Multicombustible
Multicombustible o policombustible és qualsevol tipo de motor, caldera, calfador o un atre dispositiu de crema de combustible que està dissenyat per a cremar múltiples tipos de combustibles durant el seu funcionament. Una aplicació comuna de la tecnologia multicombustible és en entorns militars, a on el combustible diésel o de turbina de gas que s'usa normalment podria no estar disponible durant les operacions de combat per a vehículs o unitats de calefacció. Els motors i calderes multicombustible tenen una llarga història, pero la creixent necessitat d'establir fonts de combustible distintes del petròleu per al transport, la calefacció i atres usos ha originat un major desenroll de la tecnologia multicombustible també per a us no militar, lo que ha donat lloc a molts dissenys de vehículs de combustible flexible en les últimes décades.
Un motor multicombustible es construïx de modo que el seu relació de compressió permeta encendre el combustible de menor octanaje dels diversos combustibles alternatius acceptats. És necessari reforçar el motor per a complir en estes exigències més elevades.[1] Els motors multicombustible a voltes presenten configuracions manuals per a acceptar diferents octanajes o tipos de combustible.[2]
Tipos
Els sistemes multicombustible es poden classificar segons l'aparat que crema combustible en el que es basen. Per a les màquines de combustió interna existixen:
- Motors diésel multicombustible.
- Turbines de gas multicombustible.
- Motors de gasolina de combustible flexible. Llimitats a combustibles que poden encendre's per purna.
Motors militars multicombustible
Un us comú d'esta tecnologia és en vehículs militars, per lo que poden funcionar en una àmplia varietat de combustibles alternatius, com a gasolina o combustible per a avions. Açò es considera desijable en un entorn militar, ya que l'acció de l'enemic o l'aïllament de l'unitat poden llimitar el suministrament de combustible disponible i, pel contrari, les fonts de combustible enemigues o les fonts civils poden estar disponibles per al seu us.[3]
Un gran us d'un motor multicombustible militar va ser la série LD utilisada en el M35 de EE. UU.2 1⁄2Camions tonellades i M54 de 5 tonellades construïts entre 1963 i 1970. Un disseny estàndar militar que usa tecnologia MAN, va ser capaç d'usar diferents combustibles sense preparació.[4][5] El seu combustible principal era diésel n .° 1, n.° 2 o AP, pero entre el 70 % i el 90 % d'atres combustibles es podien mesclar en diésel, depenent de quins tan suau funcionara el motor. Es pot usar gasolina comercial i d'aviació de baix octanaje si s'afig oli de motor, es pot usar combustible per a avions Jet A, B, JP-4, 5, 7 i 8, aixina com oli combustible #1 i #2.[6] En la pràctica, solament usaven combustible diésel, la seua ventaja tàctica mai va ser necessària i, en el temps, varen ser reemplaçats per motors diésel comercials. Un atre us dels motors multicombustible és el carro de combat principal nortamericà M1 Abrams, que utilisa una turbina de gas multicombustible.
Actualment, una àmplia gama de vehículs militars russos ampren motors multicombustible, com el tanc T-72 (diésel multicombustible) i el T-80 (turbina de gas multicombustible).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Multicombustible» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.