Mosaic de la caça de Worcester
El mosaic de la caça de Worcester és un gran mosaic bizantí de sol situat en el Museu d'Art de Worcester, Massachusetts.[1] El mosaic es va construir originalment per a una vila de lux en Dafne, a les afores d'Antioquía. Es va descobrir durant una expedició arqueològica que va durar entre 1932 i 1939,[1] i actualment és el major mosaic de Antioquía que es troba en Estats Units. Medix aproximadament 6,5 x 6,3 metros.
Història
[editar | editar còdic]Els mosaics varen ser una forma important d'art bizantí i es varen produir molts eixemples entre els sigles VI i XV.[2] La caça de Worcester és un eixemple ben conservat dels mosaics bizantins de el VI. La majoria de les obres d'art bizantí a gran escala durant este periodo varen ser encarregades per l'Iglésia Ortodoxa o per rics mecenes de les classes altes de l'èlit.[2] Els mosaics varen ser un desenroll important durant el VI i s'utilisaven habitualment per a adornar els sols i parets interiors dels edificis de les iglésies com a mostra de fervor religiós i autoritat política.
Situada en l'extrem suroest d'Anatolia, a lo llarc de la costa mediterrànea, Dafne era una antiga comunitat turística situada en els tossals que dominaven la ciutat seléucida de Antioquía, que els bizantino havien heretat del Imperi romà. Antioquía era una ciutat estratègicament important i es trobava en la confluència d'importants rutes comercials.[3] L'importància política i cultural de Antioquía i les seues afores es manifestava a través de grans obres artístiques com els mosaics per a sol. A partir de el III, els mosaics es varen convertir en una forma popular d'ornamentació entre l'èlit rica.
La Caça de Worcester es va construir a principis de el VI, provablement durant el regnat de Justiniano I. És únic entre atres mosaics bizantins coneguts perque no es trobava en un lloc de cult i no representa temes religiosos. Els mosaics pre iconoclásticos, com el de la Caça de Worcester, són fonts valioses del art bizantí primitiu, ya que l'agitació política i social de l'iconoclasta va provocar la destrucció de moltes creacions artístiques, inclosos els mosaics.[4] L'escala i el lloc en el que es va construir sugerixen que era propietat privada d'un aristócrata bizantí ric. Este mosaic hauria segut la peça central d'una gran residència, construïda en el propòsit de deixar una impressió duradora en els invitats. L'escala del Worcester, en comparació a atres obres bizantines de propietat privada d'este periodo, demostra el gran temps i els fondos que s'haurien necessitat per a crear una peça aixina. L'estat relativament ben conservat d'este gran mosaic també és notable perque esta regió va sofrir freqüents terremots a lo llarc dels sigles.
En 1268, els mamelucos d'Egipte varen saquejar la ciutat de Antioquía i la majoria dels seus habitants varen ser assessinats, mentres que uns atres varen ser esclavizados.[3] La població de Antioquía va continuar un decliu gradual durant els sigles següents fins que tot lo que va quedar de la ciutat va ser una série de ruïnes deshabitades.
En 1931 es va crear el «Comité per a l'excavació de Antioquía i les seues afores», format per una coalició d'arqueòlecs finançats pel Museu del Louvre, el Museu d'Art de Baltimore, el Museu d'Art de Worcester, l'Universitat de Princeton i l'Universitat de Harvard.[5] L'expedició va començar en 1932, pero els arqueòlecs no varen localisar cap edifici important com pretenien. No obstant, varen conseguir descobrir una gran cantitat de mosaics en Antioquía i les seues afores, inclosos els trobats en Dafne.[6] Alguns dels descobriments varen permanéixer en l'actual Turquia, mentres que uns atres, com el de Worcester, varen ser adquirits per institucions educatives. En 1936, el Museu de Worcester va adquirir el mosaic de Worcester, a on permaneix en l'actualitat.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]
El mosaic presenta a varis caçadors, que se supon que són membres de l'aristocràcia bizantina. Alguns monten a cavall i uns atres estan immòvils. En el centre de la peça es troba un únic caçador que observa als demés mentres utilisen arcs, llances i espases per a sometre a grans i perillosos animals de caça. El mosaic també mostra animals més jóvens que no són l'objectiu dels caçadors. Esta característica indica que els caçadors podien tindre coneiximents de conservació i que els seus esforços estaven deliberadament dirigits a evitar l'extinció d'estos animals. Alguns d'estos animals, sobretot el tigre, haurien segut considerats caça exòtica, ya que no eren natius de la regió. Esta peça és un excelent eixemple d'art bizantí secular, ya que carix de qualsevol iconografia o alusió religiosa significativa. Encara que està una miqueta descolorida, gran part del viu colorit d'esta peça seguix sent fàcilment visible.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Worcester Art Museum - Hunting Scene».
- ↑ 2,0 2,1 Kitzinger, Ernest. (1995) “Byzantine Art in the Making: Main lines of Stylistic Development in Mediterranean Art, 3rd to 7th Century” Harvard University Press. Cambridge, Massachusetts.
- ↑ 3,0 3,1 Downey, Glanville. (1961) “A History of Antioch in Syria: From Seleucus to the Arab Conquests”. Princeton University Press. Princeton, New Jersey.
- ↑ Von Grunebaum, G.E. (1962) Pp. 1-10 “Byzantine Iconoclasm and the Influence of the Islamic Environment”. History of Religions. Vol. 2 No. 1, The University of Chicago
- ↑ University, Princeton. «Antioch - Research Photographs».
- ↑ Cimok, Fatih. (2004) “Antioch Mosaics” Milet Publishing.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mosaico de la caza de Worcester» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.