Anar al contingut

Número de octano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bomba en una gasolinera en diferents nivells de octanos.

El número de octano, índex de octano o simplement octanaje, és una escala que medix la capacitat detonant del combustible, com la gasolina,[1] quan es comprimix dins del cilindre d'un motor de combustió interna.[2][3][4]

És una propietat essencial en els carburants utilisats en els motors d'encés per desenroll d'arc voltaico entre els electrodos de les bugias i que seguixen un cicle termodinàmic en el que el seu comportament s'assembla al descrit pel cicle Otto.

En efecte, l'eficàcia del motor aumenta en alts índexs de compressió, pero solament mentres el combustible utilisat soporte eixe nivell de compressió sense sofrir combustió prematura o detonació.[5][6]

Definició

[editar | editar còdic]

Un octano representa la formulacion química d'expressió quan un carburant o fuel expandix i dividix les molècules d'hidrogen i oxigen, creant ademés una oxidació gaseosa anomenada diòxit de carbono. Esta divisió es diu octano i representada està com la formulacion d'un estat gaseós al seu més pura estabilitat elèctrica de les seues protones.

Químicament el carburant o fuel expandix les molècules d'oxigen i dividix l'hidrogen com una espora expandiendolo en més núcleus separats i creant una oxidació de l'oxigen o co2 comunament diòxit de carbono. El carbono està present en les oxidació Un carburant té un número de octano igual a X si, en el motor C.F.R. provoca un martilleo equivalent a l'observat per a una mescla de X parts, en volum de isooctano (N.O.=100) i (100X) parts de n-heptano N.O.=0[7]

El N.O. va ser definit al voltant de 1930. En aquella época, es varen elegir dos hidrocarburs purs, coneguts pel seu comportament extrem des del punt de vista de la detonació:

  • n-heptano, al que es va assignar convencionalment el valor de N.O.=0
  • isooctano, 2,2,4-trimetilpentano, una isoparafina refractaria a la detonació al que es va assignar el (N.O.=100)

Este comportament dels hidrocarburs és genèric: Les n-parafina detonen en facilitat, mentres que i-parafina (i aromàtics) són refractarias.

Alguns combustibles (com el GLP, GNL, etanol i metanol, entre uns atres) posseïxen un índex de octano major de 100. Utilisar un combustible en un octanaje superior al que necessita un motor no ho perjudica ni ho beneficia. Si es té previst que un motor vaja a usar combustible de octanaje alt, pot dissenyar-se en una relació de compressió més alta i millorar el seu rendiment.

Els índexs de octano en motors d'explosió

[editar | editar còdic]

Si un combustible no posseïx l'índex de octano suficient en motors en elevada relació de compressió (estan compreses entre 8,5 i 10,5), es produirà el «autoencendido» de la mescla, és dir, la combustió és massa ràpida i donarà lloc a una detonació prematura en la fase de compressió, que farà que el pistón sofrixca un colp brusc i reduirà dràsticament el rendiment del motor, aplegant inclús a provocar greus averies. A este fenomen també se li coneix entre els mecànics com picat de bielas, pistoneo o cascabeleo.

Encara que comercialment sol parlar-se d'un sol Número de Octano, les especificacions tècniques dels distints països inclouen dos valors, que medixen el comportament de la gasolina per a dos situacions diferents:

  • R.O.N. Research Octane Number - És el que sol figurar en les estacions de servici. Representa, de manera aproximada, el comportament en ciutat: Baix règim en numeroses acceleració.
  • M.O.N.Motor Octane Number - Octanaje provat en un motor estàtic. Intenta reproduir la situació en carretera: Alt règim i conducció regular.

Aixina, per eixemple, a la denominada «Gasolina Eurosuper 95» se li exigix:

  • R.O.N. > 95
  • M.O.N. > 85

Abdós es medixen en el mateix motor de prova, pero a diferents variables d'ensaig, per a simular els dos supòsits.

(Research Octane Number) Índex de octanaje que descriu el comportament del combustible a baixes velocitats i temperatures, menys rigorós que l'índex de octanaje MON. Usualment l'índex de octanaje RON és més alt que l'índex mínim requerit pel motor i aproximadament 10 punts per damunt del octanaje MON en el mateix combustible.

La diferència en el RON és que se sobrecarrega més el motor en l'ensaig: s'utilisa una mescla precalentada, el motor més revolucionat i temps d'ignició variables.

Típicament, i depenent de la composició del combustible, el MON d'una gasolina moderna pot estar uns 10 punts per baix de el RON.

Índex antidetonante (AKI)

[editar | editar còdic]

En la majoria de països d'Europa s'utilisa el RON (incloent Austràlia i Nova Zelanda), pero en Canadà, EE. UU., Brasil, Mèxic i atres països s'utilisa una mija simple entre el RON i el MON cridada Índex antidetonante (AKI) també cridat (R+M)/2.

Sensibilitat

[editar | editar còdic]

Es denomina aixina a la diferència entre els valors de R.O.N. i M.O.N. És distinta per a cada component de la gasolina comercial, resultant una variable determinant en l'economia del combustible.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «octanaje». RAE.
  2. «¿Qué és l'índex de octano o octanaje? Diferències en cetanaje». motor.és.
  3. «Octanaje». quimica.és.
  4. «Glossari: Octano».
  5. Morcillo, Jesús (1989). Temes bàsics de química, Alhambra Universitat, p. 524. ISBN 9788420507828.
  6. «Llectura adicional sobre combustió i octanaje».
  7. Wuithier, P. (1971). El petròleu. Refine i Traramiento químic. Tom I, Edicions CEPSA, S.A., p. 15. ISBN 978-84-400-6027-3.