Monument de les Nereidas
El Monument de les Nereidas és un edifici sepulcral, descobert en l'antiga ciutat Licia de Janto, actual Turquia. Hui, totalment reconstruït, pot visitar-se en el Museu Britànic de Londres.
Va ser erigit entre el 410 i el 400 a. C. en el costat suroest de la ciutat, com sepulcro provablement del governant licio Arbinas.
Arqueologia: redescubrimiento i reconstrucció


Es creu que el monument es va mantindre en peu fins a l'época bizantina, i que posteriorment va ser destruït pels cristians locals per les seues pedres i metals.[1]
Les ruïnes i escultures varen ser redescubiertas a principis de la década de 1840 per una expedició dirigida per l'arqueòlec britànic Charles Fellows, a qui s'atribuïx el descobriment de l'antiga Licia, en la que també va participar George Scharf. La conclusió immediata de Fellows va ser que el monument estava dedicat a Hárpago, la figura principal de l'història licia registrada per Heródoto, situant-ho en el VI[2] Encara que pronte es va comprendre que l'estil arquitectònic i escultòric indicava que devia datar a lo manco un sigle despuix, no va ser fins a finals de el XX que es va aplegar a un consens sobre la data de la tomba, que provablement es remontava al 390-380 a. C., i que provablement es tractava de la tomba de Arbinas.[3][4]
El monument s'elevava sobre un ribazo del tossal, uns 200 m al surest de l'acrópolis. Quan Fellows va arreplegar els seus fragments escultòrics, que havien rodat per la pendent, es va creure en principi que provenien de quatre edificis diferents. Fellows va organisar l'enviament dels restants al Museu Britànic de Londres entre 1842 i 1844.[5] Sense registres detallats del lloc de troballa de cada peça, el Museu va tindre que basar-se en els plans de l'expedició, les marques en les pedres i la composició i l'estil de l'escultura per a estimar l'encaix entre els blocs i les escultures. La reconstrucció actual de la frontera este del museu data de 1969. Es troba en la sala 17 del Museu, que també alberga moltes atres parts del monument.
Característiques
El monument, de forma arquitectònica grega, estava format per una base quadrangular de gran altura, decorada en dos registres de relleus figurats, que sostenia un chicotet edifici en forma de temple períptero, que la seua cella constituïa la cambra sepulcral que contenia els llits funeraris.
Sobre el podi, de casi sis metros d'altura, s'empinava el templete de marbre d'orde jónico, de 5,15 m d'altura i planta de 10,15 m per 6,80. El peristilo del templete estava format per quatre columnes jòniques en la frontera i sis als costats.
En els intercolumnios, estaven colocades les estàtues de les Nereidas que tenen com a base un delfí.
En colocació acroterial (és dir, sobre el sostre) devien tindre el seu emplaçament dos grups estatuaris que representaven raptes de heroïnes.
La distribució i la posició del templete recorden al temple de Atenea Niké, d'Atenes.
La decoració dels relleus és molt complexa, ya que corria a lo llarc de la base, l'arquitrau i el frontón.
En el zócalo hi havia dos frisos superposts que reproduïen les victòries del príncip licio. El friso inferior està inspirat en el Partenón, ya que en ell es va representar una Amazonomaquia, mentres que el friso superior exaltava la victòria del personage real. Este, assentat baix el parasol de la tenda del campament real, rep als enemics vençuts, que desfilen en llarga processó, un darrere d'un atre. El restant del friso estava ocupat per escenes bèliques, entre les que s'observa el sege a una ciutat, els defensors de la qual estan situats en les esplanades.
El friso de l'arquitrau del peristilo tenia com a tema principal una cacera i l'entrega d'ofrenes al príncip, mentres que el que decorava l'entrada de la cella, en escenes de sacrifici i convits funeraris, introduïa en el món de ultratumba.
Tot el perímetro de la cella funerària mostrava en la seua part superior un quarto friso que ilustrava escenes de sacrifici i de convit.
La frontera del frontón est albergava les figures de la parella difunta en el seu corteig
Ademés del seu valor intrínsec, el Monument de les Nereidas es considera aixina mateix el punt de partida de l'evolució del monument funerari arquitectònic, que va caracterisar tot el IV, des del Mausoleu de Halicarnaso al monument de Belevi prop de Efina, fins a trobar el seu màxim esplendor en els grans monuments del periodo helenístic, com el d'Alejandro Magne en Aleixandria.
-
Dos guerrers entrechocan els seus escuts mentres que a la seua esquerra, un arquero mira el seu blanc
-
Un arquero es prepara per a tirar a l'esquerra, mentres que un soldat ferit és sostingut pel seu companyer.]]
-
Guerrers (panel del friso secundari del podi)
Vore també
Referències
- ↑ Jenkins 2006, p. 186
- ↑ Fellows, Charles(1848).«Account of the ionic trophy monument excavated at Xanthus».John Murray.
- ↑ Sturgeon, Mary C (2000). «From Pergamon to Hierapolis: From Theatrical "Altar" to Religious Theater», From Pergamon to Sperlonga: sculpture and context, University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-22327-1.
- ↑ Jenkins, Ian (2006). Greek architecture and its sculpture, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-02388-8.
- ↑ «Relief from the Nereid Monument» (en anglés). British Museum. Consultat el 30 de decembre de 2009.
- VV. AA: (1988). Els grans descobriments de l'arqueologia, tom V, Barcelona: Planeta-De Agostini, pp. 302. ISBN 978-84-395-0688-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumento de las Nereidas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.