Anar al contingut

Monastrell (raïm)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Arracada de raïms monastrell.

La monastrell (també coneguda com mataró i mourvèdre) és una varietat de raïm tinto que creix en moltes regions del món, entre les que estan les Denominacions d'Orige (DO) espanyoles d'Alella, Alacant, Yecla, Jumilla i Bullas, i les Illes Balears, les regions franceses del Ródano i la Provença, els estats de Califòrnia i Washington d'EE. UU i les regions australianas d'Austràlia Meridional i Nova Gales del Sur. En Amèrica del Sur, en el Valle del Itata en el sur de Chile.

S'usa per a fer vi negre varietales i també és un important component del vi australià de mescla GSM (garnacha, syrah i mourvèdre). La varietat és usada també per a fer vins rosats i vins fortificados a l'estil dels de Porto.[1]

La monastrell tendix a produir vins tànics que poden tindre un alt contingut d'alcohol. L'estil de vi que es produïxca a partir d'este raïm varia molt en funció del lloc a on es produïx, pero d'acort en l'experta en vins Jancis Robinson la monastrell a sovint té notes a terra i a animals de caça, aixina com aromes a frutes roges suaus.[2] D'acort en l'expert en vi Oz Clarke, el vi jove de monastrell pot vindre defectuós en notes de sofre, reductivos i sabors "grangers", encara que estos sabors se suavisen en la criança.[3]

La varietat pot ser difícil de cultivar, perque preferix "que li done el sol per dalt i l'aigua per davall", lo que significa que necessita un temps molt càlit, molt poca cantitat de fulls sobre la fruta i també una adequada cantitat d'aigua o un sistema de irrigaació per a produir fruts saborosos i intensos i que no siguen massa amermelados o herbáceos.[3] Les vinyes són susceptibles a molts riscs viticulturales, com el mildiu, i un fullage massa vigoroso no és beneficiós per a la seua viticultura.[1]

Història

Dibuix de la mourvèdre en un llibre d'ampelografia de principis de el XX.

La majoria dels historiadors del vi concorden que la monastrell té un orige espanyol, encara que el lloc exacte no es pot determinar en precisió.[1] Provablement, la varietat va ser introduïda en Sagunt (Valéncia) pels fenicis entorn al 500 a. C. El nom adaptat de mourvèdre provablement prové de Murviedro (Morvedre en valencià, hui en dia Sagunt), que es troba prop de Valéncia, mentres que el nom espanyol de mataró prové de Mataró, Catalunya, que es troba prop de l'actual Barcelona.[4] A pesar de la propenca associació en Murviedro i en Mataró, el raïm s'ha conegut en Espanya com monastrell per raons que seguixen sent desconegudes, encara que Oz Clarke ha especulat que es va triar un nom "neutral" per a no ofendre l'orgull local d'algun dels municipis.[3]

La monastrell es va establir en el Rosselló, França, en el XVI, i des d'ahí es va difondre cap a l'est a la Provença i al Ródano.[4] Estava àmpliament difosa fins que es va produir l'epidèmia de filoxera de el XIX.[1]

França i atres països europeus varen recuperar les seues vinyes en esqueixos de vitis vinífera duts d'Amèrica. En eixe moment es va descobrir que la monastrell no arraïlava be i molts viticultores replantaron les seues vinyes en atres varietats.[5]

La monastrell va aplegar a Califòrnia a finals de la década de 1860 en la colecció de Pellier.[4] La varietat, coneguda com mataró, va ser usada en primer lloc per al vi de garrafa. A finals de el XX, els Rhone Rangers varen mostrar interés en la monastrell com una varietat "premium" i varen començar a buscar antigues plantacions d'esta vinya en les vinyes del comtat de Contra Costa, en Califòrnia. En la década de 1990, les crítiques favorables a determinats vins d'esta varietat de la vinya de Bonny Doon (Bonny Doon Vineyard) i del celler Cline (Cline Cellars Winery) varen fomentar la demanda de la varietat i a mitan dels anys 2000 les plantacions de monastrell en Califòrnia havien aumentat fins a les 260 hectàrees.[1]

En Austràlia, esta varietat (coneguda ahí com mataró) ha tingut una llarga història, havent plantacions que daten de mitan de el XIX. A finals de la década de 1980, molts d'estes vinyes antigues varen ser arrancades per una campanya governamental pero algunes varen sobreviure a açò i seguixen produint hui. Encara que històricament este cep ha segut usada sobretot com una varietat anònima per a la seua mescla en atres en vins fortificados, la varietat va recaptar més interés en la década de 1990 quan els productors varen escomençar a rebre bones crítiques per a la seua mescla GSM (garnacha, syrah i mourvèdre)[6] Alguns d'estos vins de mescla són produïts en vinyes antigues de baixos rendiments. Despuix d'un llauger aument en les plantacions hi havia unes 1000 ha de mataró en Austràlia a mitan dels 2000.[1]

Els ampelógrafos creuen que la monastrell està emparentada en la mavrud, que es va generar quan la monastrell va ser exportada a Bulgària pels romans.

Viticultura

Full de monastrell.

D'acort en ampelógrafo Pierre Galet, la monastrell prospera en climes càlits i té tendència a brotar i a madurar molt vesprada. Esta varietat pot recuperar-se be de les gelades de finals de la primavera per la seua brotaació tardana. Pot ser molt sensible a les temperatures en tota la seua estació de creiximent, i les temperatures més baixes del hivern li poden provocar inactivitat.[1] Encara que esta varietat es pot adaptar a una gran varietat de terruños, lo ideal és cultivar-l'en llocs càlits, al sur del hemisferi nort i en sols poc profunts i arcillosos que permeten retindre l'humitat necessària als peus de la vinya a l'hora que evita que la seua foliaje creixca massa.[3] A la monastrell també li beneficia un clima sec i en suficient vent per a protegir-se dels perills vitícoles com el oídio i el mildiú.[1]

Les arracades de monastrel són relativament compactes, lo que aumenta la susceptibilitat al mildiú. Tenen chicotets raïms en pells grosses que tenen molt color i molts sabors a composts fenòlics, sobretot taninos. La varietat és de maduració tardana i té potència per a madurar en alts nivells de sucres. Estos es poden transformar en alcohol durant el procés de fermentació. La vinya pot ser molt vigorosa i produir abundant foliage, que pot ensombrecer les arracades de raïms. Els agricultors poden actuar davant este aument de foliage en el manteniment de la canopia.[1] En Austràlia i Califòrnia, moltes de les vinyes de monastrell més antigues estan condicionades per a créixer verticalment pero el cep pot créixer de distintes formes.[3]


L'época de la collita sol ser molt curta. Una volta que alcança el seu punt àlgit de madurea, l'acidea escomença a caure ràpidament i els raïms escomencen a secar-se i a desenrollar sabors a pruna.[3] Una de les ventages de la pell grossa de la monastrell és que pot soportar be les pluges de finals de la collita sense que les bayas s'unflen i esclaten, com a passa en varietats en pells més fines, com la garnacha. En les regions com la AVA Passe Roures de Califòrnia, a sovint és una de les últimes varietats en ser collida, fent-se fins a a principis de novembre.[5]

La vinya monastrell produïx arracades de tamany mig, compactes. Solen tindre forma cònica i conten en una chicoteta arracada en un costat de la part superior que pot ser rebujat durant la poda en vert. Les fulles molts voltes tenen una forma de falca truncada. Des de la II Guerra Mundial, s'han desenrollat nous clons i s'han seleccionat millors esqueixos que permeten realisar ingertos de forma més fàcil a les vinyes de monastrell. Hui moltes plantacions de monastrell són dels esqueixos 110R i 41B.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 J. Robinson (ed) "The Oxford Companion to Wine" Third Edition pp. 459-460 Oxford University Press 2006 ISBN 0-19-860990-6
  2. ↑ Robinson, Jancis Vines, Grapes & Wines Mitchell Beazley 1986 ISBN 1-85732-999-6
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Oz Clarke Encyclopedia of Grapes pg 140-141 Harcourt Books 2001 ISBN 0-15-100714-4
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Integrated Viticulture Online s.v. Mourvedre
  5. ↑ 5,0 5,1 Taules Creek Vineyard "About Mourvèdre:" Grape Variety Guide. Consultat el 2 de juliol de 2012
  6. ↑ Joseph LaVilla. The Wine, Beer, and Spirits Handbook, p. 248.