. Datat a finals del Calcolítico (4600-4200 a. C.), segons varis experts amaga el breçol de la civilisació europea, aixina com el primer or treballat del món.

En les prop de trescentes tombes analisades s'han trobat collars, braçalets, ceptres, amulets i inclús, un supòsit falo d'or.

Ore de Varna.

Descobriment i excavació

Necròpolis de Varna, ofrenes funeràries expostes en el Museu de Varna.

El lloc va ser descobert front al port de Varna en 1972. Mijaií Lazarov (1972-1976) i Iván Ivanov (1972-1991) varen estar a càrrec de l'excavació arqueològica del lloc. S'estima que encara queda per excavar un 30% de la zona de la necròpolis (2008).

S'han trobat 294 tombes en la necròpolis, formalment iguals, en la mateixa coloració, en teñir les seues terres d'ocre, pero els aixovar varien, reflectint la categoria social de cada difunt. Algunes contenen artículs sofisticats de metalúrgia (or i coure), alfarería (al voltant de 600 peces, incloent algunes pintades en or), objectes filosos de gran calitat fets de pedernal i obsidiana, i contes.

Els sepulcros varen ser datats com a pertanyents al 4600-4200 a. C. (segons la datació per radiocarbono realisada en l'any 2004) i pertanyen a la cultura de Varna calcolítica.

Costums fúnebres

Algunes tombes no contenen esquelets sino regals fúnebres (cenotafios). Lo que és interessant és que els sepulcros simbòlics (buits) són els més rics en artefactes d'or. Es varen trobar 3000 de tals objectes, en un pes aproximat de 6 quilograms. Tres sepulcros simbòlics contenien caraces fetes d'argila sense còure.

Les troballes varen demostrar que l'antiga societat de Varna mantenia relacions comercials en terres lluntanes (que possiblement incloïen la part baixa del Volga i les Cíclades), exportant potser objectes de metal i també sal de la mina de sal de Provadiya. El mineral de coure que utilisaven en els seus artefactes tenia el seu orige en una mina en Sredna Gora, prop de Stara Zagora, i pot ser que les closques de spondylus que es varen trobar en les tombes hagen segut amprades com una primitiva moneda de canvi.

Esta cultura posseïa creències religioses sofisticades respecte de la vida més allà de la mort i va crear diferències jeràrquiques, tal com demostra l'evidència del sepulcro més antic que es conega d'un home pertanyent a l'èlit (segons Marija Gimbutas, la transició cap al domini dels hòmens va ocórrer en Europa a finals del V mileni a. C.). L'elevada jerarquia del home enterrat allí queda demostrada per l'immensa cantitat d'or, l'azuela o mall que sostenia, i la funda d'or per al seu pene. Les plaquetes d'or en forma de bou pot ser que també servira com a veneració de la virilitat, la força i les qualitats com a guerrer. Gimbutas sosté que els artefactes varen ser realisats en gran part per artesans locals.

Maquetar de la sepultura 43.

Bibliografia

• Avramova, Maia: Mit, ritual i zlato na edna "nesustoiala es tsivilizatsiia" / Maia Avramova. Varna i razhdaneto na evropeiskata tsivilizatsiia / Iván Ivanov. Sofiia: Izd-vo Agató, 1997.
• Fol A.; i J. Lichardus (eds.): Macht, Herrschaft und Gold: dones Graberfeld von Varna (Bulgarien) und die Anfänge einer neuen europäischen Zivilisation. Saarbrücken, Moderne Galerie dones Saarland-Museums, 1988.
• Bahn, Paul G. (ed.): 100 great archaeological discoveries (n.º 34). Nova York: Barnes & Noble, 1995.
• Bogucki, Peter; i Pam J. Crabtree (eds.): Ancient Europe: an encyclopedia of the barbarian world, 8000 B.C. – A.D. 1000 (pág. 341). Nova York: Scribners, 2004.
• Chapman, John: «Social inequality on Bulgarian tells and the Varna problem», en R. Samson (ed.): The social archaeology of houses (pág. 49-98). Edinburgh: Edinburgh University Press, 1990.
• Chapman, John: «The creation of social arenes in Varna», en P. Garwood (ed.): Sacred and profane. Oxford University Committee for Archaeology, monografia 32: pág. 152-171, 1991.
• Hayden, Brian: «An archaeological evaluation of the Gimbutas paradigm», en The Virtual Pomegranate, n.º 6, 1998.
• Higham, T.; B. Gaydarska; i V. Slavchev: «The first AMS dates for the Varna cemetery», en la revista Antiquity, 2004.
• Ivanov, Ivan Simeonov; i Maia Avramova: Varna i razhdaneto na evropeiskata tsivilizatsiia. Sofia, 1997.
• Ivanov, Iván; i Maia Avramova: Varna necropolis. Sofia, 2000.
• Marazov, Ivan: «The blacksmith as “King” in the Necropolis of Varna», en J. Marler (ed.): From the Realm, 1997.
• Marler, Joan: «A Response to Brian Hayden’s article “An archaeological evaluation of the Gimbutas paradigm», en The Virtual Pomegranate, n.º 10, 1999.
• Renfrew, C.: «Varna and the social context of early metallurgy», en revista Antiquity, 52: págs. 197-203, 1978.
• Renfrew, Colin; i Paul Bahn: Archaeology: theories, methods, and practice. Nova York: Thames and Hudson, 1996.
• Slavchev, V.: «Fragmentation research and the Varna Eneolithic Cemetery Spondylus rings», en Proceedings of the Varna Round Table, 2004.
• Todorova, Henrieta: Kupferzeitliche Siedlungen in Nordostbulgarien», en Materialien zur allgemeinen und vergleichenden Archäologie, 13. Munich: Beck, 1982.
• Todorova, Khenrieta: The eneolithic period in Bulgària in the fifth millennium B.C. Oxford: British Archaeological Reports (BAR Série Complementària 49), 1978.

Vore també

• Història de l'orfebreria
• Primeres civilisacions metalúrgiques del surest d'Europa