Anar al contingut

Número EC

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els números EC (de l'anglés, Enzyme Commission numbers) són un sistema de classificació numèrica per a les enzimes, basat en les reaccions químiques que catalizan.[1][2]Cada número EC està associat a un nom recomanat per al corresponent tipo de reacció.

Pel fet de que els números EC codifiquen reaccions, pero no les pròpies enzimes, pot succeir que enzimes diferents (per eixemple, que procedixquen d'organismes diferents) catalicen la mateixa reacció. En este cas, rebran el mateix número EC. Ademés, diferents proteïnes, a través d'evolució convergent, poden catalizar reaccions idèntiques. Estes enzimes són a voltes denominades enzimes iso-funcionals no homòlogues,[3] i reben també el mateix número EC. Alternativament, els identificadors de la base de senyes UniProt s'assignen de manera única a cada proteïna en funció de la seua seqüència d'aminoàcits.[4]

Format

Cada còdic d'enzimes consistix en les dos lletres EC seguides per 4 números separats per punts. Estos números representen una classificació progressivament més específica.[5]

Per eixemple, l'enzima tripèptid aminopeptidasa té el còdic EC 3.4.11.4, construït aixina:

  • 3 per hidrolasa (enzima que usa l'aigua para catalizar algunes reaccions).
  • 3.4 per hidrolasa, que actua sobre els enllaços peptídicos.
  • 3.4.11 per aquelles que actuen sobre el terminal amino d'aminoàcit d'un polipèptit.
  • 3.4.11.4 per aquelles que actuen sobre el terminal amino final d'un tripèptid.

Un atre eixemple, la pepsina A té un còdic 3.4.23.1 construït aixina:

  • 3 per hidrolasa (enzima que usa l'aigua para catalizar algunes reaccions).
  • 3.4 per hidrolasa, que actua sobre els enllaços peptídicos.
  • 3.4.23 perque té preferència per aminoàcits hidrofobicos.
  • 3.4.23.1 número assignat a cada enzima

Principals classes EC

Grup Reacció catalizada Reacció típica Eixemple d'enzima Refs.
EC 1
Oxidorreductasas
Reaccions d'oxidació/reducció i de transferència d'àtoms d'H, O o electrons des d'una substància a una atra. AH + B → A + BH (reduït)
A + O → AO (oxidado)
Piruvato deshidrogenasa

(EC 1.2.4.1)

[6]
EC 2
Transferasas
Transferència d'un grup funcional des d'una substància a una atra. El grup pot ser metil-, acil-, amino- o fosfat. AB + C → A + BC Timidina quinasa

(EC 2.7.1.21)

[7]
EC 3
Hidrolasas
Formació dos productes d'un substrat per hidrólisis. AB + H2O → AOH + BH α-Amilasa

(EC 3.2.1.1)

[8]
EC 4
Liasas
Adició o eliminació no hidrolítica de grups dels substrats. Poden trencar els enllaços C-C, C-N, C-O o C-S. RCOCOOH → RCOH + CO2 RuBisCo

(EC 4.1.1.39)

[9]
EC 5
Isomerasas
Isomerisació d'una molècula. AB → BA Topoisomerasa tipo II (EC 5.6.2.2) [10]
EC 6
Ligasas
Unió de dos molècules per síntesis de nous enllaços C-O, C-S, C-N o C-C en el trencament simultàneu d'ATP. X + I+ ATP → XY + ADP + Pi Glutamina sintetasa

(EC 6.3.1.2)

[11]
EC 7

Translocasas

Catalizar el moviment de ions o molècules a través de les membranes o la seua separació dins de les membranes.[12] ATP + H2O + H+[side 1] = ADP + phosphate + H+[side 2] ATP sintasa

(EC 7.1.2.2)

[13]


Referències

  1. ↑ Cornish-Bowden, Athel(2014-05-01).«Current IUBMB recommendations on enzyme nomenclature and kinetics».Perspectives in Science.1(1): 74–87.ISSN 2213-0209.doi:10.1016/j.pisc.2014.02.006.Consultat el 2024-05-27.
  2. ↑ McDonald, Andrew G.; Tipton, Keith F.(Maig de 2023).«Enzyme nomenclature and classification: the state of the art».The FEBS journal.290(9): 2214–2231.ISSN 1742-4658.doi:10.1111/febs.16274.Consultat el 2024-05-27.
  3. ↑ Omelchenko, Marina V.; Galperin, Michael Y.; Wolf, Yuri I.; Koonin, Eugene V.(2010-04-30).«Senar-homologous isofunctional enzymes: a systematic analysis of alternative solutions in enzyme evolution».Biology Direct.5: 31.ISSN 1745-6150.doi:10.1186/1745-6150-5-31.Consultat el 2024-05-27.
  4. ↑ Apweiler, Rolf; Bairoch, Amos; Wu, Cathy H.; Barker, Winona C.(2004-01-01).«UniProt: the Universal Protein knowledgebase».Nucleic Acids Research.32(Database issue): D115–119.ISSN 1362-4962.doi:10.1093/nar/gkh131.Consultat el 2024-05-27.
  5. ↑ «Enzyme Nomenclature. Recommendations of the Nomenclature Committee of the International Union of Biochemistry and Molecular Biology on the Nomenclature and Classification of Enzymes by the Reactions they Catalyse». iubmb.qmul.ac.uk. Archivat des de l'original, el 27 de maig de 2024. Consultat el 2024-05-27.
  6. ↑ Ochoa, S.(1954).«Enzymic mechanisms in the citric acid cycle».Advances in Enzymology and Related Subjects of Biochemistry.15: 183–270.ISSN 0065-258X.doi:10.1002/9780470122600.ch5.Consultat el 2024-06-07.
  7. ↑ Falke, D.; Labenz, J.; Brauer, D.; Müller, W. E.(1982-10-20).«Adenosine diphosphate: thymidine 5'-phosphotransferase, a new enzyme activity, associated with the Herpes simplex virus-induced deoxypyrimidine kinase».Biochimica Et Biophysica Acta.708(1): 99–103.ISSN 0006-3002.doi:10.1016/0167-4838(82)90207-2.Consultat el 2024-06-07.
  8. ↑ Schwimmer, S.; Balls, A. K.(Juliol de 1949).«Isolation and properties of crystalline alpha-amylase from germinated barley».The Journal of Biological Chemistry.179(3): 1063–1074.ISSN 0021-9258.Consultat el 2024-06-07.
  9. ↑ Bowes, G.; Ogren, W. L.; Hageman, R. H.(1971-11-05).«Phosphoglycolate production catalyzed by ribulose diphosphate carboxylase».Biochemical and Biophysical Research Communications.45(3): 716–722.ISSN 0006-291X.doi:10.1016/0006-291x(71)90475-x.Consultat el 2024-06-07.
  10. ↑ Gellert, M.(1981).«DNA topoisomerases».Annual Review of Biochemistry.50: 879–910.ISSN 0066-4154.doi:10.1146/annurev.bi.50.070181.004311.Consultat el 2024-06-07.
  11. ↑ Woolfolk, C. A.; Shapiro, B.; Stadtman, E. R.(1966-09-26).«Regulation of glutamine synthetase. I. Purification and properties of glutamine synthetase from Escherichia coli».Archives of Biochemistry and Biophysics.116(1): 177–192.ISSN 0003-9861.doi:10.1016/0003-9861(66)90026-9.Consultat el 2024-06-07.
  12. ↑ Serrà, Ramon; Portell, Francisco(25 de juliol de 1990).«Catalytic and regulatory sites of yeast plasma membrane H+-ATPasse studied by directed mutagenesis».Biochimica et Biophysica Acta (BBA) - Bioenergetics.1018(2): 195–199.ISSN 0005-2728.doi:10.1016/0005-2728(90)90247-2.Consultat el 22 d'octubre de 2019.
  13. ↑ Perlin, D. S.; Sant Francisco, M. J.; Slayman, C. W.; Rosen, B. P.(Juliol de 1986).«H+/ATP stoichiometry of proton pumps from Neurospora crassa and Escherichia coli».Archives of Biochemistry and Biophysics.248(1): 53–61.ISSN 0003-9861.doi:10.1016/0003-9861(86)90400-5.Consultat el 2024-06-07.