Anar al contingut

Museu de La Plata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Museu de La Plata

El Museu de La Plata és un museu de ciències naturals i antropològiques ubicat en el Passejada del Bosc de La Plata, capital de la província de Buenos Aires, Argentina.[1] Forma part de la Facultat de Ciències Naturals i Museu de l'Universitat Nacional de La Plata i el seu valor històric i patrimonial ho constituïxen en un referent nacional i internacional.[2] Rep al voltant de 400.000 visitants a l'any.[1]

Va ser el primer museu de La Plata, creat el 19 de setembre de 1884,[3] dos anys despuix de la fundació de la ciutat de l'Argent, inaugurat parcialment el seu edifici en 1886 i obert al públic en 1888.[1]

El seu edifici conté una singular planta en forma oval, que interpreta l'espiral evolutiva, d'estil arquitectònic neoclàssic i decoració en motius americanistes. Això ho va dur a ser reconegut, en 1997, com Monument Històric Nacional.

Història

Frontera de l'edifici durant la década de 1930.
Acte pel centenari de la creació del Museu de La Plata: entrega de premis Francisco Moreno, 1977.

El Museu General de l'Argent va ser creat per un decret del Govern de la Província de Buenos Aires, el 19 de setembre de 1884, a partir d'un proyecte presentat per Francisco Pascasio Moreno, qui va anar el seu fundador i nomenat director vitalici.

Té com a antecedent el per llavors Museu Arqueològic i Antropològic, obert en 1877 en la ciutat de Buenos Aires, antiga capital de la província del mateix nom. Este museu contenia coleccions conformades per 15 000 eixemplars de peces òssees i objectes industrials, totes elles propietat de Moreno.

A partir de la federalisació de la ciutat de Buenos Aires, en 1880, i la fundació de la ciutat de l'Argent com a nova capital de la província en 1882, el govern provincial va dispondre el trasllat de les coleccions de Francisco Moreno a esta ciutat, en juny de 1884, i la construcció d'un edifici que l'albergara, l'obra del qual va començar en octubre d'eixe mateix any. La mateixa va concloure en 1889, encara que l'obertura al públic es va realisar uns mesos abans, el 19 de novembre de 1888, en el sext aniversari de la fundació de la ciutat.

Des de la seua obertura, el Museu de La Plata va estar organisat en cinc seccions: Antropologia, Geologia, Zoologia, Paleontologia i Botànica, a càrrec d'estudiosos estrangers de distintes disciplines científiques. La seua funció primordial va ser classificar les coleccions per a la seua exhibició i estudi, realisar expedicions i publicar treballs científics, fonamentalment en revistes pròpies.

Mesos despuix de la nacionalisació de la fins a llavors Universitat Provincial de l'Argent, en 1906, baix la presidència del seu fundador, Joaquín V. González, el museu va passar a formar part del patrimoni d'eixa unitat acadèmica, incorporant-se en activitats de docència i investigació. Moreno va decidir, llavors, deixar la direcció del museu per estar en desacort en la nova orientació que eixa incorporació significava: les instalacions varen deure reduir-se, part de la biblioteca es va distribuir en atres universitats i l'imprenta i els terrenys adjacents varen quedar en propietat fiscal del govern provincial.

En 1912, William J. Holland donó al país una rèplica del famós Dippy i va viajar personalment per a armar-ho en el Museu de La Plata, a on encara es troba en exhibició. Holland va registrar l'expedició en el seu llibre de viages, de 1913, Al Riu de la Plata i de tornada.[4]

Sala de Mineralogia i Petrografia del Museu de La Plata en 1917.

En els plans de la nova organisació es prevea, entre atres coses, una escola de Ciències Naturals, que comprenia les següents disciplines: Ciències Geològiques, Ciències Biològiques, Ciències Antropològiques, Ciències Geogràfiques i Química. També funcionava l'Escola Anexa de Dibuix. Les tres últimes varen ser dividides del Museu de La Plata cap a començos de la década de 1920 i es varen agrupar baix el nom d'Escola Superior de Ciències Naturals.

El 19 de juliol de 1949, l'Institut del Museu-Escola de Ciències Naturals va quedar baix la dependència administrativa de la recentment creada Facultat de Ciències Naturals i Museu.

El 2 d'abril de 1987 es crea la Fundació del Museu de La Plata, una Organisació No Governamental (ONG) que té com a objectiu recaptar i administrar recursos en la finalitat de colaborar en el bon funcionament del Museu. Com a tal, des del seu va iniciar ha colaborat de múltiples formes, com la finançació de la renovació de sales, otorgament de beques per a estudiants, i la publicació de varis llibres i revistes de divulgació referides a l'història i investigacions relacionats en el Museu.[5][6] A la seua volta, des de l'any 1992 publica de forma periòdica una revista de divulgació científica, denominada Revista Museu, en la que difon els coneiximents i llínees d'investigació que es desenrollen en les ciències naturals i antropològiques dins del Museu de La Plata, aixina com l'història i el patrimoni de l'institució.[7]

Edifici

Frontera de l'edifici.
Detall de l'escultura d'un dels dos smilodones.
Galeria hall central planta alta del museu.

L'edifici del Museu de La Plata és una construcció de característiques neoclàssiques, l'estil dominant dels edificis de l'época fundacional de l'Argent. La seua construcció, realisada entre 1884 i 1888, va ser obra de l'arquitecte alemà Federico Heynemann i del suec Enrique Åberg.

Els elements de la cultura de l'Amèrica precolombina utilisats per a la seua ornamentació no desarmonizan en les seues llínees gregues, lo que li dona un caràcter únic.

La planta és un rectàngul en dos hemicicles en els seus extrems, en 135 metros en el seu eix principal i 70 metros en l'eix menor. L'impressionant pòrtic està compost per sis columnes d'orde corinti. L'accés principal està constituït per una escalinata custodiada per dos escultures que representen a dos smilodontes modelades per l'artiste Víctor de Pol.[8]

Una série de 12 busts varen ser realisats per l'artiste veneciano Víctor de Pol en l'época fundacional.[8] Estan distribuïts sis de cada costat de la porta principal d'accés, disposts en fornículaes i separats per pilastres toscanas. Representen destacats naturalistes i personalitats del XVIII i XIX. Estes figures varen ser seleccionades per Francisco Moreno, qui va incloure aquelles que més s'havien distinguit pels seus estudis relatius a Sudamèrica o fundadors de diverses disciplines de les ciències naturals. Els busts corresponen a: Jacques Boucher de Perthes, Jean-Baptiste Lamarck, Johann Joachim Winckelmann, Johann Friedrich Blumenbach, Carles Linneo, Georges Cuvier, Alexander von Humboldt, Félix de Azara, Charles Darwin, Alcide d'Orbigny, Paul Broca i Augusto Bravard.

Situats en el hall d'accés i en la rotonda del primer pis, els murals del museu varen ser pintats pel mateix artiste, Víctor de Pol, durant l'época en que es va construir l'edifici, i es varen inaugurar conjuntament el 19 de novembre de 1889.[9] El 19 de novembre de 1923 es va inaugurar, en este mateix hall d'entrada, el bust de Francisco P. Moreno, esculpit per l'artiste Alberto Lagos.[10]

El nivell 0 posseïx laboratoris d'investigació i depòsits per a coleccions. En la planta baixa es troben mostres biològiques, geològiques i paleontològiques; i en les dos plantes superiors s'exhibixen coleccions històriques i antropològiques.

En 1998 es va propondre l'ampliació de l'edifici, en base en un proyecte realisat en 1994 per l'arquitecte Vicente Krause. Finalment l'ampliació no es va autorisar. En el predi de la Facultat de Ciències Naturals i Museu es varen construir dos edificis per a investigació “Anexe Museu I” i el “Anex Museu II”.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Lanteri, Analía (2021). Museu de La Plata. Testimoni del passat que es proyecta cap al futur (en espanyol), Editorial de l'Universitat Nacional de La Plata (EDULP), pp. 446. ISBN 9789878475042.
  2. ↑ Escurada, Alicia | Von Reichenbach, María Cecilia (2010). Els museus de l'Universitat Nacional de La Plata i la seua ret: un catàlec del seu patrimoni (en espanyol), L'Argent, Argentina: Universitat Nacional de La Plata. ISBN 978-950-34-0686-1. Consultat el 6 de juny de 2020.
  3. ↑ Farro, Màxim (2009). La formació del Museu de La Plata. Coleccionistes, comerciants, estudiosos i naturalistes viagers a fins del sigle XIX, 1° edició, Rosario: Prohistoria Edicions, pp. 17. ISBN 978-987-1304-40-0.
  4. ↑ Holland, W. J. (1913). To the River Plate and back : the narrative of a scientific mission to South America, with observations upon things seen and suggested / by W.J. Holland ; with eight plates in color from drawings by the author and 78 other illustrations., G.P. Putnam's Sons,. Consultat el 2022-04-27.
  5. ↑ «nostre-comite-eixecutiu/ El nostre Comité Eixecutiu – Fundació Museu de La Plata» (en es). Archivat des de l'nostre-comite-eixecutiu/ original, el 29 de maig de 2023. Consultat el 2023-05-23.
  6. ↑ Fundació Museu L'Argent(2017-11).«Celebració dels 30 anys de la Fundació».Museu.no. 29ISSN 1853-4414.Consultat el 2023-05-23.(en es)
  7. ↑ «Revistes – Fundació Museu de La Plata» (en es). Consultat el 2023-06-01.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Homenage a Víctor de Pol».Museu. Revista de la Fundació Museu de La Plata “Francisco Pascasio Moreno”.3(14)Consultat el 31/05/21.
  9. ↑ Carden, Federico«Els murals i el seu entorn».Revista del Museu de La Plata.
  10. ↑ Torres, Luis María(1924-1925).«Doctor Francisco P. Moreno (1852-1919). Fundador i primer director del Museu. Homenage a la seua memòria».Revista del Museu de La Plata.28: 1-18.Consultat el 31/05/21.