Musaceae
- Per "musoide" potser estiga buscant Grup de famílies musoides
Les musàcees (nom científic Musaceae) són una família de plantes monocotiledóneas conegudes pels seus fruts (bananas). La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG III (2009) i l'APWeb (2001 en avant), a on comprén 41 espècies repartides en 2 gèneros (Musa i Ensete). Poden ser reconegudes perque són herbes grans en fulles en pecíol curt dispostes en espiral a lo llarc del talle, en les venes secundàries més o menys en àngul recte sobre la vena mija. Les bràctees de l'inflorescència són usualment caduques i l'inflorescència són fascículos de flors sense bràctees. Les flors són monosimétricas i posseïxen 5 tépals connados, llevat en la part adaxial, a on hi ha un únic tépal lliure i profundament cóncau. Les espècies de major importància econòmica són les que donen la banana per a alimentació.
Descripció
[editar | editar còdic]
Són plantes herbàcies perennes, generalment de gran tamany, a voltes parcialment leñosas. Els brots són subterràneus, simpodiales, rizomatosos a cormosos, i hapaxánticos.
Presenten fulles basals, espiralades, grans, simples, de marge sancer, de base envainadora (en les grans baïnes solapándose, formant un pseudotallo) i en Musa (pero no en Ensete) en pecíol (a voltes cridat pseudopecíolo). Les fulles molts voltes trencades en moltes parts de forma perpendicular a la vena principal. La venaació és peni-paralela.
Les plantes són monoicas. Les inflorescèncias naixen del meristema apical del corm i creixen dins de les baïnes enrolladas dels fulls. Són un tirso terminal, equivalent a una arracada de cims monocásicas en espiral i fasciculadas, comunament cridades "mà de banana". Són bracteadas, les bràctees són grans, coriàcees, cada una tancant una unitat cimosa fasciculada, els cims femenins proximals, els cims masculins distales.
Les flors són ebracteadas, unisexuales, zigomórficas, epíginas.
El periant consta de 2 verticilos i és homoclamídeo (els tépals són iguals), 3 peces en cada verticilo, els tépals fusionats (encara que el tépal intern adaxial usualment està lliure).
l'androceo està constituït generalment per 6 o 5 estams, si 5 pugues haver 1 estaminodio. Els estams són apostem-nos (estan separats entre sí i lliures de les atres peces de la flor), l'estam faltante o el estaminodio opost al tépal intern mig adaxial. Les anteres són de dehiscencia llongitudinal, ditecas.
El gineceo és sincarpo (els carpelos fusionats). l'ovari és ínfero i trilocular, en 3 carpelos (el carpelo mig és anterior). Els estils són terminals, la placentaació és axilar, els òvuls són anátropos, bitégmicos, numerosos per carpelo.
Hi ha nectarios en els septos de l'ovari, dalt dels lóculos.
El frut és una baya. Les llavors tenen endosperma i arilos rudimentaris.
És important calcular els graus dies o graus de calor acumulada per etapa fenológica per al seu cultiu.[1]
Vore un tractament recent de la família en Andersson (1998a).
Diversitat
[editar | editar còdic]La diversitat taxonòmica de Zingiberales està presentada en la flora global fins a gèneros editada per Kubitzki (1998[2]), la de Musaceae en Andersson en Kubitzki (1998a). En cada regió hi ha floras locals, en les regions hispanoparlantes esperablement en espanyol, que si es troben en la regió, descriuen els Zingiberales i els gèneros i espècies de Musaceae presents en la regió que la flora comprén, que poden ser consultades en institucions dedicades a la botànica en biblioteques accessibles al públic com els jardins botànics. Les flors poden ser antigues i no trobar-se en elles les últimes espècies descriptas en la regió, per lo que una consulta a l'última lliteratura taxonòmica primària (les últimes monografies taxonòmicas, revisions taxonòmicas i els últims inventaris (checklists) de les espècies i gèneros en la regió) o en un especialiste local que estiga al tant d'elles pot ser necessària. Els últims volums de les flors més modernes usualment seguixen una classificació basada en l'APG -poden tindre algunes diferències-, pero moltes famílies com poden trobar-se en flors i volums més antics varen sofrir canvis importants en els grups que les componen o inclús en el seu concepte taxonòmic per lo que una comparació en la circumscripció com ací donada pot ser necessària per a sincronisar-les.
Ecologia
[editar | editar còdic]
És nativa de les regions tropicals dels Himalayas al surest d'Àsia, les Filipines, Àfrica (incloent Madagascar) i el nort d'Austràlia. Naturalisades en Amèrica.[3]
Com en les heliconiàcees, l'inflorescència pot ser erecta o pender, i les flors poden ser polinizadas per rat penat o pardals, i també insectes i escandentios (uns mamífers)(Nur 1976;[4] Liu et al. 2002;[5] Xue et al. 2005[6] i referències).
Taxonomia
[editar | editar còdic]La família va ser reconeguda per el APG III (2009), el Linear APG III (2009) li va assignar el número de família 85. La família ya havia segut reconeguda per el APG II (2003).
La raça 4 tropical de Fusarium (R4T)[3]
Vore: Anex:Gèneros i espècies de Musaceae
Evolució
[editar | editar còdic]El grup troncal Musaceae data d'uns 87 millons d'anys, la divergència dins del grup corona data d'uns 61 millons d'anys (Janssen i Bremer 2004), les edats del grup corona sugerides per Christelova et al. (2011[7]) són similars, d'al voltant de (80.,5-)69,1(-57,8) millons d'anys (estimacions "hpd"); Kress i Specht (2006[8]), no obstant, sugerixen una edat de 110 millons d'anys, mentres Patterson et al. (2004) varen sugerir que Musa pot haver divergit fa tant com 142 millons d'anys.
Musaceae - Ensete oregonense - és un fòssil conegut de depòsits del Eoceno d'uns 43 millons d'anys d'edat de l'oest de Norteamérica (Manchester i Kress 1993[9]).
Importància econòmica
[editar | editar còdic]Els fruts de Musa spp. són una font d'alimentació (especialment les espècies triploides Musa acuminata i el triploide híbrit Musa × paradisiaca).
Musa textilis i Musa basjoo són utilisades en font de fibra per a "twine", textils, i materials de construcció.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Referències citades
[editar | editar còdic]- ↑ «Acumulació de calor en la fenologia de les musáceas.».Consultat el 2022-06-08.
- ↑ Kubitzki, K. (ed.) 1998b. The families and genera of vascular plants, vol 4, Monocotyledons: Alismatanae and Commelinanae (except Gramineae). Springer-Verlag, Berlin.
- ↑ 3,0 3,1 «a-la-prevenció-i-el-maneig-de-brots-de-la-raça-4-tropical-de-fusarium-r4t-en-el-cultiu Agenda per a la prevenció i el maneig de brots de la raça 4 tropical de Fusarium (R4T) en el cultiu de musáceas en Amèrica Llatina i el Carib (ALC)» (en és). publications.iadb.org. Consultat el 2022-08-18.
- ↑ Nur, N. 1976. Studies on pollination in Musaceae. Ann. Bot. 40: 167-177
- ↑ Liu, A.-Z., Kress, W. J., Wang, H., i Li, D.-Z. 2002. Insect pollination in Musella (Musaceae), a monotypic genus endemic to Yunnan, China. Plant Syst. Evol. 235: 135-146.
- ↑ Xue, C. Y., Wang, H., i Li, D.-Z. 2005. Microsporogenesis and male gametogenesis in Musella lasiocarpa (Musaceae), a monotypic genus from Yunnan, China. Ann. Bot. Fennici 42: 461-467.
- ↑ Christelova, P., Valarik, M., Hribova, E., de Langhe, E., i Dolezel, J. 2011. A multi gene sequence-based phylogeny of the Musaceae (banana) family. BMC Ecol. Biol. 11: 103.
- ↑ Kress, W. J., i Specht, C. D. 2006. The evolutionary and biogeographic origin and diversification on the tropical monocot order Zingiberales. Pp. 621-632, en Columbus, J. T., Friar, E. A., Porter, J. M., Prince, L. M., i Simpson, M. G. (eds), Monocots: Comparative Biology and Evolution. Excluding Poales. Rancho Santa Ana Botanical Garden, Claremont, Ca. [Aliso 22: 621-632.]
- ↑ Manchester, S. R., i Kress, J. 1993. Fossil bananas (Musaceae): Ensete oregonense sp. nov. from the Eocene of western North America and its phytogeographic significance. American J. Bot. 80: 1264-1272.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Musaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.