Museu Regional d'Atacama

Museu Regional de Atacama

El Museu Regional de Atacama és un museu ubicat en Copiapó, Chile. És una entitat cultural sense fins de lucre, la missió del qual és conservar, investigar i difondre el patrimoni cultural i natural de la regió, posant-ho en valor com un ben públic i articulant les diverses memòries, identitats i expressions que conformen el territori de Atacama. Les coleccions, en el seu conjunt, integren i donen conte de part important de l'identitat cultural regional d'Atacama, Chile.

Història

Orígens

El Museu Regional de Atacama va ser creat el 8 de decembre de 1973, i va funcionar en un començ en la desapareguda Casa dels Intendents, de carrer Atacama 630; exhibint coleccions arqueològiques, mineralògiques i històriques provinents de l'Universitat Tècnica de l'Estat, l'Escola Normal Rómulo J. Penya, el Liceu d'Hòmens de Copiapó, el Centre Cultural Jotabeche, l'Ilustre Municipalitat de Copiapó, el Regiment Copiapó i alguns particulars.

Un any més tart, els fundadors del Museu varen solicitar la seua incorporació a la Direcció de Biblioteques, Archius i Museus (DIBAM), lo que va quedar acordat en un decret datat el 19 d'abril de 1974. L'institució va deure traslladar les seues instalacions a un recint de la sèu de l'Universitat Tècnica de l'Estat en Copiapó (actual Universitat de Atacama, pel derrocament de la Casa dels Intendents).

En 1978 va correspondre inaugurar el Museu en una nova dependència, Vila El Sol. No obstant, com esta sèu només permetia l'exhibició i es requeria d'un edifici que albergara al museu en totes les seues necessitats; es va localisar i va restaurar un edifici patrimonial d'envergadura conegut com la Casa dels Germans Matta, Monument Nacional segons decret N.º 1813 del 29/06/79, en a on es va instalar una nova exhibició que va ser inaugurada en 1982.

A partir de 1997, a través d'un proyecte d'Habilitació, Documentació i Conservació de les seues coleccions, experimenta un important procés de modernisació i canvi de visió que es traduïx en la remodelació dels seus espais, nou desenroll museográfico en elements interactius, laboratori de conservació, taller de registre i documentació, habilitació de depòsits de coleccions, taller de disseny museográfico, sala múltiple, modern equipament, noves publicacions i numeroses activitats d'extensió i difusió cultural. Des de l'any 2009, baix la direcció de Guillermo Cortés Lutz, el Museu Regional va buscar insertar-se més en la comunitat, lo que es va conseguir plenament des de 2010, entre els majors guanys va ser l'aumentar les visites, el publicar una revista especialisada en temes de patrimoni i història, el Bolletí del Museu Regional, deixar en la colecció del Museu La càpsula Fénix 2, que va rescatar a vos 33 miners, atrapats en la mina Sant Josep com aixina mateix, la nota Estem be en li refugie els 33 escrita pel miner José Ojeda. També es va començar a buscar un nou espai, per a la construcció d'un nou Museu Regional, a on es puga exhibir tota la rica colecció que té este Museu.

La Casa dels Germans Matta

Des de la seua construcció, a mitan del sigle XIX, la propietat d'estil neoclàssic, es va mantindre en mans de la família Matta Goyenechea i els seus descendents. Després de tindre diversos propietaris va ser declarada Monument Nacional en 1979 i un any despuix restaurada. En l'actualitat és propietat de Institut de Normalisació Previsional i ocupada en comodato per la DIBAM.

En la seua construcció, es va amprar tabiquería de fusta, canya i fanc. Les fustes a la vista, Pi Oregó, varen ser dutes de Norteamérica. Voltons i peu drets varen ser elaborats en fusta nativa del Sur de Chile. Tota l'estructura descansa sobre una base de pedra sense cantear. Sobre esta fundació es varen estendre voltons de fusta nativa, treballada en hachuela, sobre la qual es va dispondre el parquet de Pi oregón.

El tabic està compost per peu drets de fusta i canya de Guayaquil. En murs es claveteaba, sobre els peu drets, per dins i per fòra. En el encielado d'habitacions i passadiços es disponia ocultant els voltons. En la techumbre s'aplicava de manera tal que quedara exposta a l'exterior. Tota la tabiquería era lluïda en argila mesclada en abundant palla i guano. La capa d'argila que cobria la techumbre era normalment més grossa, s'acostumava a escampar llavors sobre ella en la finalitat d'aprofitar les seues raïls, que compactar el fanc evitant que este es badara en secar-se totalment. Les habitacions eren empapeladas i la seua encielado rebia un lluït d'algeps i pintura. Finalment, les cases eren lluïdes en una capa d'arena i ciment que devia importar-se d'Estats Units o Europa.

Els terremots de febrer de 2010 i juny de 2025 varen deixar a l'immoble en danys estructurals i pèrdues en els seus revestiment.

Exhibició en Casa Matta

L'antiga exhibició permanent està motivada en el rescat i difusió del patrimoni cultural regional. Comprén des del periodo arcaic fins al XIX, donant conte de 12.000 anys d'ocupació humana.

D'acort en els cànons del ICOM, incorpora els criteris de conservació que regulen l'exposició d'objectes de valor patrimonial; implementant un sistema de control i monitoreo de les condicions ambientals, aplicant medides de conservació preventiva destinades a mantindre i protegir el patrimoni expost.

En quatre sales és possible conéixer una síntesis didàctica de l'estil de vida de la classe aristocràtica de mitan del sigle XIX, la participació dels batallons Atacama en la Guerra del Pacífic, events rellevants de l'història de Copiapó, La Sala arqueològica, a on pot apreciar l'evolució dels pobles prehispànics, La Pren de posesiòn el 26 i octubre de 1540 i l'inici de la invasiòn, i part del periodo colonial, finalment existix un exhibiciòn etnogràfica de fotos de moments de la vida del poble Colla.

L'última sala d'exhibició, consistix en la posada en valor d'una investigació etnogràfica a un estil de vida tradicional d'esta regió del país, els pirquineros. En esta sala es pot apreciar el desenroll de l'activitat minera en el transcurs dels anys, començant per les diverses cultures prehispanas, aplegant fins a les actuals explotacions mineres de gran escala. Objectes, paraules, instalacions, són recursos utilisats en esta sala. En esta sala també es troba, des d'agost de 2011, el mensage Estem be en el refugi els 33, escrit per José Ojeda durant les llabors de rescat dels 33 miners atrapats en la mina Sant Josep en agost de 2010. En el pati central s'ubica la càpsula Fénix 2 , que va rescatar als 33 miners de les profundudades de la mina Sant Josep.

Exhibició "Hòmens d'Or"

• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura: