Número (música)
Un número, en música, és la cançó, dansa o peça instrumental individual que forma part d'una obra més àmplia d'òpera, musical o oratorio. També pot referir-se a una cançó individual en una colecció publicada o una cançó o dansa individual en una interpretació de vàries peces musicals no relacionades, com en concerts i revistes. En arts escèniques, en general, designaria cada part o actuació de que es compon el programa de l'espectàcul.[1] El més comú, ademés del número de música, seria el número de dansa, el número de circ o el número artístic en vodevil, espectàcul de varietats o revista.
Musicals i gèneros afins
En el teatre musical, les lletres dels números de les cançons individuals s'integren en la narrativa del llibret. Ya en 1917, el nortamericà Jerome Kern escrivia: "els números musicals deuen continuar l'acció de l'obra i deuen ser representatius de les personalitats dels personages que els canten".[2] El libretista Oscar Hammerstein, un atre defensor d'este punt de vista, inclús es va negar a enumerar els números en el seu musical Rose-Marie perque pensava que li restaria valor a lo que ell vea com una estreta integració entre el llibret i la lletra. No obstant, tant David Horn com Scott McMillin han propost que l'integració total no és possible completament. Per a McMillin, el començ d'un número musical crea una "sensació" notablement diferent a on el cantant es convertix en un "intérpret" i no simplement un personage.[3] Per a Horn, els números individuals poden servir no solament per a fer alvançar la narrativa, sino també per a dirigir-se directament a l'audiència i involucrar-la en una experiència que es destaca del context dramàtic de l'obra, i esta última funció té les seues raïls en els vodevils.[4]
En les revistes, un tipo d'entreteniment teatral popular de varis actes que combina música, dansa i sketchs, no hi ha una narrativa general, sino més be una seqüència de números musicals no relacionats (a sovint luxosos). No obstant, com senyala Rick Altman, alguns dels números en este tipo d'espectàculs com 'This Heart of Mine' en la película Ziegfeld Follies poden ser narratives en miniatura. Eixe número, segons Altman, "no és només musical, la seua dansa onírica sorgix de la narrativa mímica de Bremer / Astaire que obri la selecció".[5]
Òpera i oratorio
Els números d'òpera poden ser àrias, pero també peces d'agrupacions musicals, com duos, trios, quartets, quintets, sextets o cors. També poden ser ballets i peces instrumentals, com marchas, simfonias o intermezzi.[6] Fins a mediats de el XIX, la majoria de les òperes s'estructuraven en una série de números conectats per recitativos o diàlecs parlats. Els oratorios seguien un model similar. No obstant, a mida que alvançava el sigle, els números es varen unificar cada volta més en segments musicals més grans sense una separació clara entre ells. Els primers eixemples d'esta tendència inclouen l'òpera Euryanthe de Carl Maria von Weber i el oratorio secular Dones Paradies und die Peri de Robert Schumann.[7][8]
Referències
- ↑ «Número».RAE.Consultat el 19 de giner de 2021.
- ↑ Citat en McMillin, Scott (2006). The Musical as Drama: A Study of the Principles and Conventions Behind Musical Shows from Kern To Sondheim, p. 2. Princeton University Press.
- ↑ McMillin (2006) pp. 2-3.
- ↑ Horn, David (2003). "Book (1)" en Continuum Encyclopedia of Popular Music of the World, Part 1 Performance and Production. Continuum International Publishing Group.
- ↑ Altman, Rick (1987). The American Film Musical, p. 102. Indiana University Press.
- ↑ Apel, Willi, ed. (1969). Harvard Dictionary of Music, Second Edition, p. 582. The Belknap Press of Harvard University Press.
- ↑ Sadie, Stanley i Macy, Laura eds. (2006). The Grove Book of Operes, p. 191. Oxford University Press.
- ↑ Smither, Howard E. (2000). A History of the Oratorio (Vol. 4: The Oratorio in the Nineteenth and Twentieth Centuries), p. 191. University of North Carolina Press.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Número (música)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.