Nüshu

Nüshu

Els caràcters nǚshū (en chino, 女书; literalmente, ‘escritura de dònes’) són un sistema d'escritura silàbic creat per les dònes yao de la regió de Jiangyong (província d'Hunan, Sur de China) per a representar el dialecte o pidgin chinenc cridat llengua tuhua. El seu us orgànic es va extinguir a principis de el XXI pero hi ha un actual procés de revitalisació.

El nüshu té entre 600 i 700 silabogramas, la majoria derivats dels caràcters chinencs. Les obres escrites en nüshu eren una forma per a que les dònes expressaren les seues penes, compadeciéndose del patriarcat chinenc i establint conexions en una comunitat empàtica. Per lo general, un grup de tres o quatre dònes jóvens, sense parentesc, es prometien amistat cantant-se cançons i escrivint-se cartes en nüshu.

No se sap exactament quàn va sorgir el nüshu, pero va semblar haver alcançat el seu apogeu durant l'última part de la dinastia Qing (1644-1911). Per a preservar l'escritura com patrimoni cultural immaterial, les autoritats chinenques varen establir un museu de nüshu en 2002 i varen designar "transmissors de nüshu" a partir de 2003.

El documental de 2022 Cartes Amagades va posar en relleu els temors de que les característiques de l'escritura estiguen sent distorsionades per l'esforç de comercialisar-la per a l'indústria turística, en la promoció del llogaret de Puwei Jinmei (districte de Jiangyong, 江永) a on les últimes persones que usaven l'escritura vivien i a on es va crear una escola de nüshu moderna.

Idioma

A diferència del chinenc escrit, que és logográfico (cada caràcter representa una paraula o part d'una paraula), el nüshu és fonètic, contant entre 600-700 caràcters que representen una sílaba en els llenguages locals yao i yi.

Açò és aproximadament la mitat del número necessari per a representar totes les sílabes en Xiangnan Tuhua, ya que les distincions tonals en freqüència s'ignoren, lo que la convertix en "la simplificació més revolucionària i completa dels caràcters chinencs jamai intentada". Zhou Shuoyi, descrit com l'únic home que dominava l'escritura, compiló un diccionari que enumera 1,800 caràcters, variants i alógrafos.

S'ha sugerit que els caràcters nüshu semblen ser variants en cursiva de l'escritura regular chinenca (楷书 kǎishū), com es pot vore en el nom de l'escritura, encara que alguns han segut modificats substancialment per a adaptar-se millor als patrons de brodat. Els caràcters tenen forma de punts, horisontals, vírgulas i arcs. L'escritura s'escriu tradicionalment en columnes verticals que van de dreta a esquerra, pero en contexts moderns es pot escriure en llínees horisontals d'esquerra a dreta, de la mateixa manera que el chinenc actual. A diferència del chinenc estàndar, escriure nüshu en traços molt fines, casi com a fils, es considera una senyal de bona caligrafia.

Aproximadament la mitat del nüshu són caràcters chinencs modificats utilisats logográficament. En al voltant de 100, el caràcter complet s'adopta en pocs canvis a banda de biaixar el marc de quadrat a romboide, a voltes invertint-los (image en espill) i, a sovint, reduint el número de traços. Atres cent han segut modificats en els seus traços, pero encara són fàcilment reconeixibles, de la mateixa manera que nü 'dòna' dalt. Al voltant de 200 han segut molt modificats, pero encara es poden discernir rastres del caràcter chinenc original.

El restant de caràcters són fonètics. Són caràcters modificats, com dalt, o elements extrets de caràcters més complexos. S'utilisen 130 valors fonètics, cada u dels quals s'utilisa per a escriure un promig de dèu paraules homófonas o casi homófonas, encara que també hi ha alógrafos; les dònes diferien sobre quin caràcter chinenc preferien per un valor fonètic particular.

Història

Vore també: La dòna en l'antiga China

En l'antiga Hunan, l'ensenyança del nanshu (男书) o "escritura de hòmens" estava vedada a les dònes (vore llenguage escrit chinenc). Es va inventar llavors el nüshu i va ser usat en secret per les dònes. Elles deprenien l'idioma transmés de mares a filles o entre cunyades. Algunes voltes els caràcters varen servir com a marcs decoratius o en artesania, donada la seua forma més estilisada i estètica que la forma "masculina". La majoria dels escrits formen poesies en llínees de vers de cinc o sèt caràcters.

Jiebai

Una de les formes clau en les que es va difondre i va continuar el nüshu va ser a través de Jie Bai, és dir, germanes jurades. Jiebai va crear una germandat que permetia a les dònes tindre companyeres. Les chicones fadrines a sovint interactuaven entre sí diàriament. Ya siga durant la costura en grup, el brodat o la sabateria, estes chiques treballaven juntes en una habitació del pis de dalt. Era típic que allí també dormiren juntes. “Este acort va conduir a la construcció de vínculs més íntims a través de la conversació, les senyes i el joc”. Els seus poemes i cançons “encarnen el seu testimoni de germandat”. Encara que les chiquetes creixien i es casaven, separades de les seues germanes, el seu víncul permaneixia. Era comú que esta relació es mantinguera durant el restant de les seues vides.

Esta germandat jurada era una gran part del nüshu, ya que les chiquetes feyen pactes de germandat, escrivint-se cartes i cançons en nüshu. A mida que s'acostaven al matrimoni, escrivien texts de boda en Nüshu, també coneguts com sanshaoshu, a la nóvia. Inclús despuix del matrimoni, mantenien el contacte a través de cartes.

El seu Kelian

El seu kelian, també conegut com a “planyença dels miserables”, és un gènero d'escritura que “va donar veu a l'existència de les llauradores de Jiangyong com a sers vulnerables”. Per a combatre els sentiments d'impotència, varen recórrer a escriure poesia. Estos sentiments varen ser a sovint és el tema dels poemes escrits per les dònes nüshu. En crear el nüshu, ara podien comunicar les seues emocions a través de històries populars, cançons, oracions i més, donant-los a les dònes una eixida.

Revolució Cultural

A pesar de que la llengua nüshu existia des de el III de nostra era, no va ser coneguda pel restant del món fins a 1983, per l'intens secretisme que sempre ha rodejat a esta llengua.

Abans de la Revolució Cultural, era costum cremar qualsevol escrit en nü shu durant el funeral de la seua autora, per a que li acompanyaren a l'atre món. Durant la revolució, varen ser destruïts mils de manuscrits en nü shu, en part per la por que provocava una llengua secreta i en part per la missió dels Guardians Rojos de destruir qualsevol indici de cultures antigues. Com a resultat, varen sobreviure molt pocs manuscrits en nü shu.

Despuix de la Revolució chinenca, les dònes varen tindre accés a l'educació i el nü shu va caure en desús. El 23 de setembre de 2004 va morir Yang Huanyi (també cridada Yang Yueqing), de 98 anys, viuda d'un granger, l'última persona que parlava este idioma. Yang va ser una de les principals representants de China en la Conferència Mundial sobre la Dòna de 1995, celebrada en Pequín en 1995 i va aprofitar eixa ocasió per a entregar als estudiosos gran part de les cartes, poemes i artículs que havia escrit en eixe llenguage, que varen ser recopilats per l'Universitat de Qinghua en un llibre publicat en l'any 2005.

Despuix de l'esforç realisat per la senyora Huanyi, el govern chinenc va escomençar a esforçar-se per arreplegar i recopilar els escrits, a fi de poder conservar-ho com a part inevaluable de l'herència cultural chinenca.

Vore també

• Hiragana, un sistema d'escritura japonés usat inicialment per dònes, com Murasaki Shikibu en El història de Genji.
• La novela de Lisa See, El palmito de seda (Snow flower and the secret fan, 2005), que centra el seu argument en l'us d'esta llengua entre les dònes de la província d'Hunan en el XIX.