Anar al contingut

Mosaics de Antioquía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Un dels mosaics de Antioquía en el Museu d'Art de Worcester

Els mosaics de Antioquía són una agrupació de més de 300 sols de mosaic creats al voltant de el III i descoberts durant les excavacions arqueològiques d'Antioquía del Orontes, en l'actual Turquia, entre 1932 i 1939 per un consorci de cinc museus i institucions. Aproximadament la mitat dels mosaics es troben ara en el Museu d'Arqueologia de Hatay en Antioquía, i el restant en el Museu d'Art de Worcester, el Museu de Belles arts de Boston, el Museu d'Art de Baltimore, l'Universitat de Harvard i el Museu d'Art de l'Universitat de Princeton, entre uns atres. Els mosaics varien en disseny des d'imàgens i escenes realistes fins a patrons purament geomètrics.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
La caça de Worcester, en el Museu d'Art de Worcester, és el mosaic de Antioquía més gran dels Estats Units.

Antioquía era una ciutat antiga ubicada a les afores de l'actual ciutat d'Antakya, Turquia.[1] Durant el regnat d'Adriano, durant el II, fins al regnat de Justiniano en el VI, els sols de mosaic estaven de moda en la ciutat i els seus suburbis. La ciutat va prosperar fins que va ser destruïda pels terremots de 526 i 528.

A partir de 1932, un consorci de museus i institucions va patrocinar expedicions als llocs arqueològics a on va estar la ciutat d'Antioquía. Estos museus, el Museu d'Art de Worcester, l'Universitat de Princeton, el Museu del Louvre, el Museu d'Art de Baltimore i l'afiliat de l'Universitat de Harvard, Dumbarton Oaks,[2] pretenien descobrir grans monuments, palaus i tesors, pero es varen sentir decepcionats quan la major part de lo desenterrado, baix tonellades de cieno, eren només restants de cases, la majoria sense murs. Lo únic que quedava de la majoria de les cases eren els sols.[3]

Els sols que varen descobrir els arqueòlecs estaven coberts de intrincados mosaics. Es varen trobar més de 300 mosaics.[3]


En 1939 va finalisar l'expedició i els arqueòlecs varen fer les maletes per a marchar-se. Varen deixar aproximadament la mitat dels mosaics desenterrados a la ciutat d'Antakya, l'actual ciutat situada en Antioquía, que posteriorment va construir un museu, el Museu Arqueològic de Antakya, per a albergar-los. El restant dels mosaics es varen repartir entre les institucions que varen participar en l'excavació i es varen enviar a tot lo món.[3] Per a transportar-los, es varen abocar grans cantitats de formigó darrere dels mosaics per a crear un soport estable.[1] En dividir els sols, els arqueòlecs a sovint desmontaven les sales i enviaven diferents parts del sol a distints museus. Per a una exposició en el Museu d'Art de Worcester en 2000, es varen recopilar mosaics de París, Baltimore, Princeton i Wellesley, per a tornar a montar el sol d'una mateixa habitació.[3] Despuix de la partida de l'expedició, es varen reblir les fosses i es varen plantar olivares sobre elles.[3]

Els mosaics de Antioquía es varen crear en una época i un lloc entre estils artístics distints. Mostren el víncul entre els estils artístics de l'antiga Grècia i Roma, i l'art dels primers cristians. Els mosaics són increiblement grans: "La caça de Worcester", el mosaic antioqueno més gran d'Estats Units,[2] que medix 6,26 m x 7,11 m. El disseny dels mosaics comprén des d'imàgens i escenes realistes fins a motius purament geomètrics.[3] Es creu que els mosaics varen ser creats per especialistes en mosaics.[1]

Les teselas dels mosaics inclouen marbre blanc i de colors, aixina com calcàrea blanca i de colors.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]