Les monedes del regne visigot varen ser falcades pels visigots en Galia i Hispania entre principis de el V i principis de el VIII.

Entre elles destaquen dos monedes d'or com les més utilisades, el sòlit i el tremís. L'acunyament va escomençar en la Galia, a on els visigots s'havien establit al començ del s. V, i va seguir, des de la primera mitat de la centuria següent, en l'ex Hispania romana, a on s'havia desplaçat el centre del regne i del poder visigot despuix de la batalla de Vouillé (507) -moment en el que el tremís comença a predominar front al sòlit en el regne visigot-.[1]Aquella victòria i, algun temps despuix, la pren de Tolosa, havien permés en efecte als francs arrebatar als visigots la màxima part de les seues possessions gálicas.

Les primeres monedes, per lo general cridades pseudo-imperials, varen imitar al començ aquelles que circulaven en la part occidental de l'Imperi romà, i despuix de la caiguda d'este, les que tenien curs llegal en l'Imperi bizantí, com varen fer merovingios i ostrogodos,[2]reproduint les efigies i noms dels emperadors romans, fins que durant el regnat de Leovigildo (572-586) es varen escomençar a emetre monedes en les que en lloc dels emperadors bizantins eixien els monarques visigots. L'acunyament de monedes es va detindre en la segona década de el VIII, a raïl de la conquista islàmica de la península ibèrica que va posar terme al Regne visigot.

Chindasvinto: tremís, ceca de Hispalis
+CN•SVINLVS PX
+ISPΛLIS PIVS

Amonedación en la Gàlia

Els visigots varen aplegar a la península ibèrica al començament del s. V, en el context de les invasions que els pobles bàrbars varen portar a terme en l'Imperi romà, firmant un pacte en els romans en l'any 418, als que varen ajudar en les seues guerres en els pobles de l'entorn, i establint-se en Aquitània, a on varen fundar el regne visigot de Tolosa.

De la mateixa manera que els restants pobles bàrbars, els visigots no tenien moneda pròpia, fent us per a les seues relacions comercials del trueque, el metal al pes o la moneda romana, que des dels temps de Constantino I tenia com a base el solidus de 4,5 g. d'or i el tremís o triente, que tenia la tercera part d'aquell. Encara que els reis germànics tenien el poder efectiu en els seus respectius territoris, estos seguien formant part de l'Imperi romà, del que l'emperador de Roma seguia sent el sobirà, i aixina quan varen començar els seus propis acunyament ho varen fer replicant les romanes, en el mateix pes i tamany i l'efigie, nom i títul de l'emperador, encara que en un estil més tosco. Açò demostrava el desig de mantindre bones relacions en Roma, ademés de que un canvi en la moneda podria haver despertat el rebuig de la població visigota i el dels regnes veïns. No obstant, este fet es va produir, ya que algunes traces diferenciades en les monedes falcades varen provocar que els burgundios emeteren una llei en l'any 501 en la finalitat d'instar a la seua població a no acceptar les monedes del regne visigot de Tolosa, alegant que el contingut en or era menor al desijat. [3]

 
Tremís visigot en honor de l'emperador Honorio.

Les primeres monedes visigotes de les que es té constància varen ser falcades en Tolosa i Narbona durant els regnats de Walia (415-418) i Teodorico I (418-451), imitant les que per les mateixes dates es fabricaven en la ceca de Rávena en l'efigie dels emperadors en el revers de la moneda, com Honorio, a on este apareix de peu, chafant a un captiu i agarrant una victòria en la mà esquerra i un estandart en la dreta,[1]i Valentiniano III, en l'emperador posant el seu peu dret sobre el cap d'una serp en traces humanes.[1]En estos primers temps es varen falcar també algunes silicua d'argent.

Durant el regnat d'Eurico (466-484) els visigots varen estendre la seua influència per la península ibèrica despuix de la caiguda de l'imperi, i durant el d'Alarico II es va produir l'arribada en massa dels visigots, potser pressionats pels francs. D'esta época daten les monedes a nom de Mayoriano, Libio Sever, en una victòria sobre el revers de la moneda,[1] i Antemio.

Amonedación en Hispania

Monedes pseudo-imperials (509-569)

Alarico II va morir en la batalla de Vouillé del 507 contra els francs, i el rei ostrogodo Teodorico el Gran va impondre la seua dinastia, en un periodo conegut com l'Intermig ostrogodo, que es va estendre fins a la mort de Teudiselo en el 549. Per a llavors la cort s'havia assentat en Toledo, donant lloc a l'estat que es va conéixer com el Regne visigot de Toledo.

La moneda visigota del regne de Toledo va ser molt semblada a lo llarc dels diferents regnats i anys d'existència. L'emissió i acunyament de moneda es trobaven lligades a l'element palacial de la monarquia, resaltant els seus alvertents militar, burocràtica i religiosa.[4]

Durant esta época es varen falcar sòlits i tremises a nom dels emperadors bizantins Anastasio I, Justino I i Justiniano I. Se supon que per a les transaccions d'escàs valor s'utilisaven les abundants monedes d'argent i bronze d'época romana.

 
Tremís de Leovigildo.

Monedes reals (569-711)

Va ser Leovigildo (569-586) qui va inaugurar una nova época numismàtica. Durant els primers anys del seu regnat es varen seguir emetent monedes pseudo-imperials en l'efigie de Justiniano I, que havia mort dos anys abans; despuix es varen falcar trientes en la llegenda "CVRRVCVRRV", que no volia dir res: se supon que varen ser séries de prova, emeses en la finalitat de comprovar si eren acceptades com a bones sense necessitat de dur el nom de l'emperador;[5] a estes varen seguir atres monedes que duyen en l'anvers el tipo imperial, i en el revers el del propi Leovigildo i la llegenda en el seu nom LIVVIGILDVS REGIS, i a estes, una atra série més (c. 576) en la que les referències a l'emperador desapareixien completament. L'acunyament de moneda d'or era una prerrogativa exclusiva de l'emperador, per lo que alguns autors han interpretat este canvi en les monedes com l'independència no ya de facto, sino de iure, del regne visigot respecte de l'imperi.[6][7]

Durant el regnat de Leovigildo també varen aparéixer monedes falcades pel seu fill Hermenegildo, sublevat en la Bètica. Va ser en este moment quan Leovigildo va falcar monedes en la creu sobre grades, la qual fa referència a la creu del calvari de Jerusalem, lo que denota el caràcter cristià de dit rei i de les ciutats en la que va falcar estes monedes.[3][4]D'esta manera, Leovigildo va portar a terme una atra reforma monetària que suponia un canvi metrológico, a on la moneda visigota passava d'1,326 g al patró romà-bizantí d'1,516 g, lo que pot posar de relleu els pagaments que va tindre que realisar el monarca visigot als bizantí per a que no recolzaren al seu fill Hermenegildo.[1]

A partir del regnat de Recaredo ya només es varen falcar tremises. En este cas, cal destacar les diferències tipològiques sobre la monedes de Recaredo I i Recaredo II, de difícil precisió: les monedes falcades en la ceca de Ispali revelen una diferència en la llegenda del revers, a on per al cas de Recaredo I s'observa la fòrmula PIUS ISPALI, mentres que en les monedes falcades durant el periodo de Recaredo II es fixa ISPALI PIUS.[8]

Un atre conjunt monetal de gran rellevància és el referent al rei Wamba. En les monedes falcades durant el regnat d'este monarca es poden observar acontenyiments notables com la seua unció real en la ciutat de Toledo en l'any 672 o el triumfo militar contra el comte Paulus en la batalla de Nimes en el 673. [4]

Bibliografia

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Plegue Vázquez, Ruth (2009). La moneda visigota, Sevilla: Universitat de Sevilla. ISBN 978-84-472-1212-5.
  2. ↑ Huidobro Moya, José Manuel (2015). Numismàtica i Heràldica en Espanya, Madrit: Liber Factory, p. 27. ISBN 978-84-9949-711-2.
  3. ↑ 3,0 3,1 Rodríguez Pentinat, Álvaro(2018).«La circulació monetària en el regne visigot de Toledo».Universitat Complutense de Madrit.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 López Sánchez, Fernando(2009).«La moneda del regne visigot de Toledo: ¿Per qué? ¿Per a quí?».Mainake.
  5. ↑ Ya en l'any 537 Teodeberto I de Austrasia havia emés sòlits en el seu nom, que no varen ser acceptats.
  6. ↑ Alberto González García: L'imperializaació dels regnes romà-germànics.
  7. ↑ Jesús Vico: La moneda visigota
  8. ↑ Reinhart, William(1944).«Monedes visigotes falcades pel rei Recaredo II».Empúries: revista d'arqueologia, prehistòria i etnografia.