Anar al contingut

Mulsum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mulsum

El mulsum (a veces denominado posteriormente clarea o estaja)[1] és un vi típic no només de l'época del Imperi romà, sino també d'époques posteriors, particularment entre els visigodos.[2] L'única recepta que es té hui en dia per a l'elaboració d'este vi condimentado procedix de Columella,[3] en la que el most i la mel fermenten junts.[2] Sobre la composició del mulsum hi ha molts debats. L'etimologia d'este nom prové de mulcere, que significa 'acariciar', indicant la seua característica delicada com a vi.

Composició

Sobre la verdadera composició existixen diverses opinions; d'esta forma se sap que alguns autors sostenen que el mulsum s'elaborava en la primera prensada a la que despuix de fermentar se li afegia mel (apareix com vino et melle en numeroses referències) en proporció de quatre parts de vi i una de mel.[4][5] Uns atres diuen inclús que es tracta del vi nou recent tret de la primera prensada, de tal forma que es tracta d'un vi jove; aixina Sant Isidoro en les Etimologías.[6]

Usos

El mulsum és per tant una beguda alcohòlica de sabor dolç molt similar a l'hidromiel (que es realisa pel contrari en la fermentació solament d'aigua i mel). Era costum en l'época oferir este vi al començ dels convits. Se sap que a pesar de dur mel en la seua composició resultava més assequible que la mel pura, en els temps de l'Imperi romà.[7]

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Bartolomé de las Casas, Edmundo O'Gorman (1967), Apologética historia sumaria, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Institut d'Investigacions Històriques.
  2. ↑ 2,0 2,1 Patrick (2003). Ancient Wine: The Search for the Origins of Viniculture, primera edició (en anglés), Princeton University Press, pp. 400. ISBN 0691070806.
  3. ↑ Columela (2004). La labranza, Obra completa. Madrit: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-2742-4.
  4. ↑ Toussaint-Samat, Maguelonne (1994). A History of Food, primera edició (en anglés), Wiley-Blackwell, pp. 824. ISBN 0631194975.
  5. ↑ Elzéar Ortola (1847). «Explicació històrica de l'Instituta de l'Emperador Justiniano», Prolegómenos del Dret romà (PDFPDF), 1ª edició (en espanyol), Madrit: L'Ilustració, Societat Tipogràfica-Lliterària Universal, pp. 59-60.
  6. ↑ Hispalensis, Isidorus (1983). Les etimologies de Sant Isidoro romanceadas (en espanyol), Salamanca: Edicions Universitat de Salamanca. ISBN 847481233X.
  7. ↑ «Figlinae Baeticae: Tallers alfareros i produccions ceràmiques en la Bètica Romana (ss. II a. C.–VII d. C.)».John and Erica Hedges Ltd.Càdis:


Referències