Anar al contingut

Morlaquia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Morlaquia (en latín: Morlachia; Plantilla:Lang-it; Plantilla:Lang-hr; Plantilla:Lang-ro) va ser una regió vagament definida, que va rebre el seu nom dels morlacos, i que apareix en els mapes europeus entre els sigles Plantilla:SIGLO i Plantilla:SIGLO. S'estenia per la moderna Croàcia, entre Istria i Dalmacia,[1] front a l'illa de Krk.[2] Els morlacos eren un poble de llengua llatina emparentat en els moderns rumans, que després varen ser eslavizados.[3]

En la topografia antiga, Morlaquia apareixia en ocasions com una regió important de la zona i en alguns mapes apareix més destacada que Bòsnia o Croàcia. Açò es devia a l'important posició geogràfica que tenia: entre els sigles Plantilla:SIGLO i Plantilla:SIGLO va estar situada entre l'Imperi otomà, la República de Venècia i la monarquia dels Habsburgo. No obstant, la desaparició de l'influència otomana en la regió i la caiguda de la República de Venècia varen fer que perguera rellevància; els morlacos es varen empobrir i finalment varen ser assimilats per la població eslava.[4]

El lliure de viage de 1774 d'Alberto Fortis titulat Viage a Dalmacia descriu Morlaquia i als seus habitants (que es dien a sí mateixos «valacos», com indica l'obra). Este llibre va ser molt conegut en Europa Occidental i va originar un moviment lliterari denominat «morlaquismo», en el que els autors estrangers varen descriure als habitants de la regió.[5]

Va haver també atres regions de la zona que varen rebre el mateix nom. Va existir aixina, per eixemple, una «Morlaquia de Istria» (Plantilla:Lang-it), nom donat a una part d'Istria antigament poblada per morlacos durant el sigle Plantilla:SIGLO com a conseqüència del programa veneciano de colonisació de la península. La comarca d'Imotski també es va denominar Morlaquia durant el sigle Plantilla:SIGLO.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2018).Poznańskie Studia Slawistyczne.(15)
    207–218.ISSN 2084-3011.doi:10.14746/bp.2015.22.5.
  2. (2013).Senjski zbornik.40(1)
    547–582.
  3. (2006).Proceedings of the Globalization, Nationalism and Ethnic Conflicts in the Balkans and Its Regional Context.
    28–30.
  4. (2014).Acta geographica Bosniae et Herzegovinae.1(2)
    45–54.
  5. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  6. (2015).Balcanica Posnaniensia Acta et Studia.22(1)
    57–70.doi:10.14746/bp.2015.22.5.